La Borsa
Més valors
Economia

ÁLEX PREUKSCHAT

COORDINADOR DEL LLIBRE ‘BLOCKCHAIN: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL D’INTERNET’ (GESTIÓN 2000)

Preukschat diu que la cadena de blocs és la segona onada del tsunami d’internet i augura que alguns dels negocis que van néixer amb la xarxa no resistiran i seran substituïts per altres. Valora que es basa en estructures descentralitzades i pensa que això pot afavorir entorns on les persones se sentin més realitzades.

“La ‘blockchain’ farà que l’economia sigui més democràtica”

La ‘blockchain’ és la disrupció de la mal anomenada ‘economia col·laborativa’
El ‘bitcoin’ va ser un invent de ‘frikis’ i ha acabat sent una gran bombolla especulativa global
Permet crear tot tipus de nous models de negocis en gairebé totes les indústries
És una tecnologia que genera confiança en entorns on no n’hi ha
Hi ha qui pronostica la desaparició en deu anys de la banca comercial tal com la coneixem
La tecnologia blockchain sembla destinada a canviar les nostres vides quan fa un any ni n’havien sentit a parlar.
Així és. És molt recent. En el món de l’empresa els primers que han fet una incursió ha estat el sector financer i després una mica el sector energètic; i la resta jo crec que els darrers dos mesos estan començant a despertar-se. Almenys és la impressió que rebo després de la publicació del llibre.
Realment és tan rellevant?
Si la principal onada de transformació tecnològica dels últims 20 anys ha estat internet, ara arriba una segona onada com a part d’un tsunami que és més gran. Amb l’internet de la informació el que s’havia resolt molt bé és com compartir coneixement de forma descentralitzada sense censura. Però la part de com compartir valor no es va resoldre bé.
Valor?
Em refereixo a aspectes com ara la gestió dels pagaments de béns i serveis d’una manera descentralitzada. Després hi ha el tema de la identitat digital, que ara està molt de moda. Són dos temes clau que ara es podran resoldre amb l’internet del valor. Al final tens una base de dades de transaccions que ningú no controla de manera central i amb la característica de no poder ser manipulada. Això és d’una gran transcendència perquè permet crear tot tipus de nous models de negocis en gairebé totes les indústries. Estem encara en la fase d’explorar en quins sectors tindrà més impacte i els pioners han estat el sector financer.
Per què el financer?
Per una suma de factors. D’una banda hi ha la crisi econòmica que ha portat els tipus d’interès a nivells propers a zero i això ha fet que el negoci bancari tradicional sigui menys rendible; després està la pressió regulatòria que augmenta els costos bancaris, al mateix temps l’auge tecnològic de la primera onada d’internet que ha parcel·lat la cadena de valor bancària i que genera pressió afegida; i finalment hi ha un element de renovació natural de la tecnologia obsoleta que s’utilitza. S’ha creat la tempesta perfecta. A part de tot això arriba un projecte com Bitcoin que diu que crearà un diner descentralitzat sense necessitat de bancs centrals ni comercials. Hi ha veus que pronostiquen la desaparició en deu anys de la banca comercial tal i com la coneixem actualment i les grans entitats financeres són conscients que hi haurà un canvi molt profund.
Quina és la reacció?
D’una banda estan coinvertint en start-ups amb la idea d’adquirir-les en un futur. I d’una altra, tenen projectes interns, però és difícil per aquesta via, perquè és complicat innovar des de dins.
La idea és que la blockchain impacta en els negocis d’intermediació perquè genera confiança?
És així, nosaltres diem que és una tecnologia que genera confiança en entorns on no n’hi ha. Perquè són entorns on es poden fer transaccions peer to peer sense la necessitat de conèixer l’altra persona perquè hi ha una plataforma descentralitzada que ningú no controla. Això fins ara s’ha fet amb intermediaris, el banc és un intermediari, però Airbnb i Uber també.
Vol dir que Airbnb i Uber també estan en la corda fluixa?
Els models que fins ara han funcionat a internet són els de plataformes que reuneixen oferta i demanda. És allò que s’ha anomenat economia col·laborativa malgrat que de col·laboració no en té res perquè ells s’enduen tot el valor i la resta hi posem les nostres dades i tota la nostra informació. La tecnologia blockchain és la disrupció d’aquests actors. El que podem tenir al final és un comerç electrònic amb plataformes com OpenBazaar sense eBay i sense Amazon, o un servei com Uber sense Uber perquè està descentralitzat i així es poden anar descentralitzant tots els models de negoci. El que no se sap és en quins casos tindrà sentit.
Pronostica la substitució al capdavant del lideratge tecnològic mundial?
Un Google que ha estat molt potent els darrers 15 anys, ¿seguirà sent potent en els pròxims 15 anys? No està tan clar. Els inversors de Silicon Valley i de Nova York que van invertir en aquests models de plataforma són els mateixos que també estan invertint en aquests models descentralitzats perquè ells veuen la potencialitat que això pot tenir.
De quina manera dialoga blockchain amb internet de les coses, big data, intel·ligència artificial o machine learning?
Imagini un cotxe intel·ligent ple de sensors amb internet de les coses, la informació que es capta s’envia a una base de dades de big data i intel·ligència artificial que les analitza en temps real. Aleshores el cotxe pot fer una proposta a través d’una blockchain a una empresa d’assegurances que, amb tota aquesta informació verificada perquè l’estic compartint en una base de dades descentralitzada que no es pot manipular, pot fer-me ofertes tenint en compte el meu comportament de conducció. Al final puc tenir una assegurança d’acord amb les meves necessitats i perfil de risc.
