“Quasi tot Catalunya pot ser considerada una gran Barcelona”

El treball està centrat en la ciutat de Barcelona i el que vaig fer va ser observar els determinants de localització de les empreses que es dediquen als videojocs i al software. Vaig basar-me en l’econometria, aplicada als diferents barris de la ciutat, per mirar d’aclarir què les porta a localitzar-se en unes zones de Barcelona i a descartar-ne d’altres.

És una tècnica que prové de l’estadística i el que fa és inferir valors. Es parteix d’uns indicadors comuns per anar-los observant fins a arribar a establir conclusions. Per exemple, les variables que vaig agafar jo analitzaven aspectes com ara el nombre de punts de connexió wifi que hi ha en un barri, el nivell d’estudis dels veïns d’aquella zona, la densitat de població del barri o l’índex de criminalitat. Són variables independents que, en el meu cas, van servir per aïllar quin és el nombre d’entrada d’empreses de videojocs i software en cada barri concret.

Bàsicament, permet identificar quines són les variables que porten les empreses a concentrar-se en uns barris determinats de la ciutat. Una part dels resultats van en la línia del que ja s’havia descobert en altres grans ciutats del món: les empreses de videojocs i software prefereixen localitzar-se en llocs on hi ha bona accessibilitat tecnològica i bons serveis tecnològics, així com bones instal·lacions i disponibilitat d’oficines. Però també aporto una altra conclusió: que un barri tingui una alta diversitat cultural, una vida cultural activa, afavoreix la presència d’aquestes empreses.

Doncs, la presència d’empreses creatives, del sector del cinema i la televisió, però també de moda i joies, d’esports o d’antiguitats. Que hi hagi museus o que s’hi facin, per exemple, mercats d’artesania.

Quan es va crear el districte 22@ a Barcelona, es va fer per atreure empreses intensives en coneixement. Doncs, quan jo vaig fer l’estudi, vaig observar que, si bé unes quantes d’aquestes empreses eren instal·lades al 22@, moltes d’altres preferien el centre de la ciutat. En concret, al triangle que queda comprès entre la plaça de Catalunya, el passeig de Gràcia i la Diagonal. A Barcelona no es dona una estructura policèntrica en termes d’atracció d’empreses.

Per a la indústria, sí. És comú pensar que les empreses tecnològiques, precisament perquè treballen amb la tecnologia i la tenen a l’abast, no tenen la necessitat de la proximitat física amb altres empreses del seu sector. Però no és real, perquè si estan juntes maximitzen el seu potencial, millora la interacció entre treballadors i l’intercanvi d’idees.

És real, Barcelona atreu empreses tecnològiques. Si ens mirem les dades d’inversió estrangera, veiem que és una de les principals ciutats d’Europa. Per descomptat que, a l’Estat espanyol, Barcelona és la més potent. Només cal fixar-se en què va passar amb la Games World, la principal fira del sector dels videojocs, quan va deixar Madrid per instal·lar-se a Barcelona.

La inversió estrangera se sent atreta per la capital. A Barcelona hi ha una forta densitat de gent, molt capital humà, i un potent volum d’universitats. Competir contra aquesta oferta és quasi impossible, però Tarragona, Lleida i Girona han de trobar el seu espai, el seu nínxol de mercat i fer-se interessants per a les empreses. Ara bé, els europeus ens mirem Barcelona i la seva àrea metropolitana com un ens únic i, en canvi, a un nivell més global, quasi tot Catalunya pot ser considerada com una gran Barcelona. Als Estats Units, pots ser a 250 quilòmetres al sud de Chicago i encara considerar-te dins l’àrea metropolitana de la ciutat.