La Comissió vol harmonitzar l'impost de societats

Els últims escàndols de grans multinacionals com ara Apple i Starbucks obliguen la UE a posar fi a les trampes fiscals. Brussel·les va ressuscitar i endurir ahir la proposta d'harmonitzar l'impost de societats, creant una base comuna i consolidada obligatòria per a totes les empreses que facturin més de 750 milions d'euros, unes 6.000 en total. Es tracta de fer pagar els impostos a aquests gegants allà on realment obtenen els seus ingressos i no on sigui més barat: Irlanda, amb un tipus de només el 12,5%, fa la competència als seus socis europeus. A França, l'impost de societats és el triple de car, del 38%!

La tercera pot ser la bona: Brussel·les ja ho va intentar el 2001 i el 2011, però vuit governs estatals, com ara precisament l'irlandès, van torpedinar aquest impost de societats comú. Però des de llavors “el paisatge polític ha canviat molt”, defensa l'eurocomissari d'Afers Econòmics, i l'opinió pública està molt més sensibilitzada, o directament escandalitzada, després de saber que Apple paga només el 0,1% a Dublín. “Proposem un sistema que, de manera simultània, pot beneficiar les empreses, atreure inversors, promoure el creixement i posar fi a l'evasió fiscal”, promet Pierre Moscovici. Segons el seu conte de la lletera, les empreses podran estalviar-se un 2,5% en despeses burocràtiques gràcies a aquesta base comuna que dispararà les inversions a la UE en un 3,4% i farà créixer l'economia un 1,2%.

Brussel·les vol que les regles de joc de l'impost de societats siguin les mateixes arreu: que el mateix tipus d'ingressos, despesa o inversió tinguin el mateix tractament fiscal, independentment de si som a Igualada o a Hèlsinki. Les deduccions de determinades despeses o la taxa de depreciació d'alguns actius, per exemple, seran les mateixes. I, a més, Moscovici aprofita per oferir unes superbonificacions fiscals, que poden arribar fins a un 200%, per a les empreses que inverteixin en recerca. Aquesta harmonització, que requereix la unanimitat dels Vint-i-vuit (i, per tant, que qualsevol govern pot vetar), es faria en dues fases, per poder posar en marxa “ràpidament” la primera mentre es negocia la segona. Brussel·les proposa començar unificant la forma de càlcul de la base imposable. A Alemanya i Itàlia, per exemple, aquest tipus és d'un 30,2% i d'un 31,4% respectivament, mentre que a la Gran Bretanya només arriba a un 21%, al mateix nivell que Hongria o Estònia. Bulgària cobra el tipus més baix, de només el 10%. En una segona fase, els governs haurien d'acordar també una base consolidada comuna, una qüestió molt més “complexa”, admet Moscovici, que ahir va presentar el seu pla al ple del Parlament Europeu a Estrasburg. L'esmentat govern irlandès, el britànic (si encara no ha marxat), el danès, el luxemburguès i l'holandès hi podrien posar peròs.

La sofisticadíssima enginyeria comptable d'aquestes multinacionals, facturant en paradisos fiscals i pagant cànons o royalties multimilionàries a les seves pròpies matrius, pot tenir els dies comptats, si aquesta harmonització tira endavant. El profit-shifting, és a dir, els beneficis que les grans empreses desvien als països amb impost de societats més barat, es podrien reduir en un 70%, segons els càlculs de Brussel·les. Però això obligarà totes les hisendes estatals a compartir informació, sobre els actius, l'ocupació que genera i les vendes de cada empresa. “La manera com ara tractem fiscalment les multinacionals, considerant les filials de la mateixa empresa com si fossin totalment independents entre elles, no reflecteix la realitat, i implementar una base imposable comuna i consolidada de l'impost de societats seria un pas clau per posar fi a l'evasió fiscal”, va reivindicar l'eurocomissari.