Regidora Plana: moratòria sí o sí

Divendres passat vam poder llegir en aquest mateix diari la regidora de JxCat Glòria Plana parlant “d’una moció presentada per l’associació de veïns del Barri Vell al ple municipal en què s’exigeix la moratòria de llicències [d’habitatges d’ús turístic]”. Aquesta moratòria, sí, es va presentar al ple municipal. El que no va esmentar la regidora és que el text va ser aprovat per la majoria dels representants de les gironines i els gironins i que, per tant, l’equip de govern té el deure de tirar-la endavant.

Sabem que els espais compartits de decisió política suposen un problema per a l’equip de govern de Girona, que governa en minoria. La discrepància molesta i recurrentment s’espolsen de sobre els acords amb la coneguda fórmula de l’això ara no toca.

La moratòria ara sí que toca perquè el ple municipal va votar a favor d’una iniciativa impulsada des de la ciutadania. La moratòria toca, a més, perquè és l’hora de defensar el dret a l’habitatge, el dret a seguir gaudint dels barris i a no perdre la seva idiosincràsia.

El document aprovat, a diferència del que intenta fer creure el govern gironí, no demana aturar el turisme. El que es demana és aturar-nos un moment per pensar on volem que vagi una ciutat que començava a patir els primers símptomes del turisme massificat que tant de mal ha fet a ciutats que s’han bolcat en aquesta activitat deixant de banda el dia a dia de la ciutadania.

Ens hem d’aturar, avaluar l’impacte i corregir els efectes perniciosos que aquest model turístic deixa a Girona. Crec que ni el govern Madrenas pot negar que en aquest context de crisi s’ha fet evident la fragilitat del monocultiu econòmic del turisme, un model que ha generat riquesa per a uns pocs i problemes per a molts d’altres. Benvingut sigui el turisme ben gestionat, diversificat i descentralitzat. Posem fi al turisme que ho aixafa tot: la vida veïnal, el comerç local i els preus del lloguer.

Moratòria sí, perquè la ciutat de Girona pateix una emergència residencial esgarrifosa –que s’agreujarà– i que no ens permet perdre ni un sol habitatge més d’ús residencial.

Des del govern s’escuden en la manca de “dades objectives, demoscòpiques, empíriques” per despistar i evitar complir la decisió democràtica del ple. Moltes dades ja les tenim –per això vam fer una diagnosi– i en tindrem encara més quan es compleixi l’estudi de l’impacte dels pisos d’ús turístic, una mesura introduïda per Guanyem en el pressupost del 2020. CiU/JxCat no ha tingut temps en els 9 anys de govern previs a recopilar aquestes dades que ara reclama?

Moratòria sí, perquè del 2014 al 2018 la mitjana del preu del lloguer a Girona va passar de 466 euros a 603. Moratòria sí, perquè l’any 2013 a Girona hi havia 39 pisos turístics i sis anys després, 772. Ara toca respectar allò decidit pel ple municipal, tirar endavant la moratòria i apostar d’una vegada per les polítiques en habitatge a la nostra ciutat per evitar que les gironines i els gironins continuïn abandonant una ciutat on no se’ls permet viure.