cultura

La mirada de Porcel

Una exposició al Palau Robert recull la trajectòria de l'escriptor mallorquí

S'usen recursos visuals perquè l'espectador s'endinsi a la vida literària de Porcel

Una petita sala situada al Palau Robert amb forma d'U acull un passeig multidisciplinari per la figura de l'escriptor Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món és el nom d'aquesta exposició comissariada per l'escriptor i crític Julià Guillamon i que utilitza tota mena de recursos visuals i plàstics per endinsar de manera dinàmica l'espectador a la vida literària d'un dels escriptors contemporanis catalans més reconeguts.

“Quan has de fer una exposició d'un escriptor tens a les mans un món literari que ha de ser comprensible per a tothom, però de manera visual, així que hem intentat fer un recorregut gràfic que donés una visió dels temes de Porcel i que invoqués ganes de llegir-lo”, explica el comissari. El recorregut està dividit en tres etapes que fan referència a la vida professional de l'escriptor, però se centra principalment en recuperar els inicis d'aquesta trajectòria, a la dècada dels 60, quan no era tan conegut.

La primera part de l'exposició té com a fil conductor Andratx, la vila natal de l'autor, i la vida ancestral mallorquina de les seves arrels. Un audiovisual, els llibres que llegia quan era jove, imatges familiars i estris de l'època conviden a conèixer la part més íntima de Porcel. “Baltasar tenia la voluntat de crear un món, i amb la recuperació d'aquests objectes, que van marcar els seus inicis, es dóna una idea de com era aquest món”, afirma Guillamon. D'altra banda, també s'utilitzen diversos elements pictòrics per il·lustrar els temes principals de les seves primeres novel·les, com la pirateria, el contraban i els andritxols que anaven a Cuba. A més, tot i que es tracta d'una mostra per conèixer l'autor, “també hi ha una voluntat didàctica”, ja que hi ha un gran component històric.

L'itinerari segueix amb la part més periodística de l'autor, que va marcar un abans i un després en la seva carrera i vida personal. Un espai que imita un quiosc agrupa les fases més importants d'aquest període de Porcel, en què va començar a ser un agitador cultural. “Tenia molta ambició periodística. Va començar col·laborant a Serra d'Or i Destino, on va començar a fer diverses entrevistes que van tenir un gran paper en la cultura dels anys 60, després va fer reportatges de països que encara ningú visitava i als anys 80 va acabar dirigint la revista Playboy”, continua Guillamon.

Aquesta etapa més transgressora de Porcel, en la qual va enfrontar la vida tradicional amb la moderna, el va portar a escriure novel·les amb un canvi de registre, ja que es va enfrontar amb una nova realitat globalitzada. D'aquí parteix l'última part de la mostra, on diverses falses tanques publicitàries i sàtires il·lustratives recopilen la part més humorística de les últimes novel·les. Tot i que cada fragment té un significat independent, cada part del recorregut està pensada per formar un tot que reprodueixi una visió transversal de la figura de l'escriptor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid
cinema

BCN Film Fest premia ‘El destino de Maya’

barcelona
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona