Els visats dels arquitectes creixen però són insuficients

L’activitat constructora no s’ha reprès encara en el conjunt de Catalunya. Ho assegura el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Lluís Comerón, que sí que reconeix que l’activitat s’ha intensificat a Barcelona, a l’àrea metropolitana i a certes zones de Girona, però que ni de bon tros s’ha recuperat al conjunt del país. “És cert que les dades pugen en el conjunt de Catalunya però és gràcies a l’evolució de Barcelona i Girona”, assegura. Lleida i Tarragona estarien encara planes. Amb tot, el creixement registrat, diu, és encara insuficient.

Segons dades oficials recollides pel COAC a través dels visats –expedients obligatoris de les promocions abans de començar l’obra nova i les grans rehabilitacions (que afecten l’estructura o la composició de la façana d’un edifici)– la superfície de projectes visats a Catalunya va augmentar un 9,1% l’any 2017, en un exercici que es va tancar amb 3,9 milions de m² visats. És una dada considerable si es compara amb els 2,1 milions visats l’any 2013, però irrisòria quan es posa al costat de la registrada l’any 2006 en plena bombolla immobiliària (23,89 milions) o inclús amb els 8 milions del 1993. Quant al nombre d’expedients, el creixement va ser del 23%.

Aquest increment del 9,1% és inferior al registrat en els anys immediatament anteriors –del 24% el 2016 i del 26% el 2015– i la superfície visada, tot i augmentar, continua a nivells baixíssim respecte al que es pot considerar la “normalitat”. La situació a Catalunya, doncs, està “encara molt per sota del mínim històric dels darrers 25 anys, sense comptar els anys de crisi”, segons assegurava ahir Comerón durant la presentació de les dades en roda de premsa. De fet, el COAC compta que els visats de construcció d’habitatges van ser l’any passat d’11.250 (un 32% més), una xifra molt per sota dels 40.000 que considera imprescindibles per garantir la salut del parc. Segons Comerón, aquests 11.250 projectes d’execució visats no arriben ni a la taxa de reposició que seria desitjable en una “situació normalitzada”, que podria superar els 40.000 anuals, una xifra que seria encara superior si es tingués en compte les necessitats actuals, de connectivitat amb noves tecnologies o menor impacte mediambiental, per exemple.

Així, els 11.250 habitatges visats se situen al nivell de l’any 2009 i queden molt lluny dels cent mil habitatges visats l’any en l’època del boom immobiliari. “És el quart any consecutiu en què es detecten creixements, però a uns nivells per sota del creixement europeu, que es basa més en la rehabilitació que en l’obra nova”, explicava el degà, que a final de mes assumirà la presidència del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (Cscae), amb seu a Madrid. S’espera que el COAC triï nou degà o degana a la primavera.