economia
El Tecnocampus vol estendre el seu model d'èxit a Mataró
El nou pla estratègic del parc consolida l'oferta acadèmica actual però obre la porta al creixement del projecte en un futur districte universitari i empresarial
L'objectiu és que es mantingui com a motor econòmic del territori
El Tecnocampus, el parc universitari i empresarial de Mataró, s'ha fet gran d'una manera accelerada. Amb només set anys de vida, i amb un model singular a Catalunya que combina la formació acadèmica i la innovació empresarial, ha superat les millors expectatives i mira d'afrontar el futur amb “certa prudència però molta ambició” amb el clar propòsit de consolidar el projecte i estendre'l més enllà dels límits naturals del campus. “Ha de ser més fàbrica i més pulmó econòmic que mai per a la ciutat”, va indicar ahir l'alcalde de Mataró, David Bote (PSC), durant la presentació del nou pla estratègic del parc que ha de servir de full de ruta per als pròxims anys. Amb més de 3.200 estudiants matriculats en els diferents graus, postgraus i màsters que s'ofereixen, i amb les 120 empreses que s'hi han instal·lat, el recinte està a punt d'arribar a la màxima ocupació i veu en el futur sector d'Iveco-Pegado un possible pol de creixement.
La regidora de Promoció Econòmica i presidenta de la Fundació Tecnocampus, Dolors Guillén (CiU), va assegurar que la intenció no és tant guanyar nous estudis, sinó consolidar els que ara hi ha i impulsar la qualitat, la recerca i la professionalització de l'oferta actual. El creixement del Tecnocampus vindrà motivat, segons el pla, per la necessitat de crear nous espais per a l'activitat empresarial i la innovació tecnològica. En aquest sentit, els terrenys veïns d'Iveco-Pegaso, però també bona part dels del Rengle, situats a banda i banda del parc, estan cridats a convertir-se en una extensió d'un nou districte universitari que també inclogui serveis com ara una residencia per a estudiants.
Un projecte, aquest últim, que fa temps que la fundació que gestiona el campus i l'Ajuntament de Mataró treballen per aconseguir sense que de moment s'hagi materialitzat. En el que tant Bote com Guillén insisteixen és en la voluntat que el Tecnocampus renovi el compromís fundacional de ser un generador no només de coneixement, de formació i d'innovació, sinó també un motor econòmic i de desenvolupament que ajudi a crear ocupació de qualitat al territori.
Una de les assignatures pendents, però, continua sent la possibilitat que la Generalitat s'impliqui més directament en el projecte i, per exemple, que es pugui tancar un contracte marc perquè l'administració catalana aporti recursos i ajudi en el finançament del centre.
Guillén va admetre que de moment aquesta és una fita “complicada” perquè ara per ara “no està en l'agenda política” del Departament d'Empresa i Coneixement. “Buscarem altres línies de cooperació, i ens obrirem a altres organismes públics com ara la Diputació o el Consell Comarcal del Maresme”, va afegir-hi la regidora.
LES XIFRES
Més espai per a l'àmbit sanitari
La marxa definitiva de l'antiga empresa tèxtil Abanderado de la capital del Maresme ha obert la darrera possibilitat de fer créixer el Tecnocampus. La regidora de Promoció Econòmica, Dolors Guillén, va explicar ahir que l'espai que ha deixat buit la companyia i que tenien llogat a l'empresa municipal d'urbanisme Pumsa, a l'edifici d'El Rengle, servirà per ampliar les instal·lacions vinculades a l'Escola Superior de Ciències de la Salut, adscrita com la resta de centres universitaris a la Pompeu Fabra.
Si l'octubre de l'any passat ja es va inaugurar un aulari nou per als estudiants en aquest mateix immoble, la nova ampliació servirà, d'una banda, per traslladar-hi els laboratoris que encara eren a l'edifici central del Tecnocampus, però també perquè empreses vinculades a l'àmbit sanitari, un dels sectors amb més vitalitat en l'actualitat, s'hi puguin instal·lar.
La regidora va assegurar que el projecte per condicionar el recinte per als nous usos està a punt de sortir a concurs públic i que la intenció és que amb vista al curs que ve es pugui posar en funcionament. “La zona que allibera Abanderado, d'uns 1.800 metres quadrats, era una oportunitat que no podien deixar escapar”, va afegir-hi Guillén.
