economia
patronal
El comerç es ressitua
La fallida de la Confederació de Comerç obre la porta a moviments patronals
Pimec va sumant associats i Foment evita parlar d'una nova sectorial
Moltes associacions opten per ser independents
El 5 de setembre, la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) va aprovar en assemblea general la seva dissolució perquè no podia fer front al deute que arrossega la patronal –que podria superar els cinc milions d'euros en espera de finalitzar l'auditoria–, i que s'hauria generat en els darrers anys, amb Miguel Ángel Fraile, l'antic secretari general de l'organització.
“Va ser una decisió penosa, però no teníem cap altra opció, perquè no podíem fer front al deute; no quedava més remei”, explica Maria Rosa Eritja, presidenta de la CCC des de fa un any, que va acabar forçant la sortida anticipada de Fraile. Es posava punt final, així, a 31 anys d'història d'una organització de referència en el sector del comerç que, juntament amb Pimec Comerç, aglutinava la veu i els interessos d'aquesta activitat econòmica a Catalunya.
Ara, quan tot just encara s'està avaluant l'impacte de la fallida de la confederació i els motius que l'han portat fins aquí, es planteja la gran pregunta: què faran les desenes d'organitzacions que hi estaven associades.
La reacció més immediata és continuar sols, cadascú pel seu costat. És el que ja va fer, per exemple, el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Catalunya. Aquesta organització, que aplega prop de 25.000 petites i mitjanes empreses, formava part de la CCC –i hi compartia el secretari general–, però a finals de l'any passat va formalitzar la seva sortida. El seu president, Miquel Donnay, explica que la decisió va ser fruit de veure que les coses no s'estaven fent com calia: “Quan vaig arribar
a la presidència del Consell de Gremis, vaig demanar transparència en els comptes de la confederació, però no es va fer, i per això vam decidir marxar.”
Ara el Consell de Gremis té un despatx a l'edifici de Foment del Treball, d'on penjava la CCC i on també tenia les oficines, però Donnay aclareix: “Som independents i tenim intenció de continuar així.”
Botiguers decisius
Aquesta independència, també la reclama el president de l'Agrupament de Botiguers de Catalunya (ABC), una de les plataformes de més pes que penjaven de la CCC, ja que, com explica el seu president, Emiliano Morato, agrupa uns 32.000 establiments i 187 associacions, a més de tenir
35 anys d'història. “Nosaltres no tenim cap relació amb Foment; la nostra voluntat és continuar sols, tot i que tenim associacions que se'ns han acostat per mirar d'adherir-s'hi”, explica Morato.
El Consell de Gremis, juntament amb l'ABC, per les seves dimensions, són dos dels pilars que podrien aglutinar la representació del sector. L'altre gran pilar és Pimec Comerç. El seu president, Alexandre Goñi, explica que mantenen converses amb sis entitats, sobretot gremis, provinents de la CCC, que busquen ara el paraigua de Pimec: “Tenim dues d'aquestes converses molt avançades i esperem poder anunciar coses aviat”, explica Goñi. El responsable de Pimec Comerç diu que, tot i la dissolució de la Confederació de Comerç, el seu objectiu no és l'objectiu prioritari: “Nosaltres ja tenim la representativitat del sector reconeguda.”
En tot cas, Goñi no amaga converses i moviments, “perquè, al final, tothom vol tenir una representació patronal, i això ara mateix només ho pot fer Pimec”. La patronal acaba d'incorporar
el Gremi de Pastissers de Girona, i Goñi creu que aquesta mateixa setmana hi haurà nous anuncis.
L'altra gran cúpula patronal d'on penjava la CCC, Foment del Treball, es manté en silenci al·legant que la confederació era una organització “independent”, i fonts de la patronal neguen que en aquest moment es tingui cap iniciativa per crear una nova sectorial.
A més, l'experiència del que ha passat a la Confederació de Comerç ha generat desconfiances i, per exemple, en el cas de l'Associació de Mercats Municipals de Catalunya, el seu president, Faustino Mora, té clar “que no formaria mai part de res que tingui a veure amb Foment”.
De fet, la substituta de Fraile, Maria Rosa Eritja, que també és la presidenta de la Confederació de Comerciants de Lleida, assenyala que no hi ha una necessitat immediata de generar un nou paraigua patronal: “Tot i que sí que crec que és important trobar la manera de tenir una sola veu per a tots, ara mateix tot està massa recent per pensar a fer aquest pas.”
Una nova Confederació de Comerç no es crea d'un dia per l'altre, assegura Eritja. “Podem accedir a la informació del sector i reunir-nos entre les associacions sempre que calgui”, afegeix. En tot cas, ara els ànims encara estan prou calents: “En aquest moment, ens volem donar un temps per anar sols i d'aquí a un any ja veurem què decidim sobre aquest punt”, explica Miquel Donnay.
LES FRASES
Un interlocutor menys
El govern va avançar la setmana passada el contingut de la futura llei del comerç que està ultimant i que preveu aprovar abans de finals d'any. Es tracta d'un moment especialment sensible per a un sector en què els interessos de grans i petits estan molt contraposats i en què predominen les associacions petites i segmentades que dificulten la interlocució. El mateix executiu reconeixia aquests dies que la dissolució de la CCC ha “complicat” l'acció de comunicació i de participació de part del sector del comerç en el procés d'elaboració de la nova llei.
La pèrdua és evident. Segons les darreres dades de l'INE, a Catalunya hi ha prop de 95.000 establiments comercials. Pimec Comerç afirma que té més de 40.000 associats, 101 associacions
i 19 gremis. L'Agrupament de Botiguers compta més de 30.000 associats i Miguel Ángel Fraile inflava el pit sovint parlant de 90.000 representats a través de la CCC.
És clar que els números no surten, però en tot cas el pes de la confederació era evident i així ho tenia reconegut institucionalment. Pel president de Pimec Comerç, Alexandre Goñi, però, s'ha pecat d'identificar sovint la CCC amb la totalitat del sector del comerç: “Si la confederació hagués tingut els socis que deia Fraile, l'haurien salvat.
La CCC era una organització amb un líder molt carismàtic, però amb poca cosa al darrere”, afirma Goñi.
