cultura

Veus de València

Pep Albanell, Vicent Usó, Silvestre Vilaplana i Joanjo Garcia són les apostes de Bromera, una editorial valenciana independent que enguany celebra 30 anys

El tema del suïcidi, silenciat a la societat actual, recorre dues de les novel·les
Albanell reviu una època, el franquisme, en què l'escola veia la lectura com quelcom dolent

“Bromera sempre ha defensat el català i ara s'ha de dir que tenim més bona sintonia amb el nou govern al País Valencià”, reconeixia fa uns dies Gonçal-López Pampló, director literari del Grup Bromera. Amb tot, assenyala que la situació del català “encara està molt lluny de ser normal”, només cal dir que la majoria d'autors de narrativa per adult tenen el seu públic a Catalunya: al País Valencià calcula que només un 3% dels lectors habituals ho fa en català. “Estem obligats a venir a Catalunya perquè és el nostre mercat.”

I a Barcelona van venir amb les seves quatre novetats, que passen per les novel·les de Pep Albanell, Les fantasies del nàufrag; Silvestre Vilaplana, Un sepulcre de lletres minúscules; Vicent Usó, Les veus de la boira i Joanjo Garcia, Tota la terra és de vidre. Són històries ben diferents, si bé algunes tenen un toc de novel·la negra: “Viure al País Valencià és com viure en una novel·la negra”, bromejava Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969). De fet, Un sepulcre de lletres minúscules és una novel·la d'intriga angoixant al voltant de vuit personatges que es trobem al límit. “Són gent com nosaltres que per la crisi han acabat en una situació d'extrema pobresa i volia tractar el tema del suïcidi, que en els darrers anys ha augmentat més d'un 50%.”

La novel·la de Vicent Usó (Vila-real, 1963), Les veus de la boira, premi Alfons Magnànim de Narrativa, segueix un fil d'investigació però tampoc respon al gènere negre. Està ambientada a les illes Columbretes, un cau de pirates, llar de faroners i pàtria de contrabandistes que van “fascinar” l'escriptor: “Abans era un lloc pràcticament inaccessible i deshabitat, l'illa més petita del Mediterrani i els avions nord-americans feien pràctiques de tir sense munició, és clar!” El protagonista es posa a investigar una història familiar “a partir de personatges que parlen tant com callen”.

La València contemporània és l'escenari de l'autor més jove de Bromera, Joanjo Garcia (València, 1977). Tota la terra és de vidre fa viatjar el lector al 2012, “el moment més dur de la crisi”, per seguir la investigació d'un jove periodista en hores baixes i un policia en declivi, que uniran esforços per resoldre un assassinat. “Parlo de la maldat i la corrupció a través d'aquests dos personatges antitètics i també apareix el tema del suïcidi, que en la nostra societat està amagat i silenciat”. En aquest cas, Joanjo Garcia sí que defineix la seva novel·la com a “policíaca” a l'estil nord americà hard-boiled.

Als antípodes, Pep Albanell (Vic, 1945) ret un homenatge a un llibreter i una bibliotecària a Les fantasies del nàufrag, que tracta de “la descoberta de la lectura per part d'un nano en el context franquista en què a l'escola semblava que llegir era molt dolent”. Tot i que es declara anar a “contracorrent”, veient el contingut de crítica social de les novel·les dels seus col·legues, Albanell diu que la seva novel·la és “de sentiments i emocions, però sense caure en el sentimentalisme, i per això hi ha un cert humor respecte al passat”.

Gonçal-López, que fa poc ha assumit les regnes de Bromera –una editorial amb la qual ha crescut i après el català–, explica que en un panorama de concentració i alhora atomització editorial, “Bromera s'ha mantingut independent i això és tota una fita, ja que a banda de 3 i 4 pràcticament cap editorial valenciana ha sobreviscut tant de temps”.

Amb 60 títols a l'any, el gros de la publicació de Bromera és de literatura infantil i juvenil (un 70% i el que més acceptació té a les escoles i instituts del País Valencià) mentre que el 30% restant és de narrativa per adults en català o traduccions.

Algunes de les novetats pel que fa a traduccions són un nou títol d'Andrea Camilleri, Dones, trenta-nou dones que més han influït en l'escriptor italià; i una nova entrega de la sèrie Verhoeven de Pierre Lemaitre, Alex. S'espera, ben aviat, Un rei boig a Dinamarca, de Dario Fo; Rosy & John, el tercer lliurament de Lemaitre, i La guitarra blava, de John Banville. Tant Lemaitre com Banville està previst que visitin Barcelona per a la promoció dels llibres.

De cara al trentè aniversari, tenen previst fer un acte festiu a Barcelona i convidar autoritats i personalitats del món cultural. “Volem fer un acte que done conte de la trajectòria de l'editorial i en companyia dels autors.” A València també se celebrarà un acte, però encara estan en una fase de planificació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona
MÚSICA

La Franz Schubert Filharmonia presenta la nova temporada

BARCELONA
Crítica

Un guant

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid
cinema

BCN Film Fest premia ‘El destino de Maya’

barcelona
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA