El Parlament Cultural Europeu, amb Catalunya

“Heu d'interpretar el procés que viu Catalunya com el desig d'un poble de millorar la seva vida col·lectiva i de crear un país més democràtic, més plural i més just”, va dir ahir al matí el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, per rebre, juntament amb l'alcalde de Girona, el centenar de membres del Parlament Cultural Europeu que assisteixen a la 14a sessió d'aquest organisme independent, convocat fins diumenge a l'Auditori Palau de Congressos, per debatre qüestions relacionades amb la creativitat, la innovació i la identitat cultural. “No és cap coincidència que ara siguem aquí, a Catalunya: és un lloc idoni, perquè volem ser conscients de totes les identitats culturals que existeixen a Europa, sobre les quals no som uns experts, però en volem aprendre”, va dir Karl-Erik Norrman, fundador i secretari general d'aquest parlament format per uns 160 membres de 43 països, creadors de diferents disciplines –literatura, música, cinema, arts visuals, teatre, arquitectura, etc.– que no hi representen cap institució oficial. Acompanyat pel president del parlament, Pär Stenbäck, Norrman va recordar que les anteriors sessions del parlament van tenir lloc a Escòcia (2013) i Kosova (2014), uns altres dos països que han viscut recentment processos d'independència. A cada sessió, el país amfitrió tria nous membres i, en el cas dels kosovars, no han pogut assistir a la sessió de Girona perquè l'Estat espanyol continua sense reconèixer Kosova i no els ha concedit el visat. Els nous membres del Parlament Cultural Europeu en representació de Catalunya són Vicent Partal, Àlex Susanna, Laura Borràs i Antoni Gelonch.

Ahir va intervenir al parlament el sommelier Josep Roca, d'El Celler de Can Roca, que a la xerrada Catalunya, de la innovació a la cultura agrària va defensar una cuina d'avantguarda però ben arrelada, amb una sòlida base cultural i consciència ecològica. També va lloar l'Escola d'Hostaleria de Girona, en el seu 50è aniversari, com un centre públic que aposta per l'excel·lència. Tot seguit, el cineasta Albert Serra va recordar que Europa només pot competir en l'àmbit internacional si “dóna valor a la seva gran tradició cultural, conservadora i iconoclasta alhora”, i va denunciar que una educació condicionada per la implantació dels ordinadors a les aules i els efectes “desastrosos” del pla de Bolonya pot suposar “la fi de les humanitats i d'Europa”.