La Borsa
Més valors
Economia

ELOI SERRANO

DTOR. DE LA CÀTEDRA D'ECONOMIA SOCIAL, A L'ESCOLA SUPERIOR DE CIÈNCIES SOCIALS I EMPRESA DEL TECNOCAMPUS

“L'economia social busca la cooperació”

Posar l'accent en la persona en lloc del capital no està renyit amb aconseguir empreses punteres

Mataró rep la primera càtedra d'economia social de Catalunya

L'economia social representa el 5,6 del PIB a Catalunya, però no té reflex en l'àmbit acadèmic
Conceptes molt sòlids dins de l'àmbit de l'economia, com és la productivitat, s'han de redefinir

Eloi Serrano té la responsabilitat de ser director de la Càtedra d'Economia Social al Tecnocampus de la Universitat Pompeu Fabra, a Mataró. Aquesta càtedra és la primera que es crea a Catalunya, i en una ciutat, Mataró, que coneix, de llarg, què és l'economia social, gràcies a la seva tradició cooperativista. Així doncs, l'economia social comença a reivindicar-se en el món acadèmic. Què aporta?

Podríem dir que l'economia social busca establir unes relacions econòmiques, i laborals, que siguin justes, inclusives, democràtiques i ètiques... El repte és bastant important. Busca, en les relacions econòmiques i en les de producció, posar la persona en l'eix i no el capital. Vist així, conceptes molt sòlids dins de l'àmbit de l'economia, com són la productivitat, el benefici o la rendibilitat s'han de matisar, s'han de redefinir. L'economia social busca la cooperació. No és veritat que sobrevisquin els més forts; sobreviuen els que cooperen.
No vol dir deixar de fer guanys.
Una empresa que desenvolupi la seva activitat segons els preceptes de l'economia social no ha de ser no competitiva. I no té perquè no guanyar, en el mercat, a empreses de caire capitalista. Tenim exemples, com els iogurts de La Fageda, una cooperativa que té una doble funció: integrar persones amb discapacitat intel·lectual i alhora produir iogurts de primera qualitat. Segons expliquen ells mateixos, en la gamma del iogurt natural venen més que Danone. Tenim molts exemples d'empreses que s'articulen al voltant de l'economia social i són competitives i fins i tot més sòlides que no pas empreses clàssiques.
Algun exemple més?
Mirem el sector financer. Una de les entitats més sòlides en aquest país i que menys ha patit la crisi i que té les ràtios de solvència més elevades és la Caixa d'Enginyers. Ho trobem en l'àmbit industrial, en el financer, en el dels serveis... Hi ha empreses que s'organitzen mitjançant fórmules pròpies de l'economia social i que en el mercat són tan bones i competitives com qualsevol altra.
Quines són les fórmules de què parla?
Des d'un punt de vista jurídic, i parlant de les empreses, perquè es podria entrar en el camp de les fundacions, les fórmules són les cooperatives i les societats anònimes laborals. Són dues fórmules que tenen en comú que el treballador és propietari de l'empresa.
Ser l'amo ho canvia tot...
Si els treballadors són propietaris –o en un alt percentatge, perquè a les cooperatives també hi ha assalariats–, vol dir que qui genera el valor és qui el percep després. Si agafem les gràfiques dels últims cent anys de l'evolució de les rendes del capital i les rendes del treball, veurem que si s'exceptua el període de l'època daurada d'entre 1945 i 1973, majoritàriament els capitals han anat cap amunt, i els sous, els rendiments del treball, no han anat tan cap amunt. Aquest diferencial, sostingut a llarg termini, ha estat origen de les desigualtats. I això passa perquè el perceptor de les rendes del capital no és la mateixa persona que genera les rendes del treball. Amb l'economia social el receptor és la mateixa persona. Tenim un instrument que ajuda a reduir les desigualtats. És una eina molt interessant a explorar en els temps que corren.
L'economia social garanteix tot això?
Hi ha empreses constituïdes com a cooperatives en les quals el fet que la propietat estigui distribuïda entre els treballadors, o el fet que les decisions es prenguin en assemblea, tampoc és garantia que siguin responsables amb l'entorn. Que sigui una cooperativa no és la salvaguarda perquè ja no contamini. O que si atén les persones no les atengui malament. És una eina que requereix també que les persones que s'integren en aquest tipus d'empresa tinguin uns determinats valors, és important que ho entenguin. El fet de posar al centre la persona comporta un seguit de derivades, en condicions de treball, en polítiques de paritat home i dona, en els processos d'ascens dins de l'empresa, en la fiscalització de les decisions de la junta i dels directius... Tot això denota una política d'empresa democràtica i en ella, en principi, la sostenibilitat i el rendiment de comptes és diferent del d'una empresa capitalista.
