Hergé pren la paraula

Hergé, el creador de Tintín, sempre ha estat considerat un home hermètic, educat, però una mica esquerp, i que només podia obrir el seu món interior mitjançant les històries del jove periodista.

La veritat és que, tot i la complexa personalitat de l'autor belga, sobretot deguda a la seva evolució en la manera de pensar, que va ser una mica traumàtica, Hergé va donar a conèixer molts dels seus sentiments més íntims mitjançant milers de cartes i desenes d'entrevistes.

En el llibre Hergé per
ell mateix, que acaba de publicar l'editorial Zephyrum, l'autor Dominique Maricq ha recopilat diverses declaracions que han estat agrupades per cronologia i temàtica i que, amb els textos de l'autor, permeten resseguir l'evolució del seu pensament i la seva opinió sobre aspectes estrictes de la seva obra i d'altres que fan referència a la seva visió del món.

Hergé va ser format en la disciplina del moviment escolta catòlic belga, reforçada per la direcció espiritual i personal de l'abat Wallez, que va ser el seu mentor i guia en els seus assumptes professionals i també afectius.

Hergé, que va viure aquest món com una aventura, amb el temps es va sentir constret i pressionat per les directrius que li marcava l'abat i també per la tensió que li suposava tota la feina que es derivava del seu èxit.

Va passar una etapa en què no entenia res. Quan el món colonial, que havia format part de la seva educació, es va desballestar, van ser molts els que el van acusar de ser racista, concretament per l'obra primerenca Tintín al Congo. A Hergé per ell mateix, publicat a França originalment l'any 2008, el dibuixant es justifica al·ludint al clima que es vivia a la Bèlgica dels anys vint.

En l'obra, Hergé també parla de la ruptura amb la seva dona, Germaine, i de la coneixença de Fanny, molt més jove que ell, que li obriria una nova perspectiva a la vida. La religió i la descoberta de l'art contemporani, del qual es proclama un gran admirador, també formen part de la bateria de temes sobre els quals opina Hergé. A diferència de les edicions luxoses –i, per tant, cares– que caracteritzen les obres divulgatives d'Hergé, aquest llibre té un preu econòmic (10 euros). Després d'aquesta obra, Zephyrum prepara l'edició d'un llibre que relaciona Hergé amb el món de l'art.

Precisament, el darrer àlbum en què va treballar Hergé, i que va deixar inacabat a causa de la seva mort, va ser Tintín i l'art Alfa, en què es teixia una complexa trama al voltant de l'art contemporani.