Economia

JOSEP MARIA GAY DE LIÉBANA

Professor titular d’Economia Financera i Comptabilitat de la UB

J.M. Gay de Liébana “A Europa desapareixeran 100 milions de llocs de treball d'ara al 2021”

Els que governen han de tenir en compte que la petita i mitjana empresa és la columna vertebral de l'economia del país
La recerca i desenvolupament és el que ens assegura els beneficis i el lideratge de demà

Josep Maria Gay de Liébana és professor titular d'economia financera i comptabilitat de la Universitat de Barcelona. Doctor en ciències econòmiques i en dret, és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Doctors, entre molts altres títols. Els darrers anys, Gay de Liébana s'ha donat a conèixer mediàticament per les seves col·laboracions en mitjans de comunicació. Parlem amb ell de la seva conferència Els reptes i oportunitats de les pimes.

“Es parla de recuperació econòmica perquè es vol vendre una moto que la gent vol comprar.”
Depèn del que entenguem per recuperació. Si preguntem a la gent si es recupera, si pot comprar un pis com abans o si es pot canviar el cotxe amb una certa freqüència, o anar de viatge, comprar-se roba... segurament la majoria dirà que no. Jo crec que la recuperació en el pla macroeconòmic no vol dir que estiguem al nivell del 2007. Ens diuen que tot va molt bé, que el creixement és fantàstic, però després has de baixar de la macroeconomia a la microeconomia, que, per mi, és l'economia familiar. S'ha de pensar que l'any 2008 a cada llar estàndard, de dos adults i dos nens, hi entraven 31.711 euros i ara n'hi entren 26.000. Per tant hi entren 5.000 euros menys i això no és recuperació.
Qui ens la vol vendre, la moto?
La classe política el que vol és que la gent estigui contenta i ens van dient que tot va bé, que hi haurà més oportunitats, que hi ha molta més feina... Per exemple quan jo comparo, traient dades de la mateixa EPA, el número de persones que estan treballant ara amb el que seria l'equivalent a temps complet –perquè hi ha contractes d'una hora, de dues o de mitja jornada–, ara hi ha menys gent treballant que el 2011. Per tant i en definitiva, no podem parlar de recuperació i fins i tot ara hi ha menys hores treballades que el 2011, per tant la cosa no està per parlar de recuperació. La gent cada cop va més justa. Mentre tinguem un model econòmic basat en el turisme, el bar, la botigueta i tot això, no podem aspirar a res més.
Ja diu que ens hem dedicat massa al turisme, al comerç i als serveis, que ha baixat la indústria i que ens falta R+D, que n'hem tingut poca i hi hem donat poca importància.
És que la gent no entén que hi ha uns recursos molt limitats i no hi ha una capacitat de sacrifici per dir: “Ara inverteixo en recerca i desenvolupament.” En canvi aquesta mentalitat sí que existeix en altres indrets, com per exemple els Estats Units i altres racons d'Europa. Nosaltres aquí en definitiva anem a la pela fàcil, o sigui en el “munto un negoci i vull guanyar calés ja” i no es pensa a llarg termini. Crec que el fenomen que estem vivint avui en dia de l'imperi de les empreses tecnològiques al món econòmic –Apple, Microsoft, etc.– és fonamentalment la resposta que la recerca i i el desenvolupament és en definitiva el que ens assegura els beneficis i el lideratge del demà. Això és el més important i aquí en tenim poquet.
I sobre els robots, què hem de fer contra aquesta amenaça de què tant es parla?
