Rescat de projectes privats amb diner públic
El Ministeri de Foment ha comunicat que està disposat a abonar el rescat de les autopistes radials de Madrid en fallida. Es tracta d’autopistes fetes per empreses privades però amb unes condicions que varen ser molt criticades des del principi. D’acord amb l’Instituto de Estudios Fiscales, les concessions es varen fer “amb un sistema viciat i que pecava d’un excés d’optimisme”. El cost de les autopistes va ser excessiu. Segons Miguel de la Fuente, director de Foro Participación Público- privada, en les expropiacions dels terrenys “es varen pagar preus propis del centre de Madrid per terrenys rurals a Toledo”. Les obres les varen fer constructores que alhora eren accionistes de les concessionàries. Però, a més, entre les condicions que es varen acordar amb l’Estat hi havia la garantia de devolució de les infraestructures a l’Estat en cas de fallida, i el cobrament de la part no recuperada de la inversió. Per tant, es tractava d’operacions en què ja varen obtenir beneficis els propietaris dels terrenys i les constructores. I si al final sortien bé les empreses concessionàries recollirien més beneficis, però si sortien malament l’Estat cobriria les pèrdues.
D’acord amb la informació que ha facilitat el Ministeri de Foment, l’Estat assumirà ara l’explotació fins que en torni a cedir la gestió a empreses privades mitjançant un concurs públic. Fa uns anys, el govern espanyol es va comprometre que aquest tema no costaria ni un euro als ciutadans. El 2013, Ana Pastor, aleshores ministra de Foment, va declarar que “el que ha de quedar clar és que la solució per resoldre el problema de les autopistes no impactarà en el dèficit públic ni costarà un euro als ciutadans”. Malauradament, ara això no serà així. Les pèrdues les assumiran els contribuents. Segons un informe del Tribunal de Cuentas, el cost d’aquest rescat s’estima en 3.718 milions d’euros, import al qual caldria sumar possibles indemnitzacions per expropiacions de terrenys que l’Estat hagués d’abonar en virtut de resolucions judicials que es puguin produir en futurs exercicis.
Per als que creiem en l’economia de mercat, és difícilment justificable que les pèrdues de projectes d’inversió fets des de la iniciativa privada siguin coberts amb diner dels contribuents, i més quan hi havia el compromís que això no havia de costar ni un euro als ciutadans.
