Aragó porta al jutge la titularitat de l'art de Sixena

Ni tan sols ha començat el judici, però ahir l'expectació era màxima al jutjat de primera instància i instrucció número 2 d'Osca. S'hi celebrava una audiència prèvia prevista en el procediment que se segueix arran de la demanda presentada al seu dia pel govern d'Aragó i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena contra la Generalitat i contra el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aragó vol impugnar la titularitat que ostenta la Generalitat i el MNAC amb relació a les pintures murals de la Sala Capitular del monestir de Sixena que s'exhibeixen al museu català i, en cas que la demanda s'estimi, que retornin a monestir, on ja hi ha un projecte per condicionar els antics dormitoris per a quan arribin aquestes obres.

Els advocats del Departament de Cultura van optar per la prudència i, segons l'Agència Catalana de Notícies, van considerar “prematura” qualsevol presa de posició perquè encara no s'ha celebrat una vista judicial. Més comunicatius es van mostrar els lletrats aragonesos, com ja és habitual. Que a l'agost la DGA ja fes públic el projecte per rehabilitar els antics dormitoris de Sixena per acollir les pintures, amb una inversió d'uns 100.000 euros, dóna una pista de l'optimisme amb què s'enfronten a aquest litigi per al qual es va fixar ahir la data: 18 i 19 de gener.

Segons van informar ahir els mitjans aragonesos, els advocats de la DGA i de Vilanova de Sixena han centrat les seves tesis en el fet que les pintures formen part d'un Bé d'Interès Cultural i Monument Nacional i que, per tant, són indivisibles.

A més, els lletrats van advertir que també representen les monges que ocupaven el cenobi quan van ser arrencades les pintures. En aquest sentit, van exhibir una donat que té una escriptura notarial firmada per la priora de la Federació Santjoanista d'Espanya de cessió de drets que van impugnar els advocats de la Generalitat i el MNAC.

Els lletrats aragonesos van impugnar, al seu torn, una escriptura de cessió de l'ús de les pintures a la Generalitat signada per la priora de Sixena el 1992.

Les pintures de Sixena van ser arrencades del monestir a l'inici de la Guerra Civil per evitar que fossin malmeses i el 1961 es va dur a terme una segona acció de salvaguarda amb tots els permisos pertinents. Cal recordar que en aquell moment el monestir formava part del bisbat de Lleida. Després de 800 anys d'història comuna, el 1995 es va produir la segregació de les parròquies de la banda aragonesa de la diòcesi i es van iniciar innombrables litigis.