Les dones hi són, però encara decideixen poc

La catalana Cellnex Telecom saldarà aquesta primavera una petita part del deute pendent que té amb la igualtat de gènere al seu consell. El grup de telecomunicacions incorporarà a l'abril una consellera independent, prèvia validació a la junta, per acomplir el pactat el juny passat. Són coses de l'anomenat “bon govern corporatiu”. I és que a la majoria de les empreses els ha calgut posar un nom molt proper al màrqueting a una pràctica que hauria d'estar normalitzada: que hi hagi dones als llocs de decisió.

Com a contrapès a Cellnex, un altre grup català, que de fet en va ser l'origen, Abertis, té l'honor de ser la que més dones ha incorporat en l'últim exercici, concretament Sandra Lagumina i Marina Serrano, i també és la que té més pes femení en el seu consell, amb sis dones en total, les mateixes que el Santander. Abertis, a més, és el primer grup, per primer cop en la història de l'Íbex 35, que té un 46% de representació femenina en el seu sanedrí: de tretze membres, sis són dones. CaixaBank i Grífols en tenen quatre; Gas Natural, tres, i el Sabadell, dues.

Per valorar si anem endavant o endarrere en l'anomenat apoderament femení, l'escola de negocis IESE ha presentat fa pocs dies un informe que ha elaborat conjuntament amb Atrevia i que ha fet el seguiment de la incorporació de les dones als consells d'administració de les grans empreses espanyoles que cotitzen a l'Íbex 35, entre aquestes els gegants catalans del parquet. L'estudi conclou que el percentatge de dones supera de poc una cinquena part del total, un 20,3% concretament, després que en l'edició del 2016 el pes relatiu femení als despatxos dels membres de l'Íbex 35 fos del 19,8%.

Hi ha un progrés lent i, de fet, l'augment del percentatge de dones és el més baix de l'última dècada, però la responsable de l'estudi, la professora de l'IESE Núria Chinchilla, ho valora de manera optimista: “Hem de veure aquesta evolució amb perspectiva –comenta– i recordar que en els últims set anys hem duplicat la proporció de dones, que era del 10%”. Per Chinchilla és important mirar també el saldo final, ja que els càrrecs directius acostumen a fluctuar força i també la mateixa composició de l'Íbex 35, que varia d'un any a l'altre. “Si en comptes de mirar entrades i sortides comptabilitzem les que s'han quedat, aquesta pujada és del 8,5%”, concreta.

Per Chinchilla, “estem avançant”, i tot plegat es veurà reforçat pel fet que els codis de bon govern de les companyies també aconsellen reduir el nombre de consellers, amb la qual cosa es podria incrementar la proporció de dones, gràcies, ironitza la professora de l'IESE, “al pla Renove dels consells d'administració”. De tota manera, l'experta creu que al marge de l'acció cosmètica que per a algunes empreses pot ser mostrar una quota femenina, “estem parlant de fer negoci i d'aprofitar una visió complementària i sinèrgica” d'unes dones que, a més, estan començant a decidir també en els comitès de nomenament de nous càrrecs.

En tot cas, els 92 càrrecs de dones que prenen decisions en el Top 35 de l'economia de l'Estat són ocupats per tan sols 84 dones, perquè algunes són presents en més d'un consell. Seria el cas de Belén Villalonga, que és consellera a Acciona i a la catalana Grífols, en el consell de la qual també seu Carina Szpilka, que combina aquest càrrec amb el de consellera a Melià Hotels.

Però encara quedaria un pas més, i és que, a més de consensuar decisions, les dones tinguessin accés més fàcil a les conselleries executives i a la presidència del consell. Cap grup català té una Ana Patricia Botín o una María Dolores Dancausa, executives del Santander i de Bankinter, respectivament. La clau, per Chinchilla, és la formació per eliminar els biaixos inconscients d'homes i dones, que veuen el lideratge de l'empresa molt masculinitzat. “I també hem de guanyar massa crítica –conclou l'experta– i trencar, no el sostre de vidre, sinó de ciment, que encara frena la igualtat.”

Mentrestant, l'esdeveniment estel·lar de Barcelona, el pont entre present i futur que és el MWC, ha tingut una presència femenina més aviat minsa: una quarta part dels participants eren dones que encara es definien més com a anècdota que no pas com a normalitat. Queda molta feina per fer.