Calonge commemora la revolta de les dones del 1937
El Centre d'Estudis Calongins Colònico, amb la col·laboració de l'Ajuntament de la vila, col·loca avui una placa a l'entrada del castell per recordar l'acció de les calongines en plena Guerra Civil espanyola
El Centre d'Estudis Calongins Colònico , amb el suport de l'Ajuntament de Calonge, inaugura avui (12.30 h) una placa commemorativa a l'entrada del castell de la vila per recordar la revolta de les dones, ocorreguda al poble l'abril del 1937. En l'acte intervindrà Jordi Casademont, nét d'Hortènsia Vilaseca, una de les participants destacades d'aquesta acció política.
Els fets que es commemoren van tenir lloc entre el 24 i el 25 d'abril del 1937, i s'inscriuen en la pugna, de tensió màxima, entre la CNT, d'una banda, i la UGT i el PSUC, de l'altra. En un article en una revista local, Marcel Casademont –fill d'Hortènsia Vilaseca– explica que la CNT, que tenia el control del consistori, va detenir i empresonar dos homes afiliats a la UGT el 24 d'abril. Se'ls acusava, segons explica l'historiador local Albert Vilar, d'haver disparat trets en una topada entre els dos sindicats. Els ugetistes van ser tancats a la presó, situada a la plaça del Castell. Aquella mateixa nit, es va escampar pel poble que l'endemà calia que es reunissin a la plaça Major tantes dones com fos possible per mirar de solucionar la situació sense que hi hagués morts ni ferits. La matinada del 25 d'abril es van agrupar unes dues-centes dones, amb les butxaques plenes de sal i pebre i acompanyades dels seus fills. Es van dirigir al castell. Hortènsia Vilaseca, relata Casademont, va exigir als membres de la CNT que alliberessin els dos reclusos. Mentre discutien infructuosament, una altra calongina, Elisa Montaner, va espanyar la porta del calabós amb un cop de mall i els dos presos es van escapar. Per intentar reconduir la situació, la CNT hi va enviar un camió de milicians de Sant Feliu de Guíxols, però un grup de calongins els esperaven a l'entrada del poble i els van fer recular. L'episodi, explica Neus Vall, secretària de Colònico, encara és viu en la memòria col·lectiva de Calonge. “Va ser un fet important; gràcies a les dones es van alliberar dos presos sense que es vessés sang”, diu Vall. La revolta de les dones va suposar un punt d'inflexió en el predomini de la CNT a Calonge.
Trenta anys de Trobades
L'acte de record de la revolta de les dones calongines s'enllaça amb la celebració de les tres dècades de les Trobades Culturals de Calonge, el cicle anual de conferències sobre història i cultura que organitza Colònico des del 1986.
Enguany, el centre d'estudis ha programat per l'agost la conferència La llarga lluita pel dret de les dones, en què l'advocada i exdiputada Joaquima Alemany parlarà sobre la calongina Isabel Vilà Pujol (1843-1896), la primera sindicalista catalana. Coneguda popularment amb el sobrenom d'Isabel Cinc Hores perquè va reivindicar la jornada laboral de cinc hores per als menors de 13 anys, va estar vinculada a la Primera Internacional. El 2013, coincidint amb el 170è aniversari del seu naixement, Colònico i l'Ajuntament de Calonge van instal·lar una placa commemorativa a l'edifici del costat de la casa on va néixer Vilà.
