Espanya és l’estat de la UE on es detecten més “irregularitats” en l’ús de fons europeus de cohesió i agraris
L’oficina anticorrupció de la UE registra gairebé 11.000 casos entre el 2014 i el 2018
Espanya és l’estat de la Unió Europea on més “irregularitats” es detecten en l’ús de fons europeus de cohesió i agraris. Segons el darrer informe de l’oficina anticorrupció de la UE, l’OLAF, l’estat espanyol va registrar entre el 2014 i el 2018 gairebé 11.000 casos d’anomalies “fraudulentes” i d’altres tipus relacionades amb el finançament europeu. Una xifra que contrasta significativament amb el nombre de deteccions a la resta de països de la UE. Per exemple, el segon estat on més casos s’han registrat, Polònia, en té la meitat que Espanya. Tot i això, l’impacte financer d’aquestes irregularitats a l’Estat és de mitjana baix en relació a la quantitat de fons europeus rebuts, d’un 3% aproximadament.
Pel que fa a les investigacions dutes a terme per la mateixa OLAF en aquests cinc anys, aquesta només ha tancat set expedients a l’estat espanyol. Per contra, Romania i Hongria encapçalen la llista de països que han rebut més tocs d’alerta de Brussel·les per irregularitats en l’ús de fons europeus de cohesió i agricultura amb més 50 investigacions tancades cadascun.
En el conjunt del bloc europeu es van detectar entre el 2014 i el 2018 més de 50.000 irregularitats i l’OLAF en va investigar 277 casos que van acabar amb recomanacions als estats membres afectats.
L’oficina europea d’anticorrupció assegura que gràcies a les 167 investigacions que ha tancat a la UE només aquest 2018 ha pogut recuperar 371 milions d’euros del pressupost comunitari en casos d’ús fraudulent de fons europeus.
Casos irregulars
L’informe de l’OLAF pel 2018 publicat aquest dimarts posa com a exemple d’ús irregular de subvencions europees un cas de doble finançament en projectes de recerca a Espanya.
En concret, explica que l’oficina europea va concloure una investigació el 2018 constatant que una empresa internacional es va beneficiar de vuit subvencions europees per a projectes que també eren finançats pel govern espanyol a través de les ajudes Torres Quevedo, un fet que no van comunicar. La companyia fins i tot va presentar declaracions a les autoritats espanyoles assegurant que no tenien altres fons per al projecte de recerca.
L’empresa va haver de retornar més d’1 milió i mig d’euros a la Comissió Europea i al ministeri de Ciència, Innovació i Universitats que convocava les ajudes, segons l’informa de l’OLAF.