Quan a través del treball es genera un rendiment del qual no es té retorn, què passa?
Quan generes un valor i el retorn no és distribuït equitativament estem parlant d'explotació. Si el treballador se'n cansa, s'involucra menys, i si s'involucra menys l'empresa va pitjor... Una de les reivindicacions que fa l'economia social és que si estem a la societat del coneixement, el foment de la creativitat, de la innovació, l'optimització de les capacitats del capital humà d'una empresa, com més democràtica sigui l'empresa, com més lliure, aniran millor. Tenim experiències històriques del fet que quan no hi ha llibertat de pensament la creativitat queda tocada, i si queda tocada, la innovació i la invenció també. No es tracta únicament d'una fórmula equitativament justa a nivell econòmic sinó a nivell de desenvolupament. De fet, moltes empreses tecnològiques adopten formes de treball en equips, generant diferents grups per projectes que s'autogestionen, fins i tot adopten algunes de les formes de l'economia social.
Marx tenia la seva raó quan parlava de la plusvàlua.
Si agafes un compte de resultats, de pèrdues i guanys, els ingressos han de ser més grans que les despeses, no? I una de les parts més important de les despeses, normalment, és el que es refereix al personal. Vol dir que el personal ha de generar un valor que ha de ser més gran que la seva pròpia retribució, en cas contrari l'empresa no té beneficis. Quan passa això, l'empresa està posant com a objectiu el capital, guanyar diners. En una empresa d'economia social, en principi, posant per davant les persones el que es busca amb el retorn és obtenir uns diners que permetin la sostenibilitat del negoci i mantenir els llocs de treball. Salut financera que permeti seguir amb l'activitat i mantenir els llocs de feina. No cal que ningú es faci milionari, la qual cosa que no vol dir que no te'n facis, o que els treballadors no tinguin uns bons sous. Una cosa no treu l'altra. L'economia social està d'acord a democratitzar el consum, però també vol la democratització de la producció. Democràcia a totes dues bandes.
Què es fa des de la càtedra?
Una de les coses en les quals volem contribuir és investigar, que ja ho estem fent, la correlació entre crisi econòmica i sorgiment de cooperatives. Sembla que sí hi ha correlació. Ens agradaria que l'economia social no fos vista com una eina per a l'autoocupació. Ens agradaria projectar-la com una manera diferent de fer empresa, d'emprendre des de l'inici, amb uns altres preceptes.
La càtedra introdueix l'economia social a la universitat.
L'economia social representa el 5,6 del PIB a Catalunya i, per tant, té una significació econòmica, però no té reflex en l'àmbit acadèmic. A Catalunya les societats anònimes laborals i les cooperatives sumen 5.787 empreses. En els programes acadèmics d'administració d'empreses i d'economia molts estudiants surten sense que ningú els hagi explicat què és l'economia social. La universitat hauria d'estar més oberta a ensenyar tot el ventall sobre la gestió econòmica. Un bon economista, davant d'una problemàtica, la seva resposta ha de ser “depèn”, perquè un metge no dóna sempre la mateixa recepta independentment del que tingui el malalt... Un economista, tampoc. Haurà de mirar què té el malalt i buscar la recepta més adequada. És important que l'economia surti d'un cert dogmatisme d'allò que s'ha instal·lat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Arrenca el desplegament de la marca de territori Empordà

Figueres / La Bisbal
Economia

Directius de Grífols compren 50 centres de plasma als EUA

La innovació arriba al peix blau de la Costa Brava

monells
Eurekakids obre una botiga a Molins de Rei

Eurekakids obre una botiga a Molins de Rei

girona
El golf de la Costa Brava, a la fira mundial IGTM

El golf de la Costa Brava, a la fira mundial IGTM

girona

Èxit d’una vaga general històrica que atura mig país

Barcelona

Un 78% de les pimes aturen l’activitat

GIRONA

Nissan descarta aturar la producció i mantindrà la planta de la Zona Franca oberta durant la vaga del 18-O

barcelona

Menys hores, més productiu

barcelona