L'actriu Chus Lampreave mor als 85 anys
Va treballar en una vuitantena de produccions de cinema i televisió des de finals de la dècada dels cinquanta fins al 2014
Es va fer molt popular arran de les seves aparicions als films de Manuel Almodóvar
L'actriu madrilenya Chus Lampreave ha mort aquest dilluns a Almeria als 85 anys, segons han indicat fonts sanitàries. La intèrpret va ingressar aquesta matinada a l'Hospital Torrecárdenas de la ciutat d'Almeria, on viu el seu fill, però no es va poder fer res per salvar la seva vida.
Secundària de luxe, va participar en una vuitantena de produccions per a la petita i gran pantalla a les ordres dels cineastes espanyols de més anomenada. Va arribar a ser una de les cares més conegudes del cinema espanyol, sobretot arran de la seva participació en films del director Pedro Almodóvar.
Maria Jesús Lampreave va debutar el 1958 a la televisió de la mà del director Jaime de Armiñán en uns contes per a la televisió que s'emetien en directe des de Madrid. Més tarda va rodar amb el mateix director Mi querida señorita (1971), El amor del capitán Brando (1974) i Nunca es tarde (1973).
Però el seu primer paper en un film cinematogràfic va ser al migmeratge Se vende un tranvia (1959), de Juan Estelrich. A aquest van seguir els llargmetratges El pisito (1959) i El cochecito (1960), tots dos de l'italià Marco Ferreri.
També va treballar en films de Luis García Berlanca com El Verdugo (1963) La escopeta nacional (1977), Patrimonio nacional (1980)), Nacional 3 (1982) i Moros y cristianos (1987).
En aquest últim any va aparèixer al film de Fernando Trueba El año de las luces i un any més tard a Miss Caribe (1988), de Fernando Colomo.
Altres pel·lícules seves dels anys vuitanta van Espérame en el cielo (1988), d'Antonio Mercero; Bajarse al moro (1988), de Fernando Colomo, Amanece que no es poco (1989), de José Luis Cuerda.
A partir d'aquesta dècada es va fer molt popular com a noia Almodóvar i va treballar en vuit títols del director manxec: Entre tinieblas (1983), ¿Qué he hecho yo para merecer esto? (1984), Matador (1985), Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988), La flor de mi secreto (1995), Hable con ella (2002), Volver (2006) i Los abrazos rotos (2009).
El 1992 va guanyar el premi Goya a la millor actriu de repartiment per Belle Eoque, de Fernando Trueba, film que també va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera.
La seva última aparició a la gran pantalla va ser al film de Santiago Segura Torrente 5: Operación Eurovegas (2014), amb qui també va rodar el primer títol de la saga, Torrente, el brazo tonto de la ley (1998).
L'artista, mare de dos fills, passava grans períodes de temps a Almeria, on residia puntualment en una residència de la capital per estar a prop dels seus familiars.
