Les pensions trenquen la caixa

La Seguretat Social ha destinat aquest mes de gener la xifra rècord de 8.647.800.000 euros al pagament de les pensions contributives, un 3,15% més que en el mateix mes del 2016, segons dades publicades pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. Després de 14 mesos consecutius pujant amb taxes interanuals inferiors al 3%, ara ja són vuit els mesos consecutius en què s'ha tornat a superar aquesta xifra.

La major part dels més de 8.647 milions d'euros destinats a pagar la nòmina de les pensions ha anat a parar a les pensions de jubilació, amb 6.100.560.000 euros (+3,8%), seguides de les pensions de viduïtat, a les quals s'han dedicat 1.516.530.000 euros (+1,5%).

Per la seva banda, a les pensions d'incapacitat permanent s'han destinat 881 milions d'euros (+1,6%), les d'orfandat han suposat 127.800.000 euros (+1,3%) i les pensions en favor de familiars han sumat 21,3 milions d'euros (+4,1%).

El nombre de pensions ha crescut aquest gener un 1,19% respecte al mateix mes del 2016, fins a 9.465.328 pensions, nou màxim del sistema.

La pensió mitjana del conjunt de la Seguretat Social, que comprèn les diferents classes de pensions (jubilació, incapacitat permanent, viduïtat, orfandat i a favor de familiars), s'ha situat al gener en 913,63 euros mensuals, que representa un augment interanual de l'1,93%. Més concretament, la pensió mitjana de jubilació ha arribat a principis d'aquest gener als 1.054,67 euros mensuals, fet que suposa un 2,08% més que al gener del 2016. I la pensió mitjana de viduïtat s'ha situat en el primer mes de l'any en 642,85 euros mensuals, un 1,3% més que en el mateix mes de l'any passat.

Dèficit de l'1,7%

Per altra banda i segons les dades disponibles, el dèficit de la Seguretat Social va ser de l'1,7% del PIB l'any passat, que equival a uns 18.000 milions d'euros i la xifra més elevada de la seva història. La recaptació efectiva de caixa del sistema de cotitzacions socials va registrar, però, un augment anual del 3,15% fins a novembre de l'any passat, fet que suposa gairebé el doble que un any abans, quan va créixer un 1,16%. Així ho va avançar la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, durant la seva compareixença davant la Comissió del Pacte de Toledo al Congrés dels Diputats.

Báñez també va explicar que, amb les dades disponibles fins al novembre, en espera dels tancaments definitius d'execució pressupostària de l'exercici 2016 que es coneixeran al març, es mostra un augment del 3,67% de les cotitzacions d'ocupats.

Sistema “rebentat”

El president del Círculo de Empresarios, Javier Vega de Seoane, ha estimat recentment que l'actual sistema de pensions no és sostenible, està “rebentat” i que si no es vol que faci fallida definitivament caldrà buscar fórmules com ara apujar l'edat de jubilació o abaixar les prestacions.

La “renda mínima”

Una altra qüestió que suscita debat és la creació de l'anomenada renda mínima, una prestació d'ingressos mínims –que una iniciativa popular propiciada pels sindicats ha quantificat en 426 euros– per a les famílies sense recursos o en el llindar de la pobresa, i amb la possibilitat que s'estableixi amb caràcter indefinit en el temps. Es tractaria d'una renda universal, no condicionada a les possibilitats pressupostàries i incompatible amb altres prestacions del sistema de la Seguretat Social i que, per poder-la fer efectiva, caldria un pressupost anual d'uns 11.000 milions d'euros, l'1% del PIB.

Sobre aquesta proposta de renda mínima, el president de la CEOE, Joan Rosell, va afirmar que la considera un “bon” recurs per ajudar que les persones sense ingressos i que “s'han quedat pel camí” puguin subsistir, però va manifestar els seus dubtes que sigui “realment possible” portar-la a la pràctica amb la situació econòmica de dèficit public que té l'Estat espanyol.