habitatge
lloguers
Primer pas per a la llei de lloguers
El govern va reunir ahir el grup de treball per redactar el nou text
L'objectiu, que llogar sigui una alternativa interessant
Catalunya no té competències en aquesta àrea, que ara regula l'Estat
El govern va fer ahir el primer pas per redactar la futura llei catalana d'arrendaments. Ahir va reunir per primer cop el grup de treball –integrat per promotors, sector financer i entitats del tercer sector, entre altres–, encarregat d'establir les bases d'una normativa que, en paraules de la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, té per objectiu generar “una opció real davant l'habitatge de propietat i donar un impuls a l'habitatge de lloguer”.
El lloguer ha guanyat pes des de l'inici de la crisi, i ha passat d'un escàs 15% del mercat a prop d'un 23%, més en línia amb la mitjana europea. Però bona part de la demanda que ha anat cap al lloguer ho ha fet justament obligada per la crisi: “Només el 20% dels qui viuen de lloguer ho fan perquè és interessant, l'altre 80% ho fan a desgrat”, va assenyalar Borràs en acabar aquesta primera reunió.
El principal problema de la legislació actual, d'àmbit estatal, és, per l'executiu català, un desequilibri entre els drets i deures de propietaris i arrendataris. Un fet que per al govern suposa un fre a la dinamització d'aquest mercat de lloguer en posar més l'accent en la part de la propietat. En aquest sentit, Borràs assenyala que la llei catalana serà “garantista per a tots, perquè no podem inclinar la balança cap a un costat o cap a un altre”.
El text vol buscar un equilibri entre la seguretat necessària per als propietaris i l'estabilitat que demanen els llogaters. Per exemple, aquests van criticar durament la darrera modificació de la llei estatal (2013) que rebaixava la durada del contracte de cinc a tres anys.
El projecte de futura llei parteix, però, d'una dificultat de partida important, i és que Catalunya no té competències sobre aquest mercat de lloguer. Aquest ha estat un punt que ha remarcat el sector a l'hora d'implicar-se en l'elaboració del nou text, però en tot cas ahir Borràs va voler deixar clar que, més enllà del marc competencial, “és evident que quan un és responsable de l'habitatge al país cal mirar-ho en sentit ampli”.
Llei europea
L'executiu treballa amb el principi que, més enllà de si el procés per la independència culmina amb èxit, Catalunya necessita un marc legislatiu propi diferent de l'estatal que reculli els models de països europeus on el lloguer està més desenvolupat. Borràs va posar ahir els exemples de França, Alemanya o Àustria com a referents a seguir.
En tot cas, l'executiu és conscient que les possibilitats que el govern de l'Estat acabi presentant un recurs contra la nova norma al Tribunal Constitucional és més que alta, i en aquest punt la consellera va destacar ahir que el govern mirarà “de tirar-ho endavant en el marc polític que ens trobem al seu moment”.
El calendari amb el qual treballa el govern és tenir a punt el text en el primer trimestre de l'any que ve, un termini que per Borràs és “ambiciós”. En aquest temps la conselleria farà vuit reunions del grup de treball que tractaran aspectes específics de la nova llei.
Caldrà veure si la norma introduirà finalment alguna regulació sobre els preus per evitar futures bombolles com per exemple ha demanat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El govern no és partidari de posar límits als preus de mercat, però Borràs va obrir ahir la porta a estudiar l'opció d'importar el model de preus referenciats que funciona a molts països europeus. “S'estudiarà tota la casuística i totes les situacions”, va afirmar la consellera.
De fet, en la reunió d'ahir hi va participar l'Ajuntament de Barcelona, amb un responsable de la regidoria d'Habitatge. A més, també hi havia representants de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Barcelona, la Fundació Hàbitat 3, Cevasa, el Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya, la Plataforma per un Habitatge Digne, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, el Consell de Col·legis d'Administradors de Finques, el Consell General de Cambres de la Propietat Urbana, el Consell de Col·legis d'APIS, i l'Associació de Promotors (Apce), entre altres. De part del sector financer, un dels principals propietaris de pisos que poden anar al mercat de lloguer, només hi havia una persona de Solvia, tot i que Borràs va destacar que el govern “ha tingut en compte” el sector.
