Foment del Treball es reivindica

Foment del Treball va reivindicar ahir més de 250 anys d'història –iniciats el 1756, amb la fundació de la Real Compañía de Comercio de Barcelona– durant la presentació del llibre La història de Foment del Treball, una obra en dos volums escrita pel polític i periodista Manuel Milián i l'historiador Francesc Cabana que repassa dos segles i mig de vida imprescindibles per entendre el desenvolupament econòmic i polític de Catalunya i Espanya. Foment del Treball (va adoptar aquest nom l'any 1889) va ser, segons van destacar els autors, la impulsora de la revolució industrial. “Es van enviar des d'aquí enginyers a Manchester per copiar el funcionament de les màquines de les factories”, va dir Milián, i va ser qui va portar aquella revolució a les ciutats espanyoles i va fundar la CEOE. Va ser l'organització que recollia les ànsies i aspiracions de la burgesia catalana, “sempre plantant cara al govern espanyol quan perjudicava les empreses”, recordava Cabana, i prenent protagonisme en fets rellevants com ara la fundació el 1904 de la Caixa de Pensions. El president de l'actual CaixaBank, Jordi Gual, va reivindicar el paper de la societat civil com a impulsora de projectes per generar “benestar i la cohesió social”.

També hi va haver paraules en l'acte –que va clausurar el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde– per recordar el paper de Foment en la defensa dels interessos catalans, com ara en la petició del concert econòmic ja al segle XIX, el desenvolupament del port de Barcelona o la concessió d'una zona franca. Per tot plegat l'actual president de la patronal, Joaquim Gay de Montellà, va reclamar que havia de seguir sent un “actor respectat i rellevant”, en un missatge cap al govern enmig de la lluita entre patronals per establir el repartiment de representativitat de l'empresariat. Foment se sent en certa mesura apartada d'aquell paper de relleu per la seva posició respecte al dret a decidir i afeblida per les diferències internes que manté amb la Cecot (el seu president, Antoni Abad, va ser un dels assistents).