Estem parlant d'una conjuntura complicadíssima! D'aquí a l'any 2021 a Europa desapareixeran cent milions de llocs de treball i d'aquests una gran part desapareixerà a l'Estat espanyol. Tot el que sigui rutinari i repetitiu ho pot fer un robot perfectament, per tant això vol dir que cada cop hi haurà menys gent en aquests llocs. Ho vam viure en la que va ser la transformació de la banca, l'actual no, l'anterior, que és quan hi havia el caixer amb qui parlaves, que t'ho explicava tot. Ara ja no hi és, aquesta figura. Ara hi ha un caixer automàtic. El mateix passa amb altres coses: abans per comprar un bitllet d'avió anaves a l'agència i ara tot ho fas per internet. És a dir, estem entrant en un procés que no només és una transformació i una digitalització el que comporta que hi hagi determinats professionals que es quedin sense feina sinó també el que són professionals mitjans i qualificats.
Hi ha una qüestió clau i és: llavors, la gent què farà?
Tindrem tot el temps lliure. No tindrem cap tipus de problema per això. Però, és clar, a la gent li haurem de proporcionar una renda bàsica universal, una necessitat que d'aquí quatre anys ja tindrem sobre la taula! Per poder sufragar aquesta renda bàsica universal, què haurem de fer? Una cosa molt senzilla: que els robots tributin per l'impost sobre la renda de les persones electròniques, que els robots cotitzin a la Seguretat Social, perquè si no no podrem pagar res.
Però els robots no necessiten Seguretat Social, ja que no han d'anar a l'hospital, per exemple.
Al Parlament Europeu hi ha una regulació que s'està tramitant que és l'estatus jurídic de la persona electrònica. Per tant tindrem persona física, nosaltres; persona jurídica, una entitat o societat; i persona electrònica, el robot. I aquest robot serà subjecte de drets i obligacions, fet que vol dir que estem entrant en una dimensió autènticament desconeguda.
Diu que el nostre és un país de pimes. Parlem-ne. Quines solucions hauríem de poder aplicar per ajudar-les tant a elles com als autònoms?
Que els que governen s'adonin que la petita i mitjana empresa és la columna vertebral de l'economia d'aquest país, cosa que no volen entendre. La petita i mitjana empresa només té dificultats, obstacles, traves... i hi ha una qüestió clara! Primer, què has de fer? Abaixar els impostos. En segon lloc: abaixar les cotitzacions de la Seguretat Social, que és un tema per mi clau. Tercer punt molt important: la pime té una estructura que té poca gent perquè no pot pagar les quotes de la Seguretat Social a càrrec de l'empresari. Solució?: allibera, bonifica contractes, de la Seguretat Social, per exemple, que no paguin Seguretat Social persones que faci dos anys que estan a l'atur, per exemple, o persones que ja són grans i que difícilment tornaran a treballar. I després el que has de fer és eliminar la gran càrrega burocràtica que hi ha en aquest país.
Quins són els sectors que creu que seran clau en el futur?
Les empreses d'economia col·laborativa seran les líders, pel que sembla. Altres empreses que estan dintre de la revolució industrial també. Però si he de dir a un noi què ha d'estudiar, li diria tecnologies de la informació i la comunicació, és a dir, tot el que siguin enginyeries, la mateixa carrera de física vinculada a les innovacions, a les telecomunicacions. És curiós. Cada mes faig actualitzacions de les millors empreses i en la darrera les sis primeres eren Apple, Alphabet, Microsoft, Amazon, Berkshire i Facebook. El futur són les tecnològiques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El port de la marina acollirà durant nou dies la Fira del Vaixell d’Ocasió

EMPURIABRAVA
ECONOMIA

Les exportacions gironines creixen un 10% durant el gener

GIRONA

Salsa Jeans i la Casa de las carcasas obren al Gran Jonquera

la jonquera

MUNICH i Rituals se sumen a l’oferta comercial de l’Espai Gironès

salt
economia

Comença el saló Alimentaria&Hostelco més ambiciós i amb més presència internacional

L’hospitalet de llobregat
PALAFRUGELL

Oohx!gen, l’associació de comerciants de Palafrugell, renova junta

PALAFRUGELL

El B-Travel compleix les expectatives i supera els 26.000 assistents

barcelona
Tribuna

Només el set per cent?

Professor d’innovació a EADA Business School

La Xina: el soci, i competidor, inevitable

barcelona