Economia

ANDREU MISSÉ

PERIODISTA

“La gent tenia una confiança cega en Caixa Laietana”

“Van fer cas del que els deia la caixa de sempre i van estar a punt de perdre els estalvis de tota una vida treballant”

“Hi ha persones que encara no han descobert que els van col·locar preferents”

Perdre la salut
Més de dos anys d'investigació ocupen tota una paret a la redacció d'‘Alternativas Económicas'. Carpetes plenes d'entrevistes, sentències judicials i resolucions. “És una batalla molt desequilibrada. Són més grans els gabinets de comunicació dels bancs que les redaccions”. El resultat és una anàlisi exhaustiva de les preferents, que explica qui s'hi va enriquir, però sobretot qui hi va perdre fins i tot la salut.
Les mobilitzacions a Mataró van ser determinants per conscienciar els jutges
Amb les preferents van desfer la vida a molta gent i no hi ha hagut cap compensació

No és un llibre contra la banca, sinó contra les males pràctiques financeres. Així comença La gran estafa de las preferentes, la immersió del director i fundador de la revista Alternativas Económicas en un cas que va provocar una gran commoció social arreu del país i, singularment, a Mataró.

Al llibre es refereix a les preferents com “la major estafa financera que ha sofert aquest país”. Per què?
Pel volum de diners que ha suposat, de més de 14.000 milions d'euros, i pel nombre d'afectats, que ha arribat al milió de persones. No hi ha hagut cap estafa que hagi tocat tanta gent.
Per què es van crear les preferents?
Perquè era una manera més barata de capitalitzar els bancs i les caixes. Són com un tipus d'accions que tenien una remuneració més baixa i es considerava que podien tenir menys risc. El problema no van ser les preferents en si, que és un producte financer com qualsevol altre, sinó que es van col·locar a la gent sense explicar-li els riscos que tenien. No deien que podies perdre tot el capital perquè els bancs necessitaven recapitalitzar-se.
Va ser una estafa premeditada?
Ho va ser en el sentit que van col·locar un producte sense dir els riscos que tenia. Ells no sabien que les coses anirien malament, però el risc existia i no van avisar.
A Mataró va afectar més de 15.000 persones, moltes de les quals amb un nivell molt baix d'educació: jubilats, algun malalt d'Alzheimer i fins i tot una persona amb la síndrome de Down.
Caixa Laietana era una entitat amb una gran trajectòria d'obra social. La gent tenia una confiança cega en la caixa. No podien ni pensar que poguessin perdre aquells estalvis que els havien costat tant de guanyar. L'alcalde de Mataró d'aleshores, Joan Mora, em va explicar el cas d'una senyora que va estalviar uns 12.000 euros fregant escales. T'imagines el que ha de costar? Aquests són els afectats i perjudicats, sobretot dels barris més populars de Mataró.
Quina importància dóna a les mobilitzacions i a la resposta conjunta que va donar la ciutat?
Durant més de dos anys a Mataró es van fer tres manifestacions de protesta cada setmana. Les mobilitzacions han sigut el més important que hi ha hagut, primer perquè el govern flexibilitzés la seva posició, segon per modificar la legislació i tercer perquè els jutges prenguessin consciència del que havia passat. Van provocar un efecte molt important de conscienciació dels jutges, que al començament eren molt poc receptius a pensar que els bancs havien actuat amb tanta prepotència i que havien enganyat la gent d'una manera tan descarada. Aquestes mobilitzacions els van fer pensar molt i a poc a poc van anar canviant a favor dels afectats.
Els mateixos empleats de l'entitat en algun cas també van comprar preferents.
Els treballadors són víctimes en aquest procés, en algun cas doblement víctimes. Com a treballadors van haver de fer vendre amb molta pressió sense saber el que feien i, a més, molts en van comprar per a ells o per a les seves famílies. És un enfocament equivocat voler-los responsabilitzar en aquest assumpte.
S'han pres mesures perquè no torni a passar?
Sí, es va canviar la legislació i ara ja no es poden vendre als clients minoritaris. Però hi ha productes actualment que són molt perillosos i que no es diu a la gent el risc que hi ha. L'estalvi no té la protecció que hauria de tenir.
Per tant, hi ha el risc que d'aquí a uns anys torni a esclatar un cas semblant.
És clar. Per això el millor que pot fer la gent amb els estalvis és deixar de mirar el rendiment que poden donar i tenir-los on estiguin protegits.
Als jutjats s'està tancant bé el cas de les preferents?
Judicialment hi ha hagut una verdadera revolució. Estem parlant d'un 90% o 95% de les sentències a favor dels afectats. Hi ha hagut un gran canvi dins de la judicatura, que ha adquirit una gran consciència a favor dels ciutadans i dels consumidors.
I els bancs han rebut sancions?
Les multes han sigut ridícules. A Espanya la més gran que han posat ha sigut de 10 milions d'euros. En canvi als Estats Units, per aquestes pràctiques, les sancions han arribat als 16.500 milions de dòlars al Bank of America.
Estan recuperant els diners els afectats?
En un 80% o 90% dels casos sí, però encara hi ha causes pendents als jutjats.
Aquestes males pràctiques també han tingut efectes en la salut dels afectats.
Han desfet la vida a molta gent. Han provocat malalties cardíaques, depressions; han agreujat la salut de molta gent gran i no hi ha hagut cap compensació.
La resposta de Mataró va servir després de precedent per a altres llocs de l'Estat?
Sí, però hi ha hagut també altres casos rellevants. A Galícia hi va haver mobilitzacions molt importants, amb tancaments en oficines i ajuntaments de fins a 6 mesos. També a Cantàbria, el País Valencià o Madrid. Va ser una gran estafa que es va estendre arreu de l'Estat.
Preferents, clàusules sòl, desnonaments... La gent desconfia més dels bancs però encara hi ha la concepció que si cau un banc és la fi de tot. Com es contraresta això?
A l'argument que si s'enfonsa un banc s'acaba el món no hi ha cap valor que s'hi pugui contraposar. D'acord que no pot caure un banc, però no es pot expulsar de casa una família amb nens petits i deixar-los al carrer ni es pot deixar la gent sense els seus estalvis. Que el preu de salvar els bancs no sigui a costa de persones que han treballat i estalviat tota la vida. No pot ser això.
Per què va escriure el llibre? Considerava que hi havia un buit informatiu?
La primera vegada que vaig investigar les preferents va ser per al primer número de la revista i em vaig quedar insatisfet, amb ganes d'aprofundir-hi més. El llibre és com un gran reportatge que m'ha ocupat més de dos anys. Els mitjans van cobrir força els fets puntuals com ara manifestacions, però faltava fer una interpretació del que va passar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Estats Units

La Fed retalla mig punt els tipus d’interès en la primera rebaixa des del 2020

Barcelona
Estats Units

Tupperware inicia el procediment de fallida

Barcelona
economia

Mataró guanya una primera demanda al Corte Inglés que li reclama 24 milions

Mataró
unió europea

Anul·len una multa a Google per pràctiques abusives en publicitat

barcelona

El Consorci de les Gavarres augmenta un 14,36 % el pressupost 2025

monells

El Girocamping PRO presentarà noves eines per potenciar la sostenibilitat

SANT PERE PESCADOR
Economia

El BBVA no apujarà l’oferta de l’opa al Sabadell perquè ja és “molt atractiva” pels accionistes

barcelona
economia

Nous ajuts per impulsar el comerç de Mataró

mataró

L’ampliació de l’Outlet Gran Jonquera s’obrirà el mes d’octubre

LA JONQUERA