Un model que es va col·lapsar
Més enllà de si es van cometre irregularitats, la CCC depenia massa de les subvencions
L'omnipresència de Fraile als mitjans els compensava
Com va passar amb l'esclat de la bombolla immobiliària, un cop destapat l'escàndol de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) –si més no, la punta de l'iceberg–, sembla que tothom pot explicar per què ha passat i per què es veia venir. Miguel Ángel Fraile, exsecretari general de la CCC, cobrava més de 200.000 euros a l'any per la seva tasca (sumant-hi el sou que rebia també per part del Consell de Gremis). Això en una organització que encara no queda clar quants socis tenia, però en què la quota que es pagava no passava dels 100 euros al mes, explica el president de l'Associació de Mercats Municipals de Catalunya, Faustino Mora. “I això, evidentment, no donava per pagar el sou del secretari general i de tota l'estructura de la CCC.”
Aleshores, d'on sortien els diners? Una de les grans partides que entraven a la CCC eren els diners provinents de les subvencions per a cursos de formació o per a accions de promoció. Per això, quan va irrompre la crisi econòmica i aquestes partides es van reduir dràsticament, també ho va fer el pressupost real de la confederació, però alhora les despeses es van mantenir. Això ja va ser suficient per generar pèrdues, i l'altra cosa que cal veure és si,
a més d'una mala gestió, Fraile també va cometre irregularitats. Ell ho nega, tot i que ara, diu, “és massa aviat per parlar”. “Ho faré al seu moment”, contestava fa tan sols uns dies.
Fraile feia i desfeia com volia, i no practicava ni de lluny una gestió transparent. Als membres de la junta de la CCC, això no els va importar durant molt de temps, entre altres coses, explica un d'ells, “perquè Fraile portava sempre tres mòbils a sobre i estava sempre disponible per a tothom”. Per a tothom i per als mitjans. Era la cara visible del comerç, i això compensava les coses que no agradaven tant del seu model de gestió. A més, explica Mora, “el fet que la CCC es nodrís de subvencions permetia no només tenir quotes baixes, sinó també que molts no la paguessin i no passés res”. Però va passar. I el que semblava que era una organització consolidada amb un portaveu omnipresent va iniciar el seu declivi, fins que fa pocs dies va anunciar la seva dissolució.
