Les cent empreses més grans de Girona creixen
L’estudi Girona 100 constata que vuit de cada deu companyies van ampliar la plantilla i més del 60% van incrementar la facturació i les vendes a l’exterior
Els directius gironins reclamen impostos més baixos i acords laborals més senzills i flexibles
El 79% de les grans empreses de Girona van ampliar la plantilla el 2016 i el 63% van créixer tant en facturació com en exportacions. Aquestes dades formen part de la vuitena edició del Girona 100, que elaboren la consultora KPMG i la Universitat de Girona, i que es va presentar ahir. Segons el soci responsable de KPMG a Girona, Manel Blanco, els resultats d’aquestes companyies el 2016 “tindran conseqüències significatives durant el 2017”, ja que el 70% de les empreses van assenyalar que no preveuen cap reajustament de plantilla important.
Però no tot són bones notícies, ja que el 16% de les grans empreses van assegurar que havien tancat l’exercici amb resultats negatius. Segons Blanco, són sobretot empreses del sector de comerç i serveis, segurament perquè “el mercat natural d’aquest sector sol ser l’estatal”.
Al costat de la part qualitativa, Girona 100 també posa xifres a l’evolució de les empreses. En aquest cas, però, les dades quantitatives es refereixen al 2015, any en què, per setè exercici consecutiu, l’informe constata que les cent empreses més grans de la demarcació van créixer en vendes. En concret, un 3%, i van arribar a facturar en conjunt 8.774 milions d’euros.
Al costat de la xifra de negoci, l’estudi corrobora que també hi va haver un increment de la rendibilitat. O el que és el mateix: que el benefici de les grans empreses, en conjunt, va tornar a créixer. En concret, l’expansió va arribar fins a un 27% (es va passar dels 170 milions d’euros de l’any 2014 als 216 milions del 2015).
Així mateix, aquest últim estudi permet veure que l’empresa familiar continua tenint un gran pes en el teixit empresarial gironí. Del centenar d’empreses analitzades, 81 són familiars. I, entre totes, aporten el 75% de la facturació global (6.583 milions). Un percentatge, però, que ha reculat onze punts d’un any per l’altre (el 2014 era del 86%) pel canvi de mans del Grup Miquel (actualment propietat del gegant Bright Foods). Per sectors, el que destaca per damunt de la resta és el carni, en què gairebé una de cada cinc empreses és familiar (21). Una altra dada que cal posar en relleu és que, al llarg del 2015, les empreses incloses en l’estudi van crear un 12% més de llocs de treball (de 23.003 s’ha passat a 25.899). Bona part d’aquest creixement, però, es deu al fet que Girona 100 incorpora per primer cop dues empreses de treball temporal (ETT). Si no es tenen en compte, la suma de llocs de treball creats en altres sectors se situa en 300.
En la presentació de l’estudi, Blanco va destacar que, de les cent empreses que facturen més a les comarques gironines, n’hi ha 53 que es mantenen en la llista des del primer estudi. Entre els anys 2007 i 2015, totes van arribar a augmentar un 18% la seva xifra de negoci i un 44% els beneficis.
Preocupacions
Girona 100 també recull quines són les demandes dels directius de les grans empreses gironines. Gairebé la meitat dels enquestats (42%) reclamen que s’incrementin els incentius per fer inversions. A més, un de cada tres aposta perquè els acords laborals siguin “més senzills i flexibles”, perquè se’ls redueixi paperassa i perquè es rebaixin els impostos que han de pagar.
L’interès perquè millori l’estat de les infraestructures a la demarcació també figura en la llista de demandes, però en cinquena posició (14%). Segons la directora de la càtedra d’empresa familiar de la UdG, Pilar Marquès, això es podria explicar simplement per una qüestió de prioritats. “Les infraestructures es veuen com un projecte a mitjà termini i, tenint en compte això, les empreses reclamen que, abans que res, se’ls faciliti la vida diària, és a dir, que se’ls redueixi la burocràcia i que se’ls reconeguin incentius per la feina que fan”, va dir.
LES XIFRES
Baixa la preocupació per les incerteses del procés
Imma Bosch
Les incerteses derivades del procés sobiranista ja no figuren entre les tres principals preocupacions de les firmes líders a la demarcació de Girona. El 2016, fins a un 30% dels directius temien que la situació política a Catalunya tingués conseqüències per a les seves empreses i, en canvi, aquest 2017 el percentatge ha caigut fins al 16%.
De ser la tercera de les preocupacions dels enquestats, ara el procés sobiranista ha passat a ser la setena. Davant seu, els directius de les grans empreses gironines hi situen altres temors. El primer de tots, la creixent competència (que apareix en el 32% de les respostes), seguida de l’increment del preu de les matèries primeres (28%) i la preocupació per trobar personal qualificat (28%). I, ja a més distància, però en tot cas sempre abans que el procés, la disminució de la rendibilitat i l’augment del cost de la mà d’obra.
Darrere del procés sobiranista, segons aquest rànquing, a les empreses els preocupa l’accés limitat al finançament –un problema que anys enrere, sobretot durant la crisi, havia suposat molts maldecaps a les petites i mitjans empreses de la demarcació, i per al qual els representants de les patronals i les cambres de comerç gironines havien reclamat una solució urgent–, la inestabilitat de la moneda, l’increment del cost de l’energia –no fa gaire, les patronals de la demarcació havien protestat per l’encariment de costos que això representava per a les empreses–, les pujades dels tipus impositius i el descens de la facturació. “El creixement de la competència és el problema més comú entre les empreses de l’índex Girona 100, una preocupació compartida per un 32% de les companyies”, deia el soci responsable de KPMG a Girona, Manel Blanco.
