La banca posa en marxa el retorn de les clàusules sòl

Els més repatanis

Més reticent es va mostrar ja de bell antuvi el Sabadell, per al qual la sentència del tribunal europeu desqualifica les clàusules “poc transparents”. El grup liderat per Josep Oliu defensa que les seves han estat perfectament comunicades i enteses pels hipotecats. Amb tot, el Sabadell ha comunicat el mecanisme als clients i n'ha penjat informació al web. Convé recordar que el grup vallesà ha fet una àmplia campanya per modificar les condicions dels crèdits amb la maleïda clàusula i els ha passat a tipus fix. En aquests casos, creu que no n'haurà de donar comptes, ja que considera que, si el client ha firmat el canvi, el tema està saldat. El Sabadell ha avisat que oferirà “altres opcions” per liquidar el deute pendent amb els clients afectats, però el que sembla clar, almenys per l'exemple dels que porten el tema avançat, com ara Bankia, és que els que han aconseguit la devolució opten massivament per rebre-la en efectiu en lloc d'alternatives com l'amortització del crèdit. Tampoc no hi ha xifres d'afluència, ja que el termini per solucionar el problema és de tres mesos i tot just s'acaba de posar en marxa.

Entitats com ara el BBVA concreten poc el seu procediment. Fonts del banc que més s'ha expandit últimament a Catalunya, amb adquisicions com ara les d'Unnim i Catalunya Caixa, afirma que està esperant rebre la sentència íntegra del Suprem (que recull i reglamenta les últimes decisions del TJUE) i que “respectarà i complirà” el que s'hi estableixi. De moment, continua canalitzant les reclamacions “pels circuits establerts”. Altres grups com ara el Santander o Bankinter han mirat de minimitzar l'impacte de les clàusules en els seus comptes de cara a la galeria, i caldrà veure com els acaba afectant. De moment, sembla que tothom, com a mínim, ha pres la decisió d'informar. Una llarga seqüència d'esdeveniments ha desentortolligat la polèmica fins a aclarir la situació dels afectats. El desencadenant es va produir quan el Tribunal Suprem, atenent les peticions de les associacions d'afectats, va dictaminar, el maig del 2013, la nul·litat de les clàusules que considerava poc transparents; és a dir, que s'havien introduït en els contractes hipotecaris sense una informació clara que el client acceptés com a entenedora i així ho fes constar.

Al marge de la discrecionalitat que es podia aplicar sobre el concepte de transparència, la resolució del Suprem deixava un altre element solt: els usuaris tenien dret al reemborsament del cobrat de manera indeguda, però només a partir de la data de la sentència. La banca quedava, doncs, eximida de retornar l'excés anterior al 2013, per molt enrere que es remuntés la vida de les hipoteques.

No obstant això, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en vigílies de Nadal de l'any passat, concretament el 21 de desembre, va emetre una sentència inapel·lable que esmenava la plana al Suprem i estenia a tota la durada del crèdit el dret del consumidor a percebre els diners que havia abonat de més, a més dels interessos corresponents. Va ser un cop dur per a la banca, que ha hagut de revisar les seves provisions i ampliar reserves.

El tomb de l'any va deixar, però, algunes incògnites: ¿com podrien reclamar els usuaris la devolució dels seus diners? La necessitat perquè d'alguna manera s'automatitzés el procés va portar el govern espanyol a aprovar un reial decret llei, el 20 de gener, pactat amb el PSOE i C's, per establir un sistema extrajudicial que estalviés diners i també molt de temps a l'hora de regularitzar tots aquests contractes. En tres mesos, el banc està obligat a comunicar al client quina quantitat li deu, o, en el cas que consideri que no procedeix tornar-li diners, argumentar-ho convenientment. L'hipotecat pot acceptar els termes de la proposta o optar per la via judicial, bé a títol personal o bé aixoplugant-se sota alguna plataforma d'afectats o associació de consumidors.

Un serial de final obert

Aquestes associacions indiquen, precisament, que, tot i les decisions judicials, hi ha molta feina a fer i molt per aclarir encara al voltant de les clàusules sòl. Des d'una de les plataformes d'afectats més bel·ligerants, Adicae, la idea que tenen és esprémer tant com puguin el procediment extrajudicial que ofereix el reial decret, “un procediment que hauria de ser automàtic, universal i negociat col·lectivament”, comenten fonts de l'organització.

I, passi el que passi, creuen que els drets dels consumidors són irrenunciables, també en el cas que hagin firmat un desistiment per modificar les condicions de la hipoteca. Adicae insisteix que “les clàusules de renúncia també estan denunciades com a abusives”.