clàusules sòl
Clàusules sòl per la via ràpida
El govern espanyol i el PSOE pacten un mecanisme extrajudicial que obliga els bancs a informar els afectats
Les devolucions es faran en tres mesos
Aquesta via no exclou poder acudir als tribunals
Quan es complirà un mes de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE, que atorgava un dur revés a les entitats financeres declarant nules les clàusules sòl abusives amb caràcter retroactiu, l'executiu de Mariano Rajoy portarà demà al Consell de Ministres el mecanisme exprés que permetrà recuperar els diners sense haver de passar pels jutjats. El text legal preveu que les entitats financeres estaran obligades a informar els afectats d'aquest procediment, que no es podrà allargar més de tres mesos, però no les obligarà a retornar tots els diners. Si en aquest període el banc i el client arriben a un acord, els diners es tornaran en efectiu de manera immediata, si bé també es podran oferir altres productes bancaris. En tot cas, la llei estipularà que el client disposarà de quinze dies per poder analitzar i assessorar-se sobre la proposta abans d'acceptar-la.
En tot cas, aquest mecanisme extrajudicial és voluntari per als afectats, perquè si no estan d'acord amb l'oferta de l'entitat, podran recórrer igualment als tribunals i, de fet, si la sentència és més favorable que el que se'ls oferia per la via extrajudicial, els bancs s'enfrontaran igualment al pagament de les costes. També des del punt de vista fiscal, les quantitats no estaran subjectes a l'IRPF, ni tampoc s'hauran de pagar recàrrecs, ni interessos ni sancions de cap mena.
Així ho assegurava ahir el PSOE després d'anunciar que aquest grup havia arribat a un acord amb l'executiu per modificar alguns aspectes del primer esborrany de projecte que havia elaborat el Ministeri d'Economia. Després d'una intensa negociació, els socialistes garantien la seva abstenció al decret per permetre que tiri endavant amb els vots a favor del PP i de C's –que ahir també feien públic el seu acord amb el govern espanyol– i d'aquesta menera el seu contingut es pugui aplicar de manera més urgent, ja que entrarà en vigor el dia següent de la seva publicació al BOE. Tot i així, el text no arribarà al Congrés fins a mitjans del mes de febrer.
Procés “garantista”
Pedro Saura i Margarita Robles –els negociadors de la part socialista– presentaven els principals canvis introduïts en el mecanisme extrajudicial insistint que el que s'ha buscat és que sigui “absolutament garantista” per als afectats per les polèmiques clàusules sòl. Les associacions de consumidors OCU i Adicae, en canvi, insistien ahir que aquest procediment continua sent insuficient i fins i tot “perjudicial” pels seus interessos pel fet que entenen que converteix el banc en “jutge i part” a l'hora d'establir qui té dret a cobrar, com també quantitats que els corresponen, podent fer ofertes per sota del deute real. El grup socialista, però, es vantava ahir d'haver aconseguit collar molt més les entitats financeres pel fet que la intenció primera de l'executiu popular era el de constituir el que s'anomenava codi de bones pràctiques, que en cap cas obligava els bancs i que, segons denunciaven, es podia exercir de manera força més arbitrària. A partir de l'acord parlamentari entre els dos principals partits, Saura subratllava que ara estaran obligats a informar els seus clients de l'afectació de les clàusules a les seves hipoteques, “especialment les persones més vulnerables”.
L'impuls d'aquesta via pot suposar una agilitat en les devolucions i una descongestió de l'àmbit de la jurisdicció civil, que actualment ja es troba força col·lapsada i fa que les causes que hi arribin s'eternitzin als despatxos, especificaven els socialistes. I, en tot cas, suposa oferir als afectats un mecanisme “més ràpid i senzill”, hi afegia des del Fòrum Econòmic de Davos el ministre De Guindos, que també insistia en la necessitat d'establir aquest mecanisme per evitar el col·lapse judicial. Això sí, davant les crítiques de possible arbitrarietat de la mesura, el dirigent del govern popular matisava que a l'executiu només li correspon establir la via per solucionar el conflicte, però que en cap cas no es pot posar “enmig d'una negociació d'un banc i un particular”.
Tot i així, s'establirà un òrgan de seguiment, de control i evolució del procés, que podrà proposar mesures sobre la seva implantació i que tindrà entre els seus membres representants de l'advocacia i de les associacions de consumidors. Alguns càlculs assenyalen que la sentència del TJUE pot suposar una despesa als bancs superior als 4.000 milions d'euros.
La previsió és que demà el text tingui el llum verd del Consell de Ministres, després que en dues ocasions anteriors el Ministeri d'Economia hagués anunciat la seva presentació i finalment s'hagués fet enrere davant la impossibilitat de poder passar el filtre del Congrés. El PSOE es limitarà a abstenir-se, amb l'argument que, si bé han pogut introduir “millores substancials en benefici dels consumidors”, la paternitat del text és exclusiva dels populars.
Crítiques
Altres grups, com ara ERC, van expressar el seu rebuig al mecanisme adduint que no garanteix “la universalitat” per a tots els afectats. La portaveu d'Economia, Ester Capella, coincidia amb les associacions a criticar “l'arbitrarietat” i la “ineficàcia” de la mesura, i Rafael Mayoral, de Podem, incidia que el “dimoni es troba en els detalls”.