Apps: negoci o risc
El negoci digital viu un moment d'esplendor, però no totes les empreses funcionen ni és tan fàcil i ràpid tenir èxit en aquest camp L'alta taxa de penetració de les noves tecnologies obre un gran mercat
-
Un moment de la gravació del programa ‘Converses amb el Banc Sabadell', als estudis de Sant Just Desvern. El programa, moderat pel veterà periodista Eduard Berraondo, es podrà veure diumenge 25 de desembre a partir de les vuit del vespre a El Punt Avui Televisió ORIOL DURAN. -
Els sis experts convidats a la tertúlia, a la redacció dels estudis d'El Punt Avui Televisió, a Sant Just DesvernORIOL DURANArxiu.
Bombolla o negoci de futur? Sis experts convidats per El Punt Avui Televisió i el Banc Sabadell reflexionen sobre les llums i ombres del negoci de les aplicacions informàtiques dissenyades per a dispositius mòbils, conegudes com a apps (forma escurçada del terme anglès que les identifica, application). S'estima que el mercat de les apps generarà uns 57.000 milions d'euros arreu del món, però darrere de cada aplicació hi ha moltes hores de feina i els programadors no guanyen tants diners com se sol pensar: segons algunes estadístiques, el 24% dels programadors no reben cap ingrés per la seva feina i, del centenar d'empreses que hi ha a Catalunya dedicades a desenvolupar aplicacions, la majoria són microempreses, és a dir, projectes d'autoocupació dels mateixos programadors. De fet, operacions com la compra de WhatsApp per part de Facebook, que va pagar prop de 13.800 milions d'euros, són una rara excepció i no la norma en aquest camp.
“Alguna cosa de bombolla hi ha –explica Oriol Riba, soci fundador d'App2U i expert en implementació de mobilitat en empreses– si tenim en compte que a les appstores [botigues digitals d'aplicacions] hi ha apps que no s'han descarregat mai, ni pel mateix desenvolupador.”
“Però no és una bombolla com pot haver estat la immobiliària”, assenyala Jaume Mayor, empresari i enginyer mecànic d'estructures metàl·liques. “Cal tenir en compte que el mercat de les apps va a dues velocitats”, explica. “Les empreses s'adonen que una manera d'arribar al client i de facilitar-li el procés de compra és crear una app. És per això que algunes empreses aposten fort per aquest canal”, argumenta Mayor. De fet, l'empresari explica el cas concret de la seva empresa, que ha desenvolupat una aplicació que posa en contacte conductors que volen aparcar i propietaris de places d'aparcament en grans ciutats. “Els usuaris poden aparcar a meitat de preu i els propietaris, en comptes de guanyar 100 euros al mes, en guanyen 300”, explica. En aquest cas, la necessitat d'una app que ofereix el servei a l'instant està justificada. “Les empreses que consideren que aquest canal encaixa amb la seva estratègia faran servir l'aplicació. Passarà com amb els llocs web, que són útils en segons quins casos i en segons quins altres, no.” “Les empreses han de decidir si les apps els aporten valor afegit o no els n'aporten”, recomana. De fet, Jaume Mayor recordava en la seva primera intervenció que l'Estat espanyol té una taxa de penetració dels telèfons mòbils intel·ligents de fins a un 78%, “de les més altes d'Europa, però l'ús que es fa d'aquests smartphones és baixíssim”, de manera que les empreses que desenvolupen aquesta mena d'aplicacions i les que se'n poden arribar a beneficiar tenen encara molt camí per recórrer.
El professor d'Eada David Román reconeix que hi ha hagut un efecte pèndol important que ha fet que s'hagi estimat i odiat les aplicacions amb intensitats similars. Segons explica el professor, malgrat que quan van començar a aparèixer les aplicacions tothom es va apuntar a la moda, també es van adonar que molt poca gent se les descarregava, perquè es desconeixia que, “darrere d'una aplicació, hi ha la difusió d'aquesta aplicació; la teoria diu que t'has de gastar cinc vegades el que val l'aplicació per donar-la a conèixer”, explica Román. De manera que, com que crear una aplicació suposava gastar molts diners i després tenir pocs usuaris, es van deixar d'utilitzar. “Ara tot plegat s'està començant a regular una mica, i els departaments de màrqueting ja van aprenent de què va això i quins avantatges poden treure de la immediatesa, que és la principal virtut de l'smartphone. Ara tenen més clar que aquest canal és òptim per a una sèrie de serveis”, conclou Román.
