treball
estudi
Un de cada tres aturats que hi ha a Osona és de llarga durada
El tercer Informe de Competitivitat que presenta l'agència Creacció diu que el 55% de desocupats tenen més de 45 anys
El PIB de la comarca creix un 6% i les empreses exportadores són el 12,3%, superior a la mitjana catalana
La dual situació socioeconòmica d'Osona obliga a veure el got mig buit i mig ple. És la comarca que el 2015 va tenir el creixement econòmic més destacat de Catalunya –amb un augment del PIB del 6% gràcies a l'expansió de tots els sectors–, té un percentatge d'empreses exportadores del 12,3% (la mitjana catalana és de l'11%) i l'índex d'aturats se situava a finals de l'any passat en el 12,11%. Tot i així, hi ha problemes crònics que no permeten caure en cap cofoisme. Osona té una elevada taxa d'abandonament prematur dels estudis, un de cada tres aturats és de llarga durada i el 55% de desocupats són més grans de 45 anys, el 85% dels contractes són temporals i el 32% (49.754 persones) de la població el 2015 va beneficiar-se d'alguna prestació. Aquesta és la realitat que mostra el tercer Informe de Competitivitat de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona, que ahir va presentar l'agència Creacció.
“Osona va bé però hi ha temes dels quals ens hem de preocupar”, concloïa Joan Turró, conseller delegat de Creacció. Un d'ells és “un atur molt identificat”, centrat en les dones i en més grans de 55 anys, amb baixa qualificació i sense estudis postobligatoris. Àlex Garrido, alcalde de Manlleu i membre del Consell d'Administració de Creacció, va atribuir aquest atur estructural al tancament de les fàbriques tèxtils de la comarca de les últimes dècades, motiu pel qual “hi ha moltes persones que no s'han acabat d'inserir mai”. L'informe constata que, si bé l'últim any a Osona l'atur ha disminuït un 12,8%, es manté la desigualtat entre municipis, la precarietat laboral –un de cada quatre contractes és inferior a un mes– i el dèficit de llocs de treball, ja que a Osona n'hi ha 63.533 per 66.304 afiliats residents. Un altre fet és la polarització de l'estructura empresarial: el 2016 es va reduir la xifra de petites empreses (de 10 a 50 treballadors) i va créixer la de microempreses i la de grans i mitjanes.
Atenció a la formació
La gran dualitat que hi ha en el perfil formatiu dels joves és un aspecte que amoïna. Tot i que el percentatge de graduació a l'ESO a Osona és del 89,7% (a Catalunya, del 87,7%), hi ha un 1,7% de l'alumnat de quart d'ESO que no s'avalua perquè ha abandonat els estudis. En els cicles formatius de grau mitjà, la taxa de graduació només és del 46,2%, molt inferior a la mitjana, del 74,1%.
En l'aspecte positiu, creix un 13% l'alumnat matriculat als cicles formatius de grau mitjà, que s'aproxima a l'estructura formativa de la UE, i el percentatge de graduació a batxillerat arriba al 85%. Amb tot, segons Turró, encara falta un encaix amb el mercat laboral. “Hi ha poca tendència a les enginyeries i a la comarca falten enginyers”, deia.
Primer Informe de Megatendències
Osona avança a dues velocitats, amb una important concentració de llocs de treball a l'eix central de la C17 i amb una gran agrupació de la població, ja que el 67% dels habitants de la comarca viuen en només set dels cinquanta municipis. Partint d'aquesta realitat, l'Observatori Socioeconòmic d'Osona ahir també va presentar el primer Informe de Megatendències, elaborat el 2016. “Fins l'any passat, l'observatori sobretot feia monitorització de dades, que ens serveixen per fer un flaix a la realitat”, explicava Josep Arimany, president de Creacció. A partir del 2016, segons ell, s'hi ha incorporat un altre objectiu: fer prospectiva en l'aspecte general “per visualitzar riscos i oportunitats a la comarca”.
Estructurat en cinc àmbits (demogràfics, socials, geopolítics, tecnològics i econòmics), l'informe presenta 24 tendències, que van des de l'envelliment de la població i les migracions fins a la quarta revolució industrial o la transformació digital passant per la guerra pels recursos o el canvi climàtic. Sandra Álamo, responsable de l'observatori, va exposar que en l'àmbit del mercat laboral hi haurà una nova forma de produir i de treballar. “Els primers llocs de treball que se substituiran seran els d'administració i oficina, i els de la indústria manufacturera”, va dir “i el 75% de les professions del futur encara no existeixen”. En el terreny de la guerra pel talent va apuntar que l'any 2020 les competències més demanades tindran a veure amb la resolució de problemes complexos, mentre que les habilitats físiques només representaran el 4% de la demanda. “El que hem de fer és predicar les megatendències per tot el territori i per tots els sectors de la comarca”, comentava Joan Turró, “perquè hem de saber quines són les línies que poden condicionar els èxits o els fracassos”.