Un dinar amb Rockefeller

Als 101 anys ha mort a Nova York el darrer dels nets de John Rockefeller, un nom mític en el capitalisme modern, als Estats Units i al món sencer. “Ets ric com en Rockefeller!”, es diu sovint. Dinar amb aquest personatge no és cap mèrit meu, ni de bon tros, però és una anècdota per recordar amb motiu de la seva mort. El que queda clar és que no s'ha endut els diners a l'altre món.

Fa quaranta anys era a Nova York com a responsable de la divisió internacional de Banca Catalana. Era un viatge de feina, i aquesta consistia a parlar amb els nostres corresponsals bancaris, o sigui aquells amb els quals teníem un compte obert apte per al moviment comercial i per al moviment d'exportacions o importacions de mercaderies. Un dels nostres corresponsals era el Chase Manhattan Bank, un dels primers bancs americans i del món, ara integrat en el JP Morgan Chase. El nostre interlocutor en el Chase era el responsable de les relacions amb l'Estat espanyol. El coneixíem, ja que l'havíem rebut –i hi havíem dinat– més d'una vegada a les nostres oficines del passeig de Gràcia de Barcelona. Ell ens convidà a un dinar amb el seu president, David Rockefeller, que nosaltres lògicament acceptàrem. Hi vaig anar acompanyat del cap de la nostra divisió internacional. Ell ens va rebre acompanyat de la seva esposa.

Un directiu del Chase, que ens va introduir en el sancta santorum del banc, es va confessar amb nosaltres abans d'entrar a la sala de dinar. David Rockefeller és el president del banc –ens va dir– perquè es diu com es diu i perquè té moltes accions del banc, però les seves funcions executives són limitades. Ens va deixar entendre, molt diplomàticament, que aquell senyor tenia molts diners però que no era cap geni de les finances, i que la seva feina consistia especialment en el que anava a fer aleshores: rebre i atendre banquers estrangers.

Abans d'arribar al menjador, passàrem per un corredor les parets del qual estaven cobertes de pintures. Vaig reconèixer un Picasso, un Monet i un Tàpies, acompanyats per altres quadres que no els hauria volgut ni regalats però que devien tenir un gran nom i un preu estratosfèric. No soc un expert en pintura. A la taula, era davant del gran Rockefeller i al costat de la seva esposa. Aquesta, quan va saber que érem de Barcelona –el meu company català era empordanès–, em va explicar que era una gran admiradora de la pianista barcelonina Alícia de Larrocha. El seu marit feia tot el que podia per semblar interessat en el que dèiem, però feia la impressió que estava pensant en la partida de golf prevista per l'endemà.

Els terrenys on està instal·lada l'ONU van ser regalats per la família Rockefeller. De manera que poca broma. L'avi del David va ser el representant del capitalisme salvatge de finals del segle XIX. Per fer la guitza a un competidor seu, va construir una línia ferroviària totalment paral·lela a la de l'altre i va baixar els preus dels bitllets a la meitat. El competidor va fer fallida i va tancar la línia. Rockefeller es va quedar així el 100% dels passatgers i, aleshores, va augmentar el preu dels bitllets. Els Rockefeller van crear la petroliera Standard Oil, ara coneguda com a Exxon. L'edifici que porta el seu nom, amb pista de gel inclosa, és més gran que la torre Trump.