economia
exportacions
El saldo exportador català s'ha triplicat durant la crisi
La diferència favorable entre vendes i importacions de béns i serveis s'acosta als 25.000 milions tot i l'atonia mundial
Les vendes d'alt nivell tecnològic es disparen un 12% en el primer semestre
Catalunya és un territori netament exportador, i les dades en aquest àmbit indiquen un bon dinamisme que, com és sabut, es tradueix no tan sols en el volum de vendes de productes més enllà de les fronteres, prop de 64.000 milions l'any passat, sinó també en la diversificació de destinacions: cada cop es depèn menys del tradicional mercat espanyol, que en pocs anys ha passat de representar el 50% de les vendes a poc més d'un terç. No obstant això, hi ha una dada que també convé tenir en compte, i és que, tot i que l'economia del Principat també exigeix moltes compres i importacions, el saldo exterior, que inclou productes i serveis, és altament favorable i no ha parat de créixer durant tota la crisi, al llarg de la qual s'ha triplicat i
ha passat dels 7.237 milions del 2008 a pràcticament 24.800 milions a finals de l'any passat.
“Això és especialment remarcable –indica Carme Poveda, experta del departament d'estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona–, perquè és aquest saldo el que finalment pondera en l'elaboració del PIB.” Un element rellevant a tenir en compte, segons Poveda, és que, “malgrat que no és gens menyspreable el conjunt d'intercanvis amb la resta de l'Estat, la recuperació econòmica s'ha vist especialment afavorida per les vendes fronteres enllà”.
Observar el progrés dels respectius saldos revela que, mentre que el corresponent a l'Estat espanyol s'ha mantingut força estable en els últims anys,
en una franja que va entre els 10.000 i els 13.000 milions, tret d'algun moment de caiguda, com el 2012, el saldo a l'estranger mostra una corba més ascendent, amb una petita vall en l'últim bienni (vegeu gràfic).
I és que, recorda Poveda, la venda de productes s'ha enfocat clarament cap a fora durant la crisi, per bé que ara, amb la recuperació de la demanda interna espanyola, més puixant que la d'altres llocs com ara la Unió Europea i els països emergents, és raonable esperar que s'estabilitzi el binomi “vendes a l'Estat - vendes més enllà de les fronteres” en uns percentatges pròxims al 40% i al 60%, respectivament. De fet, l'economista de la Cambra no desestima el comerç amb l'Estat i, en aquesta apreciació, coincideix amb la directora general d'Indústria, Núria Betriu, que el considera “un mercat proper i interessant”. Betriu, amb tot, aprecia la diversificació de destinacions. I també el fet que creixin les importacions d'arreu, ja que això indica “que
hi ha més poder adquisitiu”. La qüestió és, subratlla, que les exportacions no perdin el ritme ascendent.
La qualitat compta
I, en tot plegat, marcat per xifres quantitatives, com ara que un 34% de les empreses exportadores regulars (més de quatre anys seguits) de l'Estat són a Catalunya, no es pot deixar de banda la qualitat. La dissecció d'una economia cada cop més enfocada als serveis, que rep la introducció massiva de la tecnologia i que percep el component innovador com a imprescindible per a la competitivitat, genera dades fins ara mai recollides, entre les quals destaca, segons la directora general d'Indústria, la correlació entre les empreses que innoven i les que exporten. “I això indica que estem venent valor afegit i producte diferencial”, diu Betriu, que ho exemplifica amb una magnitud contundent: una de les tipificacions dels productes exportats, els qualificats “d'alt nivell tecnològic”, ha augmentat les vendes a l'exterior en un 12% en el primer semestre.
Un sol món, un sol mercat
Una nota discordant en l'anàlisi tradicional del fenomen exportador la posa el professor d'Eada Joan Miquel Piqué. Per ell, comptabilitzar com a èxit les vendes en algun indret del món “cada vegada té menys sentit”. Segons Piqué, des d'un punt de vista estrictament econòmic, “les exportacions s'estan convertint en una mesura obsoleta de la competitivitat, així com les fronteres ja no són una bona mesura de distància”. A parer de l'expert d'Eada, empreses innovadores i amb gran èxit, com Amazon i Airbnb, “ja no funcionen amb aquesta visió”. El que convé, assegura, són bons ecosistemes per a les vendes, tant si són al mercat intern com a l'exterior, perquè “la logística es fa més senzilla”, recorda. Per tot plegat, “en lloc de parlar d'internacionalització i inversió en R+D, hem de parlar de guanyar mercat i de ser innovadors”, rebla Piqué.
