economia
El govern activa el pacte nacional per la indústria
L'executiu convocarà abans de quinze dies agents socials i partits per començar els treballs per al futur acord
Patronals i sindicats, satisfets amb la iniciativa, però avisen que exigiran concreció
El govern té previst convocar en els pròxims dies patronals i sindicats, així com les diverses formacions polítiques, per iniciar les converses per definir un futur pacte nacional per la indústria. El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, afirmava ahir, durant la seva participació en unes jornades sobre la indústria 4.0 organitzades per la Fundació per la Indústria de Sabadell: “Ara és el moment perquè govern i agents socials pactem un marc estable i a llarg termini de com enfoquem la política industrial i fem que la indústria sigui de nou el motor de creixement econòmic, com ho ha estat en el passat i com ho ha de seguir sent.”
L'executiu respon així a la crida feta fa unes quantes setmanes pels signants del Pacte Més Indústria, que demanaven un acord estratègic que garanteixi la reindustrialització de l'economia més enllà dels efectes dels canvis de cicle polític. Baiget va defensar ahir l'oportunitat del moment per fer aquest pas –la demanda des del sector empresarial i el sindical ve de lluny– perquè “ara sí” –va dir– hi ha un context de suport social a la indústria, “un suport que no sempre s'ha tingut abans”.
També el president del govern, Carles Puigdemont, va defensar en la seva intervenció en les mateixes jornades el compromís d'avançar cap a aquest pacte, que va qualificar d'“imprescindible” per entomar el repte de la nova revolució industrial. Puigdemont va defensar la indústria com a generadora d'ocupació de qualitat i estable, i per tant com a factor de cohesió social, així com territorial: “La indústria genera, a més, resiliència econòmica; els països que aposten per una indústria potent són més dinàmics i tenen una capacitat de resposta major.” Hi va afegir que l'objectiu de govern és situar el pes de la indústria al PIB –ara en el 20%, el que marca Europa pel 2020– en el 25% en quatre anys.
L'anunci d'aquest pacte nacional per la indústria arribava ahir davant un auditori nodrit de desenes d'empresaris industrials desencisats en bona part per l'evolució de la política industrial, o la falta d'ella, dels darrers anys, i en especial dels anys de bonança econòmica. Per això la bona rebuda a l'anunci convivia amb un cert escepticisme sobre la iniciativa. Així, per exemple, el president de la Cecot, Antoni Abad, es mostrava “satisfet” per la imminència de la convocatòria d'agents socials, però alhora era prudent sobre el que pugui resultar d'aquest moviment: “Fa molt de temps que només sentim paraules i el que espero és que ara passem de veritat als fets.”
En aquest mateix sentit, el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, va destacar que, més enllà del nom que es doni al nou pacte, caldrà que se'l vesteixi de contingut: “Ja n'he viscut uns quants, d'acords sobre indústria, amb diferents noms, i de moment el resultat és que no hem avançat.” Per aquest motiu, Ros va destacar que el sindicat serà “molt més exigent amb les concrecions de l'acord”. Ros també va demanar al govern que es focalitzin els esforços “i es determinin quins són els sectors estratègics en aquesta indústria, perquè, si no, no s'aturarà el degoteig de casos com el de Delphi”.
Per la seva banda, l'amfitrió de les jornades i president de la Fundació per la Indústria de Sabadell, Josep Bombardó, va reclamar més mitjans al govern: “Aquí en destinem menys a la indústria que en altres països del nostre entorn.” Bombardó també va voler posar l'accent en el paper de cohesió social de la indústria, “perquè genera salaris de qualitat”. I hi va afegir: “Això és important perquè no reactivarem l'economia amb sous de 800 euros.”
Fortaleses i febleses per a la reindustrialització
Ni està tot fet ni està tot per fer. Es pot ser més o menys optimista sobre la situació de la indústria a Catalunya, però el cert és que, a pesar de la caiguda del seu pes en el PIB durant els darrers decennis, la base industrial encara hi és. Per això, ahir el president de la Generalitat va voler valorar aquestes fortaleses. Puigdemont va defensar que les xifres rècord d'exportacions i inversió estrangera, així com el major creixement del PIB català respecte de la mitjana de l'Estat, estan enllaçats amb aquesta forta base industrial. També el president de la Fundació per la Indústria de Sabadell va remarcar la importància d'aquesta herència, tot i que Josep Bombardó va lamentar “la manca d'ambició empresarial respecte d'altres revolucions industrials de la nostra història”. “Ara tenim el llindar del fracàs molt baix”, va dir.
Un altre element de feblesa clar que es va posar sobre la taula ahir a Sabadell va ser una formació professional encara poc connectada amb el model dual i les necessitats de les empreses, així com la dificultat per traslladar la innovació al conjunt del teixit empresarial. En aquest sentit, el president de Pimec Joves Barcelona, Albert Ferré, va ser clar: “Sóc optimista respecte que arribi a l'economia productiva, però menys a les pimes.”
