Les cambres recelen de la nova llei

El Consell General de Cambres de Catalunya, que aplega les tretze cambres catalanes, es va reunir ahir per primer cop després que el govern els hagi enviat la proposta inicial de text per la futura llei que les regularà.

Han passat ja sis anys des que el govern espanyol fulminés sense cap avís previ les quotes obligatòries que pagaven les empreses i que suposaven el principal suport econòmic d'aquestes institucions, i dos anys des que va aprovar la nova llei marc. Un temps que s'ha fet etern per a unes cambres que han arribat al límit de la seva capacitat d'aguantar un entorn de crisi i un model encara per concretar.

El text que els ha enviat el govern i que serà la base per a la llei que pretén entrar al Parlament en els mesos vinents, però, no els acaba de convèncer. Un dels més crítics amb la proposta és el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó, que no dubta a qualificar el text actual de “nyap”, el qual deixarà les cambres, diu, “sense autonomia i gairebé sense competències”. El que preocupa a Simó, i no és pas l'únic, és el paper que desenvoluparà la futura cambra general de Catalunya. Aquesta nova institució que preveu el text substituirà l'actual Consell de Cambres i centralitzarà la interlocució amb les administracions. Això, ja d'entrada genera recels. Pel president de la Cambra de Comerç de Manresa, Pere Casals, “el text confereix un rol a aquesta nova institució que sorprèn una mica perquè hi pot haver una superposició amb les funcions que fan les cambres”.

És una preocupació que es repeteix en el discurs d'altres presidents; el perill que, sense haver concretat bé quines han de ser les seves funcions, la nova cambra general pugui fer la competència a les cambres ja existents. En aquest sentit, el president de la Cambra de Comerç de Palamós, Xavier Ribera, creu que tot i que aquesta nova cambra general “pot ser un element positiu”, demana que la futura llei “concreti exactament la seva naturalesa, les seves funcions i la seva governança”. Aquest darrer element és, de fet, un altre dels punts que més preocupa ara mateix les institucions camerals.

El text que ha presentat el govern estableix que el ple de la nova cambra estarà format per 60 membres, dels quals tan sols 13 seran designats per les cambres territorials. Aquestes veuen en aquest model una manera de perdre pes i representativitat en el ple de la futura cambra en relació amb la que tenen ara al Consell General de Cambres, “és evident que tal com està redactat no es pot pensar que aquesta futura cambra tingui un vessant territorial”, diu el president de la de Manresa.

El major pes l'acabaran tenint les empreses que aportin finançament per a la nova institució, i això obre la porta al fet que acabi passant el que ja s'ha vist a la Cambra d'Espanya, i és que la dominin bàsicament les grans empreses sobre les pimes, que són les que formen majoritàriament el teixit empresarial. Per la seva banda, des del govern, el secretari general d'Empresa i Coneixement, Xavier Gibert, recorda que el text enviat és tan sols una primera proposta i que s'ha fet amb les aportacions que ja han fet les cambres en les reunions que han mantingut amb el govern. També rebaixa les pors de les cambres al model de governança de la futura cambra catalana, “perquè ni és un model tancat ni és tampoc un model com l'espanyol, on el 50% dels membres del ple de la Cambra d'Espanya els designa l'administració”.

Gibert també treu ferro a un altre punt que ha generat polèmica. La possibilitat que el govern pugui forçar la integració d'una cambra en una altra si aquesta acumula dos exercicis amb pèrdues: “Realment, no és cap novetat, l'únic que fem és concretar una opció que ja contemplava la llei anterior.” I en tot cas, el secretari aporta un altre punt de llum en un dels temes més sensibles, el finançament: “Si una part de les funcions que fem les cambres són de caràcter públic, sembla lògic pensar que hi hauria d'haver una partida pública de finançament”, expressa el president de la Cambra de Girona, Domènec Espadalé. El text que ha enviat el govern no ho contempla, però Gibert afirma que, tot i això, “la porta a incloure algun tipus de finançament públic a la nova llei no està tancada, estem disposats i obligats a parlar-ne”.