Economia

turisme

impacte econòmic

El turisme genera el 18% de la facturació del comerç barceloní

Un estudi encarregat per Barcelona Oberta, que aglutina els eixos turístics, indica que un miler de botigues haurien de tancar si no hi hagués aquestes vendes

Un 37% del comerç urbà de la ciutat factura més del 30% a turistes

“Les compres turístiques són una infraestructura bàsica per al comerç de Barcelona.” Així ho conclou un estudi que Barcelona Oberta –entitat que aglutina els eixos més cèntrics i turístics– ha encarregat per analitzar l'impacte socioeconòmic que tenen les vendes a turistes a la ciutat. L'informe, elaborat per l'empresa RBD Consulting Group i presentat ahir, destaca que la facturació procedent del turisme se situa al voltant dels 2.000 milions d'euros anuals, xifra que suposa entre un 18 i un 19% de la facturació del comerç de la capital catalana. L'estudi també afirma que, sense vendes turístiques, 1.200 comerços del centre de la ciutat haurien de tancar amb tota seguretat.

La metodologia utilitzada per elaborar l'informe inclou 1.250 enquestes a establiments –750 comerços i 545 restaurants– repartits en diferents punts de la ciutat. L'estudi defineix quatre zones d'intensitat pel que fa a les compres turístiques: molt alta, amb una facturació turística de més del 50%; alta, d'entre el 25 i el 50%; mitja, d'entre el 5 i el 25%, i baixa, inferior al 5%. A les zones d'intensitat molt alta i alta –que abracen bàsicament el centre de Barcelona– el 34% de la facturació procedeix del turisme, mentre que a la mitjana i la baixa és d'un 8%. Segons l'informe, un 37% dels establiments en trama urbana facturen més d'un 30% al sector turístic.

Pel que fa a l'ocupació, l'estudi conclou que el turisme “impulsa la intensitat en contractació i creació de llocs de treball” i apunta que la restauració és més intensiva en contractació que el comerç. A les zones de molt alta i alta intensitat es dona feina a 4,8 persones per cada 100 metres quadrats, mentre que a les zones de mitjana i baixa intensitat aquesta xifra es redueix a 3,7 persones. L'informe apunta, a més, que el comerç especialitzat en el sector presenta més professionalització de la plantilla i genera llocs de treball de qualitat, amb menys rotació i temporalitat. Segons l'estudi, l'efecte directe de les compres turístiques en l'ocupació és de 26.294 llocs de treball, xifra que equival al 29% de l'ocupació del comerç barceloní.

Entre els beneficis derivats de les compres turístiques, l'informe destaca que són una peça important per garantir la sostenibilitat del comerç. “Contribueix a la resiliència i fortalesa del sector per dos motius principals: perquè ha compensat la caiguda de les compres dels residents [a causa de la crisi] i perquè la compra del turista és física, mai en línia”, explica Roger Gaspa, soci de RBD Consulting.

L'estudi, per tant, conclou que cal fer una aposta decidida pel turisme de compres. “Veiem que ha de servir de palanca per desenvolupar noves centralitats turístiques i comercials”, afirma el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené. L'informe, de fet, aposta per articular i potenciar les dues grans vies urbanes de connectivitat comercial, l'avinguda Diagonal i la Gran Via. El seu desenvolupament, segons l'estudi, permetria augmentar fins a un 5% la facturació global del comerç de Barcelona i podria generar fins a sis mil llocs de treball directes.

LA XIFRA

4.655
milions
d'euros es gasten els turistes en compres, restauració i menjar per cuinar a l'allotjament, segons l'estudi.

Dinamitzar entorns “deprimits”

L'informe encarregat per Barcelona Oberta afirma també que el turisme genera externalitats positives per a la ciutat i els veïns. En destaca de diversos tipus, com ara les urbanes. En aquest sentit, manté que “ha estat una de les palanques més importants per dinamitzar entorns deprimits” i posa com a exemple la zona del Born, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Explica que fins a final de la dècada dels noranta va ser un “desert comercial”, tot i que hi havia atractius turístics com el Museu Picasso. A partir de l'any 2000 –diu l'informe– van començar a obrir despatxos de dissenyadors i arquitectes. “Estrangers i residents comencen a comprar edificis i els restauren, i neix una oferta comercial que s'aprofita de la demanda turística i de la reforma dels edificis”, hi afegeix. Ara, segons l'estudi, entre el 40 i el 60% de la facturació dels comerços prové de la demanda turística, no hi ha locals comercials buits i se la considera una de les zones més “trendy” (sic) del món. Tenint en compte, però, que es troba a Ciutat Vella –el districte amb més pressió turística, on l'expulsió de veïns està a l'ordre del dia–, és probable que no tothom coincideixi en els efectes positius de la transformació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

El nen prodigi de les criptomonedes, condemnat a 25 anys de presó

barcelona

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA