Catalunya vol contagiar-se del model danès de progrés

Amb poc més de cinc milions d’habitants, una taxa d’atur menor a la meitat de la nostra i un nivell d’ingressos salarials de més del doble, Catalunya busca emmirallar-se en Dinamarca. Una delegació integrada per una vintena d’empresaris membres de l’associació FemCAT va viatjar la setmana passada a Copenhaguen i altres ciutats daneses per conèixer de primera mà què fan del país nòrdic un referent en progrés social. I què converteix Dinamarca, amb altres estats veïns, en el país més feliç del món.

“A Dinamarca la gent té els diners suficients per no tenir problemes i sentir-se feliç”, explica en una trobada amb catalans expatriats Natàlia Quero, enginyera de camins, canals i ports que treballa en una constructora i viu a la capital danesa des del 2008. Cap de colla dels Xiquets de Copenhaguen, Quero detalla com a trets distintius de la societat que l’acull una molt alta autoestima, una educació molt crítica que els fa qüestionar-se els problemes i els orienta cap a la vida laboral i una estructura empresarial més plana que defuig les jerarquies. “L’escola serveix per formar ciutadans, i mentre que a Catalunya es premia que s’acumulin coneixements, a Dinamarca l’educació també està orientada a les habilitats”, explica l'Albert, que treballa per una farmacèutica i que reconeix que a Catalunya “estem sobrequalificats” i que molts dels professionals danesos són únicament diplomats.

“És una societat segura, no pateixen mai perquè, entre d’altres coses, no s’han de preocupar pel sistema educatiu, que és públic i gratuït i beca els estudiants amb 900 euros mensuals mentre fan la carrera”, relata Iñaki Manrubia, que viu a Copenhaguen des del 2011.

Mentre l’educació està garantida i bonificada, a l’edat laboral el model de flexiseguretat també dona garanties d’estabilitat. El mercat de treball danès conviu en un equilibri estable entre la facilitat de contractació i d’acomiadament amb una seguretat en l’ocupació o en les ajudes a l’atur, suportat per una estructura de polítiques actives en què la reinserció dels aturats és una prioritat. El sistema danès de pensions de jubilació descansa en un pilar privat i totalment voluntari, en un altre d’obligatori derivats de la negociació col·lectiva i que gestionen fons privats i d’una pensió pública obligatòria.

“Anualment, cada treballador té una reunió d’objectius amb el seu cap, privada, i que acaba amb la signatura d’un contracte en què les dues parts es comprometen i que marca els objectius, laborals però també personals, que vol assolir el mateix treballador”, explica Maria Puig Arnavat, investigadora a la universitat. Aquesta reunió reforça la idea que les jerarquies es difuminen i que els drets de la persona i del treballador prevalen en les organitzacions.