Agricultura
Inici sense eufòries de la sega del cereal més primerenc
Les previsions d’Agricultura vaticinen una collita de proporcions semblants a la de la campanya passada
S’ha constatat una reducció del nombre d’incendis d’un 30% de mitjana durant els últims cinc anys
Un altre any, els productors de cereal del municipi d’Alfés (Segrià) han estat els primers de donar el tret de sortida a la campanya de recol·lecció d’hivern. Enguany les condicions climàtiques han fet que s’avancessin uns dies les feines de sega, però segons les primeres estimacions, el Departament d’Agricultura preveu per a les comarques de Lleida una collita semblant a la passada. Això representaria una producció estimada de 390.500 tones, en el cas de l’ordi, i de 181.900, pel que fa al blat.
Aquesta setmana les màquines recol·lectores han començat a treballar a a les zones de secà més primerenques de la comarca del Segrià, com és el cas d’Alfés. El gerent de la cooperativa Sant Salvador d’Alfés, Josep Ignasi Molló, preveu una collita “normal” en relació amb la mitjana dels últims anys, però anticipa que pot ser lleugerament inferior a la campanya passada, en què els rendiments van ser de 3.000 a 3.200 quilos per hectàrea, i que enguany se situaran entre els 2.500 i els 2.800. Molló explica que les temperatures de l’hivern han estat correctes, però que la intensa calor que va fer pels volts de Setmana Santa ha acabat perjudicant una mica la planta en aquesta zona del Segrià.
En canvi, les primeres estimacions del Departament d’Agricultura revelen que enguany la producció de blat a la demarcació lleidatana se situarà entorn de les 181.900 tones, una mica per damunt del 2016, quan va ser de 177.800 tones, i que en el cas de l’ordi la producció prevista serà la mateixa que la campanya anterior, d’unes 390.500 tones. Així mateix, s’espera una producció de 6.750 tones de civada i 1.900 de sègol respecte de les 4.500 i a les 2.000 de l’última campanya.
La cooperativa d’Alfés confia en un cert repunt dels preus. El seu gerent ha explicat que durant les últimes setmanes s’ha vist un cert augment de la taxació del quilo, una tendència que podria continuar en els pròxims mesos tenint en compte que s’espera una davallada de la producció de cereal d’hivern en el conjunt de l’Estat espanyol i pel fet que “també veníem d’uns preus molt dolents”.
En aquest context, el Departament d’Agricultura destaca la implicació dels pagesos a l’hora de reduir el nombre d’incendis originats durant l’activitat de la sega. En les zones de Catalunya considerades cerealístiques, s’ha constatat una reducció del nombre d’incendis del voltant del 30% de mitjana en els últims cinc anys. En la temporada de la sega, que va del 15 de juny al 31 de juliol, l’any 2012, per exemple, hi va haver 35 incendis, mentre que l’any passat el nombre va ser de 18. Les tasques de sega són una activitat amb risc d’incendi perquè es fan a temperatures molt altes i amb humitats baixes.
LA XIFRA
LA FRASE
No deixen segar per protegir les aus
El començament de la sega del cereal d’hivern arriba després que el Departament d’Agricultura ha decidit no autoritzar l’avançament de la collita abans de l’1 de juny per protegir les aus en zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) primerenques de Mas de Melons-Alfés, Segrià i Utxesa, com reclamen les organitzacions agràries JARC-COAG i Unió de Pagesos.
La conselleria va rebutjar la petició que havien fet les organitzacions agràries, que al·legaven que les condicions climàtiques havien fet que s’avancés el cicle del conreu i que, per tant, demanaven collir en el moment òptim per evitar el risc de pèrdues. A Agricultura asseguren que la sega no es pot avançar perquè perjudicaria el procés de reproducció d’espècies protegides, especialment la calàndria i el sisó, que tenen els nius als camps de cereals. La decisió s’ha pres en funció de l’informe encarregat a la subdirecció general de Biodiversitat i Medi Natural del Departament de Territori.
L’organització JARC-COAG ja ha presentat al·legacions a la decisió del departament, ja que consideren que “provoca un perjudici als productors, que no poden adaptar-se a l’estat del cereal i collir en el moment òptim”.