En fi, senyor ministre...

El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, semblava voler passar ahir pel Cercle Financer de La Caixa sense esmentar Catalunya en la seva saberuda conferència sobre les llums i les ombres de la represa econòmica. De fet, durant el discurs inicial només va fer una menció molt de passada al “nacionalisme”, blasmant els mals que comportarà el proteccionisme ingent que s'està detectant en alguns països i que, va assegurar, “ens retorna a la realitat dels anys trenta”.

Però el torn de preguntes és implacable i els assistents, entre els quals hi havia figures destacades de la societat, l'economia i la política catalanes, van inquirir sobre el tema, el que per a alguns és “el problema de Catalunya”. De Guindos va ser taxatiu: ara mateix, ni els inversors internacionals ni les agències de qualificació semblen gaire esverats per la possibilitat d'una secessió. Hi ha hagut moments d'inquietud, va admetre, per a aquests observadors que es miren els territoris com a generadors de beneficis. Va ser quan Espanya estava pendent de ser rescatada o quan Podemos es perfilava com a alternativa de govern. “Finalment –va sentenciar De Guindos– ni vam ser rescatats, ni Podemos va arribar a La Moncloa, i Catalunya és i serà part d'Espanya.”

Malgrat aquesta contundència, el ministre es va voler mostrar com “algú que intenta escoltar” i es va declarar “conscient” de les reivindicacions “d'una part important de la societat catalana”. Per ell, però, al marge de la legalitat i del “risc” que implicaria trencar-la per part d'un govern, es tracta d'un assumpte “de racionalitat”. De Guindos va insistir: “Crec que a Catalunya i a la resta d'Espanya els anirà millor anant junts com fins ara”, intentant polir “problemes específics com el finançament que molts consideren injust”. “Seria terrible –va postil·lar– si Catalunya quedés fora de la zona euro o de la UE”, per la qual cosa va advocar perquè el govern espanyol “escolti molt més”, des del principi bàsic de “no enganyar la societat catalana i espanyola”.

Disquisicions territorials a banda, l'economista va posar l'accent en els avenços econòmics que s'han aconseguit amb l'aplicació de les reformes estructurals i el sanejament del sistema financer, però va alertar del canvi d'escenari que podria comportar la generalització del proteccionisme comercial. Passant de puntetes sobre la figura de Trump, De Guindos sí que va assimilar les tensions proteccionistes a un nou nacionalisme rampant, forjat dins dels governs de to populista. Pel titular d'Economia espanyol, “aquestes barreres a l'intercanvi comercial i financer són pernicioses perquè provoquen reaccions a la resta de països i desencadenen una espiral que acaba afectant tothom”.

Entre l'audiència de l'acte, introduït pel president del patronat de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé, i conduït per Miquel Roca Junyent, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, que organitza tradicionalment aquestes convocatòries, hi havia molts correligionaris i responsables a Catalunya del Partit Popular, com Xavier García Albiol i Enric Millo, i també adversaris polítics com Pere Navarro, del PSC, junt amb empresaris com ara Salvador Alemany (Abertis) i Rafael Villaseca (Gas Natural), portaveus de la societat civil com els presidents de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, o de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, i acadèmics, com el catedràtic de la UPF Guillem López Casasnovas, recentment rellevat del consell del Banc d'Espanya. No obstant això, un dels assistents a l'acte que més atenció va despertar va ser la infanta Cristina, que, amb posat extremadament seriós, va escoltar les reflexions del ministre.