Això de moment és una hipòtesi o ja hi ha exemples reals?
Hi ha moltes idees i prototips però pocs negocis tenen una massa critica suficient per concloure que està provat. De moment els únics que estan guanyant diners amb la criptoeconomia són les cases de canvi, perquè hi ha un gran mercat d’especulació i en cada transacció hi guanyen diners.
De quina manera la blockchain pot afectar la massa monetària al món?
Fa deu anys que reflexiono sobre el sistema financer i el sistema politicomonetari existent. I la meva conclusió és que hem de fer un pas enrere, perquè estem en una societat que ha posat el diner en un pedestal, si bé no és res més que una eina d’intercanvi. Fins ara no hi havia cap tecnologia que pogués fer una monetització de tots els actius, però això està començant amb la blockchain i amb altres tecnologies. És a dir, tornant a l’exemple del cotxe: podria dividir per 24 les hores que el meu cotxe és pot usar cada dia i a cada hora assignar-li un valor determinat per compartir-la amb gent interessada. En realitat amb això el que estic fent és crear una mena d’actiu financer econòmic en la societat.
Una moneda?
En certa manera. Per tant en un futur podria tenir un moneder en una economia peer to peer (d’igual a igual) on jo ja no passo per un banc ni per una borsa de valors per liquidar les meves accions perquè les puc vendre directament a un comprador en temps real, amb un cost molt reduït per la transacció, i fer d’actius financers alguna cosa molt similar al diner. I no parlo només de bitcoins sinó de qualsevol actiu. Es pot monetitzar tot sense haver de passar pel diner tradicional.
I això pot ajudar a evitar bombolles del diner en circulació?
Es molt difícil de valorar. Si a mi m’haguessin dit que el preu del bitcoin arribaria a cotitzar a 2.500 o 3.000 dòlars aquest any i que hi hauria tres grans onades especulatives com les que hi ha hagut, hauria dit que era impossible. El bitcoin va començar com un invent de frikis i ha acabat sent una gran bombolla especulativa global. Una de les coses que he descobert aquests anys és que l’afany especulador dels humans és insaciable. Jo sempre he anat per la via més fonamental de pensar quins models de negoci són possibles, però el diner fàcil atreu moltíssim i l’especulació s’acaba imposant. Jo crec que el rumb de la criptoeconomia no serà un camí recte sinó que estarà ple d’alts i baixos.
Què poden fer les pimes i autònoms?
El nostre objectiu amb el llibre és obrir una porta d’entrada a aquest món per al seu enteniment. Després d’això jo proposaria als empresaris que intentessin participar en projectes d’economia oberta. Entendre la blockchain en si mateix és relativament complicat, però el que és més complicat d’entendre és què és i com funciona la descentralització. I la principal motivació de per què jo estic en tot això és perquè crec que els sistemes d’organització centralitzats tenen un seguit d’avantatges però també estan fracassant en molts aspectes.
Què vol dir?
Bé, no em refereixo a les organitzacions en si sinó a les persones; penso que a la gent la perjudiquen aquest tipus d’estructures centralitzades. En canvi les estructures descentralitzades permeten crear sistemes organitzatius on les persones potencialment poden tenir entorns on sentir-se més realitzades i viure una vida més plena i equilibrada. I aquest és l’interès que a mi em motiva per participar a l’economia descentralitzada.
La blockchain farà que l’economia sigui més humana?
Tant de bo. M’agrada pensar que són sistemes més democràtics, però potser després la realitat et fa veure una altra cosa. De fet els seguidors de la blockchain ara estem en una situació que nosaltres anomenem “l’escenari de l’os amorós”, de: què bonic que és blockchain!. Però som conscients que tota implementació tecnològica pot tenir dos vessants segons com es faci: com a contrapunt a aquesta visió més cofoia i una altra més distòpica de la realitat, és a dir, que accentuï algunes de les coses negatives que ja tenim el dia d’avui a la societat. A ningú no se li escapa quins són els riscos de la digitalització: el control. Ens podem convertir en el perfecte ciutadà transparent les 24 hores del dia. ¿Fins a quin punt és interessant per a la societat que això sigui així?
Tornant a les pimes, hi veu oportunitats per a les empreses de dimensió reduïda?
Per als tecnòlegs hi ha un gran mercat d’oportunitats per refer l’economia i de fet hi ha start-ups espanyoles com ara Aragon, que ajuda les empreses a simplificar la burocràcia a través d’internet, que han aixecat 25 milions de dòlars en 15 minuts. És un entorn molt favorable per captar inversió. I per a la pime tradicional que no tingui aquestes capacitats tecnològiques és més complicat. Les grans multinacionals -en realitat dos o tres bancs i poc més- són les que tenen recursos per experimentar. Això no obstant, animaria a participar en trobades i conferències i formar-se perquè el que cal és unir les oportunitats tecnològiques amb el coneixement concret d’indústries específiques on cadascú pot veure les oportunitats, i si es compleixen les expectatives hi haurà pimes que podran reinventar els seus negocis amb els seus recursos i el coneixement del seu sector amb la utilització d’aquest tipus de tecnologia. Hi veig moltes possibilitats.

