Un Wallander britànic
Són personatges icònics i és inevitable fer el salt del llibre a la tele. De Sherlock a Wallander, les sèries detectivesques esdevenen les més populars. En el cas del personatge més conegut de Henning Mankell, l'inspector Kurt Wallander, tot i que hi havia hagut una primera adaptació sueca, del 2005 al 2013, amb una trentena d'episodis, protagonitzada per Krister Henriksson i que s'ha emès per La 2, va ser l'actor britànic Kenneth Branagh, gran aficionat a les novel·les de Mankell, qui al 2008 va prestigiar el gènere del nordic noir des del punt de vista televisiu. El seu Wallander , una coproducció de la BBC, està concebut com una pel·lícula no només pel metratge, noranta minuts, sinó també per la producció acurada, el guió i el treball, sobretot, del protagonista, Branagh. A més, estilísticament es pot considerar una petita obra d'art que representa un salt qualitatiu en la ficció televisiva d'investigació policial. Amb una estètica molt lluminosa, al contrari del que pugui semblar, emfatitza l'obscuritat del crim i la personalitat de Wallander.
El format de Wallander és el de minisèrie de tres capítols que funcionen com a històries independents; a l'Estat l'ha emès Canal + i s'ha vist també en altres canals de pagament. La primera temporada es va estrenar el 2008 i les dues següents es van emetre el 2010 i el 2012.
La BBC va anunciar que Kenneth Branagh tornaria aquest any amb una quarta temporada de tres capítols més, que inclourien una adaptació de The White Lioness (La lleona blanca) i els dos últims, amb què es tancaria la sèrie definitivament, de The Troubled Man (L'home inquiet), l'última novel·la de la sèrie creada per Henning Mankell.