De moment, però, altres estadístiques són clares, com les que assenyalen que el 54% del negoci de les apps el fan un 2% de les empreses que en dissenyen, indica Román. “Hi ha molt poques empreses que s'hi estiguin guanyant molt bé la vida”, remarca.
La veritat és que no hi ha cap fórmula màgica i que tot depèn del model de negoci que es vulgui crear o plantejar, segons reconeix Jaume Mayor, fundador de WesmartPark. “En la meitat de les inversions, el retorn és zero, i això cal tenir-ho clar”, reconeix José Carol, director del programa d'inversió en start-ups BStartup10 del Banc Sabadell.
El que sí que comparteixen la majoria dels experts és que al bon professional mai li faltarà la feina, malgrat que el negoci estigui concentrat en poques mans. “La de programador és una professió relativament nova. No hi ha gaire gent que sàpiga programar, i en canvi la demanda va a l'alça; cada vegada hi ha més companyies que necessiten més programadors”, assenyala Carol. “A l'Estat espanyol hi ha problemes per trobar programadors a preus raonables”, opina.
Models de negoci
La manera com les empreses que desenvolupen aplicacions acaben fent negoci i traient un rendiment de la seva feina obre un segon bloc de debat del programa, que es podrà veure a partir de les vuit del vespre a El Punt Avui Televisió. Perquè, mentre que hi ha empreses com WesmartPark que cobren directament una petita quantitat de la transacció pel servei que presten (en aquest cas, places d'aparcament), n'hi ha d'altres, com Notyx Games, que ho fan per l'impacte en publicitat. Així ho explica Miquel Abadal, fundador i propietari de la companyia, una microempresa de dos treballadors i dos col·laboradors: “Tinc una aplicació amb 50 milions de descàrregues i aprofito aquesta massa social per encreuar publicitat amb les noves aplicacions que faig i intentar-les promocionar el màxim de bé.”
“Són models de negoci complicats, perquè necessites un volum de descàrregues important”, reconeix José Carol. Altres companyies es dediquen a desenvolupar aplicacions per a tercers.
En el cas de les aplicacions mòbils gratuïtes, Oriol Riba explica: “Hi pot haver publicitat a dins l'aplicació mateixa, de manera que la monetització es fa a través d'aquesta publicitat. Pot ser totalment gratuïta, de manera que l'usuari és el producte, com pot haver estat el cas de WhatsApp a l'inici, que es va vendre a tants diners per usuari i n'hem de ser conscients.”
Amb tot, hi ha el risc que, si no s'ofereix un servei o una subscripció, les necessitats de creixement per mantenir-se en un nivell acceptable siguin exagerades, diu Jaume Figueras, professor de la Universitat Pompeu Fabra.
De fet, el cicle de vida de moltes aplicacions és ben curt i sovint se'n descarreguen moltes de temporals, que són útils, per exemple, mentre s'està de viatge per visitar una ciutat, però que no es tornen a fer servir mai més.
Per Miquel Abadal, el que és realment important en les aplicacions gratuïtes és el big data que hi ha al darrere. “El fet que a través de Google un dia enviïs un correu electrònic a un amic en què li parlis de cotxes, i que un altre dia passis per davant d'un concessionari i Google et faci arribar en aquell moment un anunci d'Audi té un valor que no té preu”, assegura. “Tota aquesta informació té un valor –assenyala–, i el fet que l'anunci arribi a la persona adient no té preu.”
Jaume Mayor reconeix, per exemple, que el model de monetització de Twitter és errat i ara té problemes per trobar algú que el compri per treure'n rendiment. “El que passa és que hi ha vegades que es comença sense tenir clar com es monetitzarà, sense model de negoci, es guanyen usuaris i s'ha de trobar una solució. Les grans companyies nord-americanes van sortir sense tenir clar un model de negoci”, segons José Carol. “Són propostes de valor molt agressives com pot haver passat amb Google”, comenta Jaume Mayor a tall d'exemple.
“Però em nego a pensar que algú posa desenes de milions de dòlars en una proposta que no té un pla de negoci clar”, manté David Román. “Sí que hi ha empreses que evolucionen”, assumeix. I hi afegeix: “Les empreses hem malacostumat els usuaris, perquè tot el millor d'internet no costa diners. Són empreses que en un principi han necessitat molta inversió de capital per generar aquesta massa crítica i que a través d'un servei premium han començat a generar diners.”