Fan de les monedes virtuals

Francesc Muñoz

Álex Preukschat (Almeria, 1975) ha estudiat empresarials a Alemanya i Espanya, sempre ha sentit una gran fascinació pel món del diner i, des de l’aparició de les monedes virtuals, s’ha abocat al coneixement i la divulgació de bitcoins i de totes les seves variants. Fins a tal punt és així que el 2014 va publicar la novel·la gràfica Bitcoin: la caza de Satoshi Nakamoto amb Josep Busquets (coguionista) i José Ángel García Ares (il·lustrador). El còmic està inspirat en la figura del creador anònim del bitcoin.

Fa unes setmanes s’ha editat el llibre Blockchain, la revolución industrial de internet, en què Preukschat coordina un grup d’experts que tracten aspectes concrets de l’economia relacionada amb les monedes virtuals.

“Cal crear un entorn no hostil per a l’emprenedoria”

Francesc Muñoz
Quin paper hauria de tenir l’administració?
El govern hauria d’apostar perquè Espanya es converteixi en un blockchain hub, ja que hi ha molta competència a fora; Singapur, el Japó, Suïssa, el Regne Unit i Dubai hi estan treballant fort per posicionar-se. Tenim l’oportunitat de participar en la disrupció i generar riquesa i ocupació aquí o que ens ho portin des de fora. Si som capaços de fer un moviment coordinat per fer un entorn legal i econòmic favorable poden sortir coses molt interessants per al futur.
Què proposa?
Que observem què estan fent altres. Londres i Suïssa volen mantenir la seva posició com a grans places financeres al món però difícilment ho seran per les mateixes raons històriques i necessiten atreure el talent i la innovació. Per exemple, els agregats econòmics de l’ambaixada britànica estan assistint als esdeveniments de fintech i conviden els emprenedors que vagin a Londres perquè saben que aquí és un entorn hostil.
Entorn hostil?
Avui un emprenedor té el temor de fer alguna cosa que pugui tocar aspectes que estan regulats al terreny financer i que pugui acabar a la presó per haver muntat l’start-up a Espanya. Al Regne Unit el que tenen és un sandbox (espai de proves separat), cosa que significa que mentre et moguis dins d’un marc (volum de diner o nombre d’operacions) estàs dins de l’ordre, però posa’t a experimentar! Aquest és el model ideal, anem a crear un sandbox on tu pots jugar i aprendre sobre això.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ESTAT ESPANYOL

La zona euro creix un 0,6% en el segon trimestre

L’economia de la zona euro ha experimentat un creixement del 0,6 per cent en el segon trimestre de l’any, una dècima per sobre de l’expansió registrada en els tres primers mesos del 2017, segons...

 
empresa
tèxtil

Roba antimosquits per a mascotes feta a Terrassa

terrassa
 
municipal
turisme

L’Oficina de Turisme de la Paeria atén un 30% més de consultes que el 2016

Lleida
 
treball

(Mai s’és) massa vell a la feina

Barcelona
 

“He notat sovint que m’enfonsava”

L’Hospitalet de Llobregat
 
Economia
Un nou model de negoci immobiliari

Les ‘fintech’ del totxo

Barcelona
 
empresa
exportacions

L’Anoia és la comarca de la regió amb més presència d’empreses exportadores

manresa
 
Economia

El projecte de magatzem impulsat per Gas Natural al Bages, en via morta

 
municipal
campanya d'estalvi

Mig miler de lleidatans aprenen a estalviar llum

Lleida