La borsa vol seduir la pime

El mercat alternatiu borsari (MAB) va tancar el 2016 amb 67 cotitzades, de les quals 39 són pimes en expansió, i la resta, socimis (societats d'inversió lligades al totxo). És una quantitat modesta després de vuit anys en marxa i mostra una realitat molt allunyada de mercats alternatius com ara l'anglès, en què cotitzen més d'un miler de pimes: “El balanç és positiu, tot i que no satisfactori del tot”, reconeix el director gerent del MAB, Jesús González.

Aquest responsable destaca el ritme d'incorporacions en un entorn marcat per la crisi. “Això ha condicionat les decisions, però alhora el MAB ha actuat de salvavides, perquè aquí la mortalitat empresarial ha estat del 10%, molt per sota de la que ha registrat la pime a fora.”

Tot i així, el MAB encara no ha demostrat la seva capacitat d'atracció. Per trencar aquest cert divorci entre el parquet i les empreses, la patronal Pimec ha posat en marxa un programa llançadora amb què pretén, segons el seu responsable, Fran de la Torre, “potenciar el creixement empresarial”. “Perquè aquesta és la principal necessitat de les nostres pimes”, assegura.

Per guanyar volum, les empreses necessiten accedir a fonts de finançament, i la borsa és un dels camins possibles. Aquest és el plantejament que ja han fet les companyies que han entrat al MAB, com és el cas del grup d'empreses del sector químic i biotecnològic Inkemia, que hi cotitza des de finals del 2012: “Ens ho vam plantejar quan els nostres plans d'expansió eren significatius i necessitàvem recursos externs”, explica el seu conseller delegat, Josep Castells.

També buscava finançament per escometre els seus plans d'expansió l'empresa de menjar preparat Nostrum (Home Meal), que cotitza al MAB des del 2014. Com explica el seu conseller delegat, Quirze Salomó, van decidir fer el salt quan van tenir damunt la taula un pla de negoci ambiciós “que necessitava musculatura financera”. Era principis de l'any 2014 i aleshores “els bancs estaven absolutament tancats, i més per a un projecte d'aquestes característiques”, recorda Salomó.

El dia 9 de febrer, Pimec va celebrar la primera jornada amb una selecció de cinc pimes amb un perfil interessant per fer el salt al MAB. Un dels objectius, explica De la Torre, és fer pedagogia. “Acostar aquest mercat a les pimes, explicar els casos d'èxit i animar els empresaris a fer-se aquest plantejament.” El pes del factor cultural és important. Com explica Castells, “aquí el que predomina entre els empresaris és passar desapercebut, mentre que als Estats Units, quan fas una cosa que t'ha sortit bé, tens ganes de compartir-ho.”

Pel director gerent del MAB, el factor cultural és un fre evident, “perquè no pots canviar la mentalitat de les pimes de cop”. “A més, aquí el 90% són familiars, i és evident que hi ha la por de perdre el control de la companyia i el rebuig a l'obligació de donar explicacions constants”, indica.

Des del MAB no es volen fer previsions sobre quin creixement es pot anotar enguany en noves incorporacions. El seu director gerent creu que el referent ha de ser el mercat alternatiu francès, en què cotitzen al voltant de 150 pimes, i es mostra convençut que a mitjà termini el creixement serà consistent.

Una de les pimes catalanes que tenen força decidit fer el pas és Parlem. El fundador, Ernest Pérez-Mas, explica que l'objectiu és tancar aquest 2017 amb un Ebitda positiu i preparar el salt al MAB l'any que ve. És una opció atractiva per assumir els seus plans de creixement, explica Pérez-Mas, tot i que el fundador de l'operadora tampoc descarta recórrer finalment al capital de risc. De moment, prepara el terreny per complir amb tots els requisits de gestió i transparència si fa el salt al MAB. És per això que la firma té oberta una nova ampliació de capital, que preveu tancar aquest primer semestre, i que donarà entrada a nous socis amb una aportació global d'un milió d'euros.

Però, perquè hi hagi noves incorporacions i es fomenti el creixement de la demanda, el mercat alternatiu borsari també ha de ser capaç de generar oferta de capital; és a dir, captar més inversors disposats a invertir en pimes, i això, accepta González, “també demana un canvi cultural, perquè els inversors locals són conservadors i tenen un llindar de risc baix”. Aquí és on entren en joc els incentius. Catalunya és un dels pocs territoris amb incentius en el tram autonòmic de l'IRPF per a inversions en empreses de nova creació, malgrat que això podria variar si el govern cedeix a les exigències de la CUP per aprovar els nous pressupostos.