Valls incorpora una àliga petita a la seva imatgeria
Anton Gurí i Anna Valls són els autors de la peça, que reprodueix en menor escala l'àliga de la ciutat
La imatge acompanyarà al tomb dels més petits
Valls va donar ahir la benvinguda a una nova peça de la seva imatgeria festiva amb la presentació de l'àliga petita a la plaça del Blat. Envoltada de gairebé 400 vallencs, la nova peça del bestiari de la ciutat, amb els aligons, va fer el seu primer ball sota l'atenta mirada de l'àliga de la Festa Major dels Petits de Vilafranca del Penedès, que va apadrinar l'estrena. Acte seguit, i amb els acords musicals dels ministrers Bufalodre i dels grallers, es va donar pas a una cercavila d'estrena que va transcórrer pel nucli històric de la ciutat.
El primer ball de l'àliga petita va ser presidit des de l'Ajuntament per l'àliga gran, on romandrà tots els dies de la festa major. La seva sortida al balcó de la sala de plens, junt amb el conte i la gran tronada al Pati, va oficialitzar dilluns l'inici de la celebració, que es prolongarà fins diumenge que ve.
Avui, dimecres, pren el protagonisme el ball de vells, una farsa que el 1635 ja representava el Gremi de Sabaters. En diferents places, el ball de vells representa entremesos sobre matrimonis desavinguts, marits vells i garrepes, joves esposes ben formoses, autoritats fingides i diables burlescos. Al costat, es viurà la representació de la moixiganga amb els vestits que s'han recuperat a través de les fotografies del 1921 de Pere Català i Pic.
Obra d'Anton Gurí i Anna Valls
El procés de modelatge i la construcció del motlle de la nova àliga petita, que s'ha fet a imatge i semblança de la peça original, han estat realitzats pel seu mateix creador, l'escultor vallenc Anton Gurí Comas. La reproducció en resina de polièster i fibra de vidre és d'Anna Valls Berbel.
La veu popular explica que l'àliga va ser donada a la ciutat de Valls per la reina Elionor Maria d'Aragó (1333-1416), reina de Xipre i de Jerusalem arran de la política matrimonial dels catalans per establir lligams dinàstics amb estats de la mar Mediterrània. Té la seva primera referència documental l'any 1700. Va ser destruïda en la Guerra Civil del 1936 i recuperada el 1961.
