La Borsa
Més valors
Economia

Projecten rehabilitar l'antiga colònia Galobard de Navarcles

Una empresa de Moià adquireix la totalitat del vell conjunt tèxtil amb la idea d'establir-hi part de la producció i de donar ús als antics pisos dels empleats

La fàbrica ocupava més de dos-cents treballadors a finals del segle XIX

L'antiga colònia tèxtil del Galobard de Navarcles podria recuperar l'esplendor que va viure a finals del segle XIX i durant bona part del XX. Una important empresa del ram de l'alimentació amb seu a Moià ha adquirit la totalitat del complex –que pertanyia a diferents propietaris privats– amb la idea d'establir-hi part de la seva producció.

El projecte, segons ha pogut saber aquest diari, inclouria la rehabilitació de l'antiga fàbrica, la utilització de les quatre naus i la recuperació dels antics habitatges dels treballadors, que es troben en un estat total d'abandó.

La colònia està situada en un extrem de Navarcles, als afores del nucli, al límit amb Calders –de fet, durant anys va pertànyer a aquest municipi, que ara és del Moianès– i als peus del riu Llobregat. L'última gran empresa que hi va estar establerta va ser Torval Medica. Es dedicava als productes tèxtils per al sector sanitari. Va tancar a principis del 2015, quan la seva plantilla era ja de només vint treballadors –amb anterioritat havia viscut anys més esplendorosos–. Des d'aleshores, el complex havia quedat pràcticament desert, amb una activitat de petita indústria molt residual. De totes maneres, els anys d'agitada efervescència industrial de la colònia ja feia dècades que havien quedat enrere.

Ara el sector podria renéixer de la mà d'una empresa que ha estat consultada per aquest diari però que ha preferit mantenir-se en l'anonimat i no fer declaracions. Fonts municipals, però, han confirmat la compra. Preguntat per la qüestió, l'alcalde de Navarcles, Llorenç Ferrer, va destacar ahir que, si el pla es confirma en la seva totalitat, estaríem davant una molt bona notícia per a un municipi amb poc pes industrial.

Les mateixes fonts van detallar que es treballa amb la idea de crear un nou accés a la zona per la rotonda de la carretera de Navarcles a Moià (N-141c). El pla urbanístic ja el preveu i, de fet, la sortida de la rotonda ja està mig urbanitzada. Si s'arribés a fer així, la rotonda podria passar en poc temps de tres accessos –direcció Navarcles, direcció Calders i direcció Sant Fruitós de Bages– a cinc, ja que s'hi sumaria el de la colònia del Galobard i el que es preveu per a la nova gasolinera.

Pel que fa els terrenys, ja estan qualificats com a industrials, tot i que s'haurà de fer una petita modificació urbanística per tal d'ajustar-los als nous usos alimentaris que preveu implantar l'empresa.

LES XIFRES

24
habitants
encara estaven censats el 2006 a la colònia, que en els anys daurats funcionava com un ens autònom.
50
pisos
es van construir per als treballadors, que també tenien una escola, una botiga i una barberia, entre d'altres.
1866
és l'any
en què es va aixecar la primera fàbrica, que a finals del segle XIX va esdevenir una colònia.

Recopilar les vivències

Amb motiu de la compra de la colònia, l'Ajuntament de Navarcles ha fet una crida als veïns per mirar d'organitzar algun acte abans no es transformi en una altra realitat. Com diu el mateix alcalde, Llorenç Ferrer, l'adquisició del complex “és d'alguna manera el punt final de la història tèxtil d'aquesta fàbrica, on van treballar i viure molts navarclins”. Ja s'han fet dues reunions, però encara no ha transcendit què es farà. Sí que se sap quan: al febrer, un mes que el municipi dedicarà al patrimoni industrial.

La seva història arrenca el 1858, quan l'amo del mas Galobard va donar terrenys al seu fill, Valentí Galobard, casat amb Ignàsia Burés, filla de la nissaga Burés. La fàbrica es va fer al costat del mas, el 1866. A les primeres dècades, tenia dues naus. A finals del segle XIX va esdevenir una colònia amb més de dos-cents treballadors i s'hi van construir cinquanta pisos. Va arribar a tenir una gran activitat –hi ha generacions que hi han crescut–, així com escola, botiga, barberia, cafè, menjador per a les treballadores que no eren de la colònia i la torre de l'amo. Al segle XX es van fer ampliacions i s'hi van aixecar dues naus més. El 2006 encara tenia un cens de 24 habitants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mercat laboral, feina i ocupació

Catedràtic d’estructura econòmica. IQS School of Management

Contractes públics

Managing partner i CFO Spherium Biomed

Revolució 4.0 i la transformació del consum

Catedràtic de la UPF Barcelona School of Management, Vicedegà CEC i vicepresident ACCID

La paradoxa dels comptes que no s’haurien d’aprovar

ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS

El futur del país no és cosa de científics

CATEDRÀTIC DE BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLECULAR. FACULTAT DE BIOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
DE MEMÒRIA

Pau Balsells: feminista i stakhanovista

Professor de Política Econòmica de la UB

Sembrar la digitalització al camp

barcelona

Una línia circular per al metro?

Barcelona

Pors i tremolors

Barcelona