cultura

Crítica

àngel quintana

Entre l'animació i el documental

L'any 2006 Xavier Montanyà va rodar un documental marcadament polític sobre la colonització espanyola a Guinea, Memòria negra. En el documental es denunciaven els interessos econòmics espanyols en aquest país africà durant el franquisme i la persistència d'aquests interessos amb el pas dels anys, malgrat la dictadura de Teodoro Obiang Nguema. Una part de les imatges d'arxiu d'aquest documental tenien com a origen les imatges rodades pel cineasta espanyol Manuel Hernández Sanjuán, que va fundar la productora Hermic Films. Entre els anys 1944 i 1946, Hernández Sanjuán va fer diverses expedicions a Guinea, de les quals van sortir nombroses imatges documentals i moltes fotografies.

Alex Guimerà i Juan Pajares parteixen a Un día vi 10.000 elefantes de les imatges filmades al llarg d'aquestes expedicions per tal d'articular una peculiar reflexió sobre el colonialisme, l'imaginari colonial i les formes com aquest altera la realitat. Guimerà i Pajares podien haver treballat aquest argument a partir de la recopilació d'imatges d'arxiu, però la peculiaritat del projecte és que no es conformen retreballant i analitzant les velles imatges, fan una exploració estètica desconcertant fins a donar forma a un documental d'animació.

En principi el terme documental d'animació pot semblar un oxímoron. El documental té l'objectiu de capturar la realitat, mentre que l'animació obre portes cap a l'imaginari. En el cas de Un día vi 10.000 elefantes, l'oxímoron es trenca a partir d'un treball basat en la poètica. La imatge d'arxiu estableix les bases d'alguna realitat del passat que és poetitzada a partir de la història d'Angoro Mba, un home de vuitanta anys que des d'una residència a Olesa de Montserrat rememora l'expedició i planteja un debat al voltant del colonialisme, sobre com no s'assimilaven determinats costums, se n'imposaven d'altres i es trencaven les arrels culturals del país.

La metàfora dels elefants blancs serveix de contrapunt per explicar que, des de la creença, en les cultures ancestrals és possible veure i el que mai podrà veure l'home colonitzador, aliè a la realitat del país. La poètica està puntuada per un treball basat en imatges filmades transformades digitalment, en un joc amb la profunditat de l'espai i, sobretot, amb dibuixos animats. En la pel·lícula s'imposa un acuradíssim treball artesanal en què es posen en joc múltiples nivells de representació. El resultat és una petita i delicada joia.

Un día vi 10.000 elefantes
Direcció: Alex Guimerà i Juan Pajares Gènere: Documental d'animació País: Catalunya, 2015


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona
MÚSICA

La Franz Schubert Filharmonia presenta la nova temporada

BARCELONA
Crítica

Un guant

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid