MIQUEL JOSEP VENDRELL
PRESIDENT DEL COL·LEGI D'APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D'EDIFICACIÓ DE GIRONA
“Nosaltres som els garants de la qualitat de l'edificació”
El nou president explica que la figura dels aparelladors té rellevància en el procés d'edificació i que són capaços de garantir la qualitat i la viabilitat econòmica
Comenta que han de promocionar entre la societat i l'administració la tasca que fan, perquè ara són obligatoris en una obra però a la llarga deixaran de ser-ho
L'edifici de la Punxa.
El Col·legi d'Aparelladors ha volgut donar exemple i aquest any ha decidit fer una remodelació per millorar energèticament l'edifici de la Punxa, de Girona, seu del col·legi. Les millores, que han tingut un cost de 104.000 euros, suposen una reducció del 60% en el consum d'electricitat. Les obres han consistit a substituir el sistema de climatització que tenia l'edifici per un de nou i més eficient, a més de substituir 184 llums pels de tecnologia LED.
Volem que el client ens vingui a buscar perquè sap que som necessaris, no per obligació
És el nou president del col·legi, en substitució de Joaquim Romans. Entre els principals objectius que s'ha marcat, hi ha el de donar a conèixer la professió entre la societat gironina per fer-li saber tot allò en què són competents i defensar l'ofici amb “totes les atribucions i noves competències davant les administracions i altres col·lectius”. “La nostra figura té una rellevància en el procés d'edificació i som capaços de garantir qualitat i viabilitat econòmica”, manifesta.
Fa molt poc que va ser nomenat president?
A mitjan novembre. Vaig substituir Joaquim Romans per tenir una junta més àgil. En Romans ja té 69 anys i ha volgut delegar moltes tasques de representació. Jo havia assumit el càrrec de vicepresident però això representava un petit enrenou cada vegada que s'havia d'assistir a una representació institucional perquè s'hi ha d'anar amb tots els drets. Tot això ha fet decantar el canvi.
Quins són els objectius que s'ha marcat com a nou president?
Els mateixos que portàvem a la candidatura i que es basen en preparar-nos per als canvis que s'estan produint i es produiran en la professió, a més de donar-nos a conèixer més entre la societat i l'administració perquè fins ara això no ho hem sabut transmetre. Tot està canviant i els aparelladors ja no fem només la direcció de l'obra. Ara entenem de certificació energètica, de taxacions econòmiques i de valoracions de finques. I estem molt capacitats en tot això.
Hi ha previstos molts canvis en la professió?
Un dels canvis és la tecnologia BIM, que a mi personalment em sembla molt encertada. La tecnologia BIM intenta agrupar la participació de tots els tècnics en el procés edificatiu de manera que no es generin cinc projectes diferents en una obra, sinó que tots treballin en un i que cadascú hi vagi aportant la seva especialitat. Amb la metodologia BIM es parteix d'un document únic amb el qual tots interactuen. Això fa que tinguem un projecte on line i actualitzat al cent per cent i en el qual tots els agents que hi participen sempre tenen la darrera versió.
Vostè parla del fet que cal promocionar la professió entre la societat i les administracions.
Simplement, donar-los a conèixer en què som competents. És cert que fins ara tenim atribucions reconegudes per llei i que ens fan obligatoris de participar en el procés constructiu. Però això ha de canviar i arribarà el moment que deixarem de ser obligatoris. I passarem de tenir competències a ser competents. Vol dir ser els millors en allò que nosaltres sabem fer i tenim coneixements. I aquest canvi serà important perquè el client ens haurà de venir a buscar perquè creurà que som necessaris i que la nostra figura té una rellevància en el procés d'edificació. Som els garants de la qualitat de l'edificació, però també de la viabilitat econòmica d'una obra. Hi entenem molt, del que és la metodologia de construir, però a vegades la nostra tasca es qüestiona. El que ens ha anat bé perquè interveníem en una obra per llei, ara ens està fent mal perquè molta gent es pensa que és una feina sobrera. Nosaltres pensem que és al contrari, que som molt necessaris en tot el procés.
I a l'administració també cal donar-se a conèixer?
Moltes vegades ens trobem amb projectes que hi ha aparelladors que alguns ajuntaments no els admeten i en canvi ho tenim atribuït per llei. Si el mateix projecte el presenta un arquitecte, ningú dubta. És per això que ara anem presentant recursos a determinades actuacions. Nosaltres volem que es compleixi la llei.
No interveniu només en l'obra nova sinó també en les rehabilitacions?
En rehabilitació tenim un camp extensíssim per recórrer i és un dels motors de la nostra activitat. De rehabilitacions se'n fan moltes i a vegades es fan coses sense investigar. Per fer una rehabilitació, primer cal investigar l'origen de l'edifici i les rehabilitacions posteriors i interpretar-ho. I això no tothom ho fa.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