De nou, el debat porta a convenir que la moneda amb què es negocia és la informació que pot oferir el mateix usuari, i això obre la porta a recomanacions. En aquest sentit, cal estar segurs que totes les aplicacions gratuïtes que es descarreguen cobreixen una necessitat o són útils per a l'usuari o bé el mateix client ha de ser conscient que ofereix la seva informació a canvi del servei rebut.
La competència
El negoci digital nota potser de manera més intensa els efectes de la competència entre companyies que no pas altres sectors, un factor que fa que la roda mai no deixi de girar. “No fa falta ser el primer a arribar; sí ser dels primers o el primer a fer-ho bé”, opina Mayor. En el cas concret de Miquel Abadal, “la competència és absoluta”. “El nostre model és la publicitat. Si sóc el número u en sopes de lletres, l'endemà tindré 50 aplicacions de sopes de lletres que em voldran prendre el lloc.” Mantenir-se en les posicions de dalt, doncs, és complicat. “I quan tens 50 milions de descàrregues, el mercat es comença a esgotar. Quanta més gent se'm podrà descarregar?”, es pregunta Abadal. “No pots parar mai, tot és molt volàtil”, admet.
“Si hi ha més gent pensant el mateix, és senyal que hi ha mercat i és una bona oportunitat”, considera José Carol. Amb tot, Mayor opina que la competència és bona i beneficia el negoci: “Quan tens competència i ho fa millor que tu, el repte és poder fer-ho i millorar-ho. És molt bo i educa el mercat”, creu.
Cap a on anirà el futur del negoci mòbil és una incògnita. “El que realment importa és tenir formats professionals que siguin adaptables i que sàpiguen moure's en un entorn canviant”, opina Figueras. Per exemple, no cal perdre forces concentrant-se únicament a ensenyar a programar rellotges intel·ligents, un dispositiu que no s'està venent d'una manera tan massiva com es preveia, sinó que cal formar professionals que en sàpiguen programar, però no de manera exclusiva. El cert és que les tecnologies mòbils continuaran avançant en un futur, convergint cada vegada més en entorns digitals, segons assenyalen algunes fonts, i el repte és no perdre ni la marxa ni la rapidesa a l'hora d'adaptar-s'hi, ni la capacitat de participar en nous projectes. “El quid de la qüestió és com evoluciona la idea”, opina Román. I Oriol Riba ho corrobora: “De vegades la idea inicial i la idea final no s'assemblen.”
Vint anys d'una tecnologia que no fa més que créixer
Fa vint anys que començaven a irrompre en el mercat de manera més o menys intensa les PDA (sigla del terme anglès personal digital assistant, que es tradueix com a ‘assistent digital personal'), que vindrien a ser el primer embrió del que més tard han estat els telèfons mòbils intel·ligents o smartphones. O sigui que, en poc temps, l'evolució de tot aquest tipus de dispositius ha estat important, però també queda molt camí per recórrer, molts obstacles per saltar i moltes revolucions per començar i per acabar. “Des de la universitat, el que hem de fer és donar eines als alumnes per descobrir aquesta tecnologia nova que està canviant a una velocitat increïble. Fa cinc anys es començaven a desenvolupar les tecnologies híbrides”, explica Jaume Figueras, professor de la UPF, per explicar el salt que ha fet aquesta disciplina en poc temps.
Així, la formació acadèmica dels professionals del negoci digital, la seva capacitació i la falta de perfils ben valorats són alguns dels trets característics del mercat laboral en aquest camp de nova creació. Per Figueras, però, “la professió de programador no existeix”. “El professional ha de tenir coneixements de diverses tecnologies i tocar molt de peus a terra per entendre què és el que t'estan demanant per fer una bona feina”, aconsella. A més a més, assenyala que l'èxit ve del treball en equip. “Una bona aplicació no sortirà d'un únic programador; això pot passar una vegada. És un conjunt d'informàtics que treballen en comú i que troben quin és l'engranatge, el programari que fa que una idea pugui funcionar”, diu. “De la facultat surt gent preparada i les empreses estan contentes. Hi ha feina i està ben remunerada”, opina. Amb tot, demana no caure en tòpics ni en falsos paranys. “Que ningú es pensi que treballant des de casa farà la seva aplicació i es farà ric”, assenyala rient.
