Aplicacions de la intel·ligència artificial
En l’entorn del debat dels darrers temps sobre la intel·ligència artificial i les seves aplicacions, una de les notícies més sorprenents que es van fer públiques aquest darrer més de desembre és la victòria jugant a escacs de la intel·ligència artificial AlfaZero contra l’ordinador Stockfish 8. Aquesta era fins a la data la millor computadora programada per jugar a escacs. El que resulta més inquietant és que mentre que Stockfish8, com tots els ordinadors, anteriorment ha estat programat durant moltíssimes hores introduint-hi milions de combinacions, AlfaZero és la primera intel·ligència artificial a la qual només se l’hi introdueixen unes regles bàsiques de joc i ha après a jugar practicant durant 4 hores... contra si mateixa!!! Aquest és el salt, que com a humans ens produeix calfreds: per primer cop la màquina no ens necessita per adquirir un coneixement que ha costat als humans més de 1.400 anys d’arribar a dominar i ho fa, a més, en un temps extraordinari. És el final? Ho podria semblar, però la majoria dels conflictes als quals s’enfronta la humanitat van més enllà dels escacs, un joc de normes ben definides: cap torre pot començar a moure’s en diagonal, cap alfil pot començar a saltar per sobre de les altres peces i, en definitiva, el concepte de victòria és un de sol i molt concret: fer escac al rei oponent, encara que sigui al preu de sacrificar totes les altres peces. Tanmateix entre les persones les normes són més àmplies, els comportaments més aleatoris i, per tant, els resultats són generalment més difícils de preveure. Però sobretot hi ha un concepte molt subjectiu que és el concepte de victòria i la magnitud del sacrifici que estem disposats a fer per aconseguir-la. La pel·lícula Jocs de guerra, estrenada l’any 1983, il·lustrava aquest concepte de manera significativa: l’ordinador, una intel·ligència artificial similar a AlfaZero, iniciava una sèrie de simulacions del joc “guerra nuclear total” i obtenia sempre el mateix resultat: destrucció total de la humanitat, sense victòria per a cap bàndol. La seva conclusió final era molt senzilla: “Quin joc tan curiós, l’única manera de guanyar és no jugar.” Podrà AlfaZero aprendre i ensenyar-nos als humans el valor incalculable de la negociació? Seria un bon objectiu per al 2018.
