‘Selfies' comunitaris

Aparador, cruïlla de mirades, opinions i retrobaments. Aquests dies de fira, la reivindicació de l'espai públic, a través de les arts escèniques, és protagonista a Tàrrega. Un espai amb duplicitat d'escenaris: el real del carrer i el virtual dels aparells mòbils, on habitualment aquells a qui agraden els retrats pengen imatges. En qualsevol dels dos casos, es provoquen mirades, elogis i comentaris, i s'acaben teixint complicitats. Des de dilluns passat, en cinc indrets de la ciutat i en murs de maó i pedra, els selfies d'una quinzena de targarins interpel·len el vianant. Els murals ocupen 150 metres quadrats en total, i el més gran fa 10 x 2 metres.

Els retrats són el resultat del projecte d'art urbà Presents, dels artistes Quim Moya i Oriol Segon Torra, que s'ha estrenat en el marc de Fira Tàrrega. El projecte pretén “retornar als habitants del territori el protagonisme de l'espai públic, amb la seva complicitat i participació”, expliquen els autors. Quim Moya és artista plàstic i s'ha especialitzat en creació visual multidisciplinària. Els seus treballs, com els de pintura en directe, el porten sovint a actuar en televisions, a la utilització de la creativitat com a plataforma de promoció de grans marques o en esdeveniments arreu del món. El fotògraf Oriol Segon Torra es dedica a la fotografia documental i està interessat a retratar la “vulnerabilitat intrínsecament humana”. Els seus retrats, com la premiada sèrie Young patriots sobre la vida en un campament militar per a joves a Hongria, han participat en diversos festivals internacionals.

Com molts altres projectes artístics, la idea va sorgir de la llarga coneixença personal de dos artistes de disciplines diferents. Quim Moya explica: “Volíem ajuntar fotografia i pintura, i tenim coincidències en l'àmbit diguem-ne filosòfic... Si fas una intervenció artística al carrer, el lligam amb el territori és essencial.” Un dels objectius de Presents és destacar el vessant més humà de la ciutat, a través del retrat dels veïns. Els autors van convocar qui ho volgués a dues sessions fotogràfiques a la biblioteca municipal. En principi, els calien 25 nuclis de persones –individuals o col·lectius– per poder dur a terme el projecte. Es van acabar fent 67 imatges. “No ha estat un càsting en el sentit estricte, encara que naturalment n'hem hagut de fer una tria posterior”, diu Moya. I hi afegeix: “Ha estat molt difícil, però el criteri bàsic ha estat l'expressivitat dels protagonistes.” Un cop explicat el projecte, els participants rebien el consell bàsic: reviure un moment de felicitat de la seva vida i fer-se, en solitud, el retrat a l'estudi habilitat pels artistes. “La intenció era que aquesta evidència de felicitat passada la traslladessin al moment present.”

En aquest sentit, el títol del projecte, Presents, és explícit i, alhora, tan polisèmic com aquests instants íntims d'alegria i d'afirmació de la voluntat de ser de cadascun dels veïns: “El present com a regal [present, en anglès], com la sensació d'estar vius, de ser presents al territori i amb referència a l'instant capturat per la fotografia.” Quim Moya explica: “Hi havia qui s'agafava el seu temps per reflexionar-hi i d'altres el feien en un minut. Normalment, dels primers han sortit retrats amb més càrrega de profunditat.” Les fotografies s'han imprès en gran format i tenen diverses mides: entre 9 i 10 metres d'alt, per 2 o 5 d'ample. Les imatges s'han encolat i s'han treballat amb pintura per donar-los l'acabat final. “Tinc la sensació que, amb l'Oriol, junts hem anat més enllà. Un cop enganxades i pintades, ens hem sorprès de la intensitat emocional assolida. És una sensació de gran alegria.” Entre els vianants, els murals han estat ben rebuts. Mescla de curiositat i, també, d'alegria. I així, a través de les mirades serenes, aquelles que atorga la felicitat, la comunitat es veu en aquella amiga del gimnàs, aquell senyor que es creua els matins al cafè, aquella nena companya del fill a l'escola...