La Borsa
Més valors
Economia

Els camins del coneixement

L'economia del coneixement és l'economia del saber. Però de tots els tipus de sabers, no només els científics i tecnològics, sinó també les habilitats, competències i destreses de les persones en la seva activitat econòmica

Passada la festa i les tradicionals reivindicacions del Primer de Maig, si en una cosa podem estar d'acord tots plegats és que l'economia catalana necessita transformar el seu procés de generació de valor cap a unes activitats i un treball més intensiu en coneixement. És l'única manera perquè les empreses siguin més competitives a l'economia global a través de la innovació i perquè els treballadors puguin recuperar el poder adquisitiu perdut durant la crisi a través d'un treball de més qualitat. Però quins són els camins del coneixement?

Abans, però, algunes definicions importants. Epistemològicament, conèixer és el procés humà i dinàmic de justificació d'una creença personal cap a una certesa. Aquesta definició és útil per a l'economia perquè tot procés humà i dinàmic de generació de saber es pot articular a través d'una funció de producció. Hi ha quatre tipus de sabers importants per a l'economia d'avui. El saber què (informació) i el saber per què (ciència i tecnologia) són fàcilment digitalitzables, convertibles en zeros i uns, i confereixen el coneixement observable. El saber com i el saber qui són coneixements molt associats a les persones, són difícilment digitalitzables i confereixen el coneixement tàcit. L'economia del coneixement és l'economia del saber. Però, de tots els tipus de sabers, no només els científics i tecnològics, sinó també les habilitats, competències i destreses de les persones en la seva activitat econòmica. L'aplicació massiva i intencionada del coneixement a l'economia determina la innovació perquè a través d'aquest coneixement es poden generar nous productes o millorar els processos o les organitzacions.

Així doncs, les empreses intensives en coneixement són aquelles que inverteixen i apliquen intencionadament i massivament el saber per desenvolupar la seva activitat. En aquest context, la investigació recent sobre l'economia del coneixement ha fet alguns avenços importants, que totes les organitzacions o empreses (espero que no en falli cap) que vulguin incorporar més coneixement han de tenir presents.

Recurs intangible.

Primer, el coneixement no pesa, però s'arrossega. El coneixement és un recurs intangible, és a dir que no és pot pesar ni mesurar en unitats físiques o volums. Pot semblar una obvietat, però les dificultats de la seva mètrica són importantíssimes. Al no poder calcular les tones o els litres de coneixement, les anàlisis d'eficiència i productivitat del coneixement es compliquen molt. I això té efectes molt importants, no només en indicadors agregats com el PIB o el VAB, sinó també en els indicadors de seguiment de l'activitat empresarial. Quan una empresa decideix apostar pel coneixement ha d'optar també per un canvi estratègic en la forma del negoci i en la mesura i el seguiment de la seva activitat. I, encara més, quan el coneixement es dissemina per l'empresa s'arrossega per tots els seus canals i és difícil de frenar. Les externalitats del coneixement són molt freqüents i, sovint, s'acaba utilitzant per coses molt diferents de les que havíem pensat inicialment. Les empreses del coneixement no poden ser fordistes, tayloristes o toyotistes, s'han d'articular per projectes o processos i s'ha d'avaluar el treball conjunt pel seu rendiment. El contracte social del coneixement és el de competitivitat per gestió col·laborativa. El contracte social antic de productivitat per salaris estables s'articulava en base al treball homogeni i individual. I això a les empreses del coneixement ja no funciona. Més organització i menys relacions laborals.

Algunes trampes.

Segon, el coneixement té gravetat i la gravetat genera trampes. Les empreses del coneixement, sobretot les que són capaces d'explicitar tot el coneixement tàcit que necessiten (ei!, aquesta és la lluita de classes del segle XXI!) poden tenir la temptació de subcontractar tot el treball vinculat amb el coneixement tàcit, el de les persones. L'argument és simple. Com que ja tenim explicitat tot el coneixement que necessitem, el que no necessitem el subcontractem i així ens surt més barat. Doncs bé, investigacions recents ens posen de relleu dues conclusions importants. En primer lloc, que el coneixement té gravetat. És a dir, que quant més allunyem el coneixement tàcit vinculat a les persones de l'estratègia i el nucli de l'activitat, més problemes a llarg termini tindrà l'organització.

I, en segon lloc, i vinculat amb l'anterior, quan les organitzacions decideixen donar més importància a la gestió que a la creació del coneixement, entren en trampa, és a dir, limiten molt seriosament el seu potencial de creixement a llarg termini.

Exemples d'aquests jo en veig i en visc cada dia. Al contrari dels del Senyor, els camins del coneixement no haurien de ser inescrutables. Tenim feina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Díaz anuncia que el ‘comptador a zero’ dels ERTO augmentarà a 196 dies

Madrid
Economia

Govern i Cambra impulsen un Centre Blockchain a Catalunya

Economia

El TS veu els ‘riders’ com a assalariats

economia

Wayne Griffiths és nomenat nou president de Seat

Noel crea una gamma de snacks d’embotit

Sant Joan les Fonts
L’economia va caure un 17,8% en el segon trimestre
Estat espanyol

L’economia va caure un 17,8% en el segon trimestre

Wayne Griffiths és nomenat nou president de Seat

Barcelona

Les prejubilacions creixeran per l’efecte de la pandèmia

barcelona

El Suprem dona la raó als ‘riders’ i conclou que la seva relació amb Glovo és laboral

Barcelona