“Que no tanquin empreses dóna una certa estabilitat”

No encara, nosaltres som un dels sectors més sensibles a la crisi. Som dels primers que la notem i també dels que ens costa més de sortir-ne. Parlem d'una situació sense referents i cal veure encara com es farà aquesta sortida. Serà gradual, això segur.

Si parlem de consum el panorama ens ha canviat. El mercat ens obliga a fer articles low cost, amb un límit de preu que no ens permet fer-ho aquí. Es va posar de moda anar a produir a la Xina perquè la mà d'obra allà permetia fer aquests articles. Ara, però, s'ha estabilitzat.

La seva mà d'obra ja no és tan barata i el seu consum de vida ha pujat. A la Xina ja no estan disposats a exportar a qualsevol preu, tot i que encara ens n'arriba molta producció.

Això ja no ens agrada tant. Ens interessa que els nostres veïns a l'entorn del Mediterrani tinguin un tèxtil potent i que quedi consolidat amb el nostre. Hi ha un cert temor arran dels atemptats terroristes per desplaçar-se a zones com ara Tunísia. La inestabilitat política a Turquia fa pensar que el tèxtil també patirà perquè depenem d'ells pel que fa a les filatures. Els industrials d'aquí que tenen la fàbrica allà s'ho estan repensant.

Ja fa temps que no es tanquen empreses i això dóna certa estabilitat. El tèxtil ha trobat el seu lloc per ser competitiu, ajustant els preus i reduint la diferència amb el que arriba de fora, i un servei immediat que des d'Àsia és impossible d'oferir. També podem fer fabricacions especials, amb sèries curtes i a demanda del client. Això és el que fan molts estampadors d'aquí i més treballant en el sector de la moda, que és tan canviant. Estan obligats a innovar contínuament.

És un fenomen que no es pot obviar perquè la moda està supeditada a grans marques de distribució. Per sort a Mataró es treballa força per al grup d'empreses d'Amancio Ortega, amb preus ajustats i exigències, però sort en tenim.

Tenim una mica de tot. L'empresari que defensa la producció d'aquí, n'hi ha que han desmuntat l'empresa i ho compren tot a fora. D'altres aposten per dependre d'aquests grups grans i d'altres miren de buscar alternatives a tot això. Sempre ha predominat una petita i mitjana empresa tèxtil amb facturacions d'entre 50 i 70 milions.

Fins ara el comerç, les grans cadenes, han exigit una resposta a la indústria. Ara les alternatives passen pel comerç.

La tendència els últims mesos ha canviat. Des del 2003 les botigues multimarca anaven tancant mentre que les gran cadenes creixien. Ara la cosa ha canviat i es frena. Els experts diuen que la botiga de gran distribució s'està esgotant. El consumidor està fart de comprar als mateixos llocs i comença a valorar la moda alternativa de marques que personalitzen més el vestuari.

Aquest és el gran repte. Estem mirant d'assumir-ho perquè ens convé. Com a país tenim necessitat d'ocupar la gent que està a l'atur i augmentar el benefici per eixugar dèficits i deutes que no s'equilibren mai. Des de la patronal a més d'animar els agremiats hem pujat al tren de la formació dual.

No anem bé perquè ara ens trobem amb la generació dels ni-ni, joves a qui no els agrada gaire treballar. Fem l'esforç d'incorporar-los i que puguin venir a les empreses, però resulta que molts aviat se'n cansen i pleguen. Comencem el tercer any de formació dual i sembla que potser ara hi ha més interès,
però en comencen trenta i n'acaben vuit.

Jo crec que és generacional, que no té res a veure amb el sector. N'hi ha que s'ho creuen i treballen a gust i s'incorporen a les empreses. Però molts decideixen plegar quan tot just comencen els estudis.

La demanda hi és perquè en el tèxtil ens falta gent formada en tots els camps, des de la confecció fins a l'estampació. Participem en l'elaboració de la formació dual, per mirar de satisfer les nostres necessitats. Malament, però, si els joves no volen anar a escola.

Es volia fer un altre grau però es va suspendre, perquè d'una trentena només se n'hi van apuntar tres. Tot i que s'hi volia apostar fort des del Departament d'Ensenyament vist el poc interès es va desestimar.

Com es fa? No ho sé, però és un problema greu.

Costa, però també s'hi ha de donar temps perquè al principi que va arrencar la formació dual també eren quatre gats. Per ara són les opcions.

Fa temps que hi són i sort en tenim, d'aquesta mà d'obra, tots amb tallers legals. Vam tenir la intervenció de l'administració amb una actuació desmesurada que després s'ha vist que no era tan greu com es pensava. Sabem que treballen bé.

Les dades indiquen que es contracta, però la sortida de la crisi no és tan ràpida com ens volien fer veure. D'acomiadaments i tancaments ja no se'n sent parlar, tot i que les plantilles s'han ajustat. L'absentisme laboral en el tèxtil era del 19% i ara és residual. La gent vol conservar el lloc de feina i la productivitat ve donada per la inversió de l'industrial i la capacitat del treballador. A mesura que es va agafant la confiança es va invertint.

No, al contrari. Amb la nova xarxa de possibilitats que tenen, ara molt més àmplia, s'han de ressituar. Volem col·laborar amb ells.

Tenen la capacitat d'oferir més formació. Una bona part ja és la feina que ells fan a l'escola de Canet. Dins la xarxa d'Eurecat, que ara tot just té un any, s'està reorientant. Allà hi fan més projectes de desenvolupament amb teixits.

Això ho saben més ells, perquè hi pot accedir qui ho vulgui. Nosaltres només recordem a l'agremiat que té aquest servei d'assessorament i coneixement i això no ho tenen tots els sectors.

Ara sembla que el tèxtil està animat, però anem fent molt
al dia a dia. Les previsions són a curt termini, no sabem mai com ens anirà els propers mesos. Les campanyes ja no funcionen per temporades i la incertesa és més aguda. Estem pendents del que passa amb el consum per no comprar més del que toca.

Això és el que marca l'inici, i sembla que costarà si passa com l'any passat que no va fer fred. Tots aquests fenòmens ens afecten i sobretot en temporada d'hivern, que és la forta.
La que val més diners i que arrossega la venda d'altres peces. No vas a comprar una corbata i surts amb un abric, però a la inversa sí que passa.

El que es ven són peces low cost perquè els articles més cars costa que surtin els dos mesos bons que tenim. Això ens passa a l'octubre, que és a l'inici de la campanya, i al desembre. És complicat que tot el que es fabrica tingui sortida en tan poc temps. No pot fallar res.