Brugera completa la seva candidatura per al Cercle

Fidel a la seva litúrgia tradicional, el Cercle d'Economia ha completat un altre dels passos per al relleu en la seva presidència, on un membre de l'entitat fundada el 1958 haurà de substituir l'actual president, el catedràtic Antón Costas, que l'ha liderat els últims tres anys. Tal com ja va anunciar aquest diari, l'entitat va confirmar ahir en un comunicat que Juan José Brugera, president de Colonial, encapçalant una junta directiva de vint membres, serà l'únic candidat que aspiri a presidir la institució, seguint el protocol pel qual el relleu rep el suport explícit de l'equip directiu previ. Brugera, que és membre de la junta actual i també del comitè executiu, va completar ahir la llista del seu equip, dins del qual hi ha, entre d'altres, Antón Costas, l'historiador Joan B. Culla i els banquers Jordi Gual (CaixaBank) i Jaume Guardiola (Banc Sabadell), perquè sigui votat en assemblea extraordinària dilluns vinent, dia 12.

Brugera ha aconseguit l'aval de 140 socis, per sobre del mínim de 50 que estipulen els estatuts perquè qualsevol soci es pugui presentar com a candidat. La realitat és que la consuetud marca que les presidències sorgeixen del consens, que acaba de reforçar una cimera d'expresidents, que també és un costum de la casa.

Amb l'entrada en escena de Brugera, després del període de presidència de Costas, procedent del món acadèmic, el Cercle retorna el comandament a una figura del món empresarial, en aquest cas represtigiat per la gestió que ha fet de la seva empresa dins d'un sector malmès per la crisi.

En el seu programa, Brugera es declara “compromès” amb els objectius fundacionals de “democràcia, economia social de mercat i Europa” i estableix les seves prioritats d'actuació. I fixa com la primera d'aquestes prioritats: “Avançar cap a una economia més competitiva per demostrar que el nostre no és un model empresarial monopolitzat pel turisme i la construcció.”

En segon lloc, el programa del candidat sosté que la crisi i les retallades han deixat fractures socials que ara cal reparar, amb apostes com ara les de l'educació com a “antídot contra la desigualtat” i el debat profund sobre la sostenibilitat de les pensions.

A més de “recuperar la veu a Europa”, sens dubte, un dels focus previsiblement més debatuts del programa serà el punt en què es parla de “malestar territorial a Espanya”, que assenyala directament Catalunya. En aquest sentit, el Cercle, que ja ha abordat en diverses ocasions el difícil encaix del Principat dins l'Estat, creu que la “incomoditat” amb l'actual sistema autonòmic ha de generar una “recerca d'alternatives” que “puguin satisfer una part majoritària de la societat”.