cultura

lA CRÒNICA

L'herència del poble

El llibre Patrimoni i guerra (Girona 1936-1940), presentat ahir a la seu de demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes (COAC), és un intent de “restablir la memòria de les persones que van formar part de la Comissió de Patrimoni Artístic i Arqueològic i de les accions, no prou reconegudes, que van portar a terme” per salvaguardar de la crema i l'espoli una part important dels tresors artístics gironins durant els primers vint mesos de guerra civil i confusió revolucionària. Així ho va remarcar Gemma Domènech, investigadora de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultura ( Icrpc ) i coautora del llibre amb el seu director, Joaquim Nadal. A l'acte, no hi va poder assistir l'alcalde de Girona, com estava previst, pel dol oficial decretat per l'accident aeri. Sí que hi va intervenir com a amfitrió el president del COAC gironí, Narcís Reverendo, el qual va constatar la connexió del llibre amb l'actualitat, ja que la Generalitat prepara una nova llei d'arquitectura que “vol preservar el patrimoni arquitectònic com a bé col·lectiu, i la memòria històrica hi té un paper important”.

De fet, aquesta idea del patrimoni artístic i arquitectònic com a bé de tots, concretament com a “herència del poble” –més enllà de les connotacions religioses amb què alguns extremistes justificaven la seva destrucció–, ja era defensada pels deu membres de la Comissió de Patrimoni Artístic i Arqueològic, creada pels comitès antifeixistes de Girona el 22 de juliol del 1936, només quatre dies després del cop d'estat feixista i de la legítima reacció popular, que va comportar també la destrucció de temples i de tot allò que simbolitzés l'Església, com a aliada dels colpistes.

Aquesta comissió, presidida per Miquel Santaló, “va treballar apassionadament per preservar tot el que es podia preservar en aquelles circumstàncies”, segons Nadal, que inicialment s'havia proposat editar les actes de la comissió, abans de sumar la seva recerca amb la de Domènech i donar forma a aquest llibre, editat a la col·lecció municipal Història de Girona. La comissió no només va salvar de la foguera moltes obres d'art d'arreu de les comarques gironines, sinó que també les va inventariar i restaurar, va començar a projectar un museu del poble i, fins i tot, va concebre el Barri Vell de Girona com un bé patrimonial que calia netejar i ordenar mitjançant diferents projectes, alguns dels quals van trigar moltes dècades a materialitzar-se.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Arts escèniques

El Festival Z acollirà 16 projectes escènics

Girona

Últim dia per veure les noves tendències del circ al Trapezi

REUS

Les Festes de Maig omplen els carrers de música i cultura popular

LLEIDA
CrÒnica

Ricky Gil i Biscuit, un bon treball d’arqueologia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva
Cultura

Ivan Ivanji, escriptor serbi i supervivent d’Auschwitz