Incivisme nocturn

Visc en un pis exterior que dóna a una plaça gran enjardinada on, darrerament i massa sovint, passada la mitjanit, s'hi instal·len grups de persones (generalment joves) que hi parlen, criden, beuen, etcètera, trencant el silenci que hom voldria per a les hores de descans. El problema es dóna sobretot a l'estiu, quan tens les finestres obertes. Per resoldre-ho o bé crides l'atenció als que fan soroll o truques a la Guàrdia Urbana, que molt atenta en pren nota i et diu que hi enviaran una patrulla... que mai no arriba.

Un amic que viu a la plaça Espanyola a l'Hospitalet m'explica que allí el problema és més greu. Ubicada en un barri amb una densitat altíssima, la plaça ha passat en pocs anys de ser un lloc social de trobada a ser un espai de degradació amb nits de soroll i gresca, de manera que, en època de calor, qui vol descansar passa un calvari. La policia local, si hi va, s'ho mira de lluny; i actuacions que ajudarien a millorar la situació (regular les activitats, enjardinar, etcètera) no figuren en l'agenda de l'Ajuntament. El regidor del districte els diu que és un problema “difícil d'abordar” i que “hi tenen fil directe”, però de solucions pràctiques, res de res. El meu cas, com el de l'amic i el de tanta altra gent, es produeix en barris totalment residencials. Em puc imaginar el que passa en barris amb proliferació de turistes, on, a més a més del carrer, el sarau et pot tocar al pis de sota o de sobre. Els espais públics són de tots. Quan són ocupats incívicament per una part de la societat per al seu gaudi individual, sense considerar que provoca externalitats negatives, fa una apropiació indeguda de l'espai. Les farres dels turistes a casa són també una apropiació indeguda del dret al descans. Preocupa tant la poca consciència dels incívics com la ineficàcia del serveis d'ordre. Al final, aquells que pretenen descansar resulta que són ciutadans de segona. I no és ben bé